Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Propagador de la Libertad, El

(Barcelona, octubre 1835 – 1838)

Publicació política en castellà apareguda sense una periodicitat fixa.

En la seva presentació declarava que la seva intenció era la de difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics per tal de millorar les seves condicions de vida.

Propagà també un cert socialisme utòpic, especialment influït per Saint-Simon. Arran dels fets revolucionaris del gener de 1836 molts dels seus redactors foren detinguts i desterrats.

L’aspecte literari, marginal dins la revista, té això no obstant una gran importància perquè constitueix una de les poques mostres del romanticisme liberal a Catalunya.

Defensà la funció social de la literatura, combaté com a ja superat el classicisme i difongué l’obra de nous escriptors.

Productor, El -1887/93-

(Barcelona, 1 febrer 1887 – setembre 1893)

Publicació de caire social, dirigida per Antoni Pellicer.

Tingué una segona època (1901-06).

Assolí un alt nivell doctrinal per la bona qualitat de les col·laboracions.

Presència Evangèlica

(Barcelona, 1968 – )

Publicació periòdica protestant, en català. Fundada per la Fundació Bíblica Evangèlica i dirigida per Àngel Cortès.

Té com a finalitat arribar a tots els àmbits dels Països Catalans.

Tracta de temes diversos: exegesi, teologia, història, crítica literària, informacions d’actualitat, entrevistes i consells sobre llengua i gramàtica catalana.

Enllaç: Presència Evangèlica

Prensa, La

(Barcelona, 28 maig 1941 – 16 juny 1979)

Diari de la tarda. Editat per la Prensa del Movimiento.

Fundat per Manuel Sánchez Gómez, que en fou el primer director, aconseguí certa audiència els primers anys a causa de l’interès que hi havia per les notícies de la guerra.

Tot seguit inicià la davallada, fins que deixà d’aparèixer, tal com va succeir als restants diaris del Movimiento.

Port Vell, el

(Barcelona, Barcelonès)

Complex lúdic i comercial, situat al moll d’Espanya del port de Barcelona, inaugurat el 1995.

Inclou diversos espais lliures i edificis per a l’esbarjo com l’Aquàrium, el cinema IMAX i el centre comercial Maremàgnum.

Hi ha una passarel·la mòbil que connecta amb la Rambla de Barcelona.

Port de Barcelona

(Barcelona, Barcelonès)

Barri mixt d’habitatges i indústria, situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via de ferrocarril i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu del Port són els principals eixos.

És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri.

Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’al·luvió. L’antiga capella de Santa Maria de Port és actualment parròquia. Hi ha associació de veïns.

Ponton, Lo -setmanari-

(Barcelona, 15 maig 1870 – 28 gener 1871)

Setmanari satíric i republicà, subtitulat “periòdic més coent que un bitxo”.

Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca -el qual posteriorment passà a “La Campana de Gràcia”-, i comptà amb una regular col·laboració de Josep Llunas i Pujals, que fundaria després “La Teula” i “La Tramontana”.

Pont, El -revista-

(Barcelona, 1952 – segle XX)

Revista literària. Dirigida i creada per Miquel Arimany. De periodicitat mensual en els seus inicis, passà posteriorment a publicar-se irregularment.

Hi van col·laborar Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Pere Calders, Fèlix Cucurull, Tomàs Garcés, Joan Coromines, Manuel de Pedrolo i molts altres escriptors catalans.

Publicà números extraordinaris dedicats a Carles Riba i Josep M. López-Picó.

Ponent, costa de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Sector del litoral català, situat a l’oest-sud-oest de la ciutat.

En oposició a la costa de Llevant (en sentit estricte, el Maresme), la costa de Ponent estricta designa la també anomenada Marina del Penedès, és a dir, el Garraf i el sector litoral del Baix Penedès.

Atenent a l’orientació geogràfica, però, aquest nom se sol estendre als litorals del Baix Llobregat i el Tarragonès, és a dir, del riu Llobregat al cap de Salou, on s’inicia el golf de Sant Jordi.

Polvorí, el

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.

Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge. Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes (de la Diagonal, el Morrot, Somorrostro, Sant Sebastià) amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1953.

Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics.

Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva.

És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya.

L’any 1985 la seva població juntament amb la de Can Clos totalitzava uns 19.700 h.