(Barcelona, 1867)
Diari vespertí lliurecanvista. Continuador d'”El Lloyd Español”.
Dirigit a les classes treballadores, intentava de presentar els avantatges del progrés tècnic com a millores dirigides a solucionar els problemes de la societat obrera.
(Barcelona, 1933 – 1935)
Revista mensual d’economia i tècnica industrial. Tingué un comitè directiu assessorat per economistes i industrials.
Defensà la gestió econòmica de la Generalitat i demanà una racionalització de l’economia.
Hi col·laboraren Josep A. Vandellòs i Jaume Alzina, entre altres.
(Barcelona, 1953 – )
Publicació periòdica en castellà. Fundada per Jaume Vicens i Vives.
Recull ressenyes, fetes per especialistes, de llibres o articles de revista relacionats amb el món hispànic.
Publicada per Editorial Teide durant molts anys, actualment ha passat a dependre de la Universitat de Barcelona com a publicació de la Facultat de Geografia i Història.
(Barcelona, 1993 – )
Companyia de dansa.
Fundada pels coreògrafs i ballarins Ramón Baeza i Montse Sánchez, a partir d’una voluntat de fusió entre el flamenc i la dansa contemporània.
Han presentat Increpación (1994), Stress-c i Wad-Ras (1995).
(Barcelona, 1884 – 1935)
Editorial. Fundada com a plataforma de “La Ilustració Catalana”, de Francesc Matheu. Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent.
Hi col·laborà sempre Josep Alemany i Borràs.
Publicà més de cinc-cents cinquanta títols, més de la meitat dels quals formen la “Lectura Popular”.
Fou una aportació molt notable de divulgació d’autors, sobretot vuitcentistes, d’alguns dels quals -Alcover, Costa, Miquel dels Sants Oliver, etc- publicà les obres completes. Les obres més populars i venudes foren les de Verdaguer, en trenta volums.
(Barcelona, 10 abril 1915 – 22 febrer 1919)
Setmanari. Publicat sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada.
Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Publicà també poemes d’autors estrangers.
Foren remarcables les portades d’Apa i els dibuixos dels seus il·lustradors.
(Barcelona, 9 novembre 1931- 24 gener 1939)
Diari afí a Esquerra Republicana de Catalunya. En fou el fundador Lluís Companys i seguí la línia oficial de la direcció del partit.
S’inicià com a diari de tarda, ja que al matí hi havia el quotidià “L’Opinió”, també òrgan d’ERC però més heterodox. A partir de 1933, però, en escindir-se el grup de L’Opinió i formar-se el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, va publicar-se al matí, en oberta competència, i esdevingué el portaveu oficial d’ERC.
Diari eminentment informatiu i polític, d’entre els seus col·laboradors destaquen figures estretament lligades al partit i hi sovintejaven les informacions adreçades a la militància.
Arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934, fou suspès durant tres mesos i va sortir amb una nova capçalera, “La Ciutat”, que havia estat la d’un diari del 1931 lligat a Acció Catalana.
Diverses vegades es reprengué la seva publicació a l’exili o a l’interior, i, des de 1976, ha sortit durant alguns períodes des de Barcelona, sempre com a portaveu d’ERC.
(Barcelona, 15 novembre 1901 – 1903)
Periòdic d’aparició irregular (desenal i quinzenal), fundat per Francesc Ferrer i Guàrdia i dirigit per Ignasi Clarià.
De caràcter llibertari i sindicalista, defensà la teoria de la vaga general.
Hi col·laborà Ferrer i Guàrdia -amb el pseudònim de Cero-, M. Castellote i A. Lorenzo.
(Barcelona, 1934 – 1980)
Entitat fundada per entusiastes del jazz. Destinada a cultivar i a difondre aquest estil musical.
Ha contractat les màximes figures mundials i, a partir del 1966, organitza anualment el Festival Internacional de Jazz de Barcelona.
La seva publicació oficial fou el “Jazz Magazine”.
Petit jardí al sector marítim de la ciutat, comprés entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc.
Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del segle XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus.
Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell.
Dades dels Països Catalans 