Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Poble Espanyol, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc.

Construït per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo. Ocupa una superfície de 20.000 m2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic.

Hi sobresurten la porta d’accés -reproducció de la de San Vicente a Àvila-, la casa del comú -de Vall-de-roures (Matarranya)-, la calle de los Arcos -de Sevilla-, la font -de Prades (Baix Camp)-, el campanar de l’església -d’Utebo (Aragó)- i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes.

Conté el Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars i el d’Art Gràfic. Hi són establerts diversos artesans que treballen cara al públic. És centre d’esbargiment popular i hom hi organitza revetlles, balls, titelles, etc.

Enllaç: Poble Espanyol

Pluma y Lápiz

(Barcelona, 1901 – 1903)

Setmanari artístic i literari, en castellà.

A les seves contraportades reproduí a tot color nombrosos cartells modernistes catalans i estrangers.

Foren col·laboradors literaris grans escriptors de l’època. Hi van publicar il·lustracions molts importants artistes.

Tingué una segona època, de molt curta durada.

Planes, les -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

(o les Planes de Vallvidrera) Sector residencial i d’esbarjo de la ciutat, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.

L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia. En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs.

Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa (1917), que hi té estació.

Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià. És afectat pel túnel de Vallvidrera.

Plançons

(Barcelona, 10 febrer 1933 – 3 octubre 1933)

Revista desenal infantil.

Dirigida per Narcís Masó i Valentí, intentà de donar instrucció i cultura a la mainada, amb escrits de Josep Carner, Joaquim Folguera, Clementina Arderiu, Agustí Esclasans, etc.

Els il·lustradors foren D’Ivori, Serra i Massana i Clotilde Cirici, i els redactors habituals foren Ferran de Sagarra i Aureli Capmany.

Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona

(Barcelona, 1953)

Pla urbanístic realitzat per l’ajuntament, de tipus indicatiu (preveu la seva modificació pels plans parcials) i organicista. Enllaça amb el pla Jaussely pel seu organicisme i amb el pla Rovira i Trias pel seu radiocentrisme.

L’omissió en la formulació de l’estructura jurídica encarregada de dur a terme el pla i la del pla financer han estat les principals causes de la inoperància i de la tergiversació reiterada del pla, així com del desenvolupament, a partir del final del decenni del 1960, de moviments de protesta.

Amb l’inici de la revisió del pla (1964) es féu evident la influència de Barcelona damunt el que hom denomina àrea metropolitana de Barcelona, per a l’ordenació de la qual fou elaborat un “pla director” (1966). Dos anys més tard, l’administració central donà suport parcial a aquest pla a títol d’esquema director.

El 1974 es féu públic el nou pla comarcal anomenat Pla General d’Ordenació Urbana i Territorial de la Comarca de Barcelona, el qual, tanmateix, no fou aprovat fins que els grans i mitjans propietaris del sòl aconseguiren de reduir la relativa importància dels equipaments urbans d’aquest pla (1976).

Picarol -setmanari-

(Barcelona, 10 febrer 1912 – 16 març 1912)

Setmanari artístic i d’humor.

Malgrat la seva curta durada (sis números) ha quedat com una de les revistes més exquisides de l’època.

Dirigida per Xavier Nogués i Josep Aragay, publicà dibuixos de Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Enric Casanovas, Pere Ynglada, Joaquim Torres-García, etc.

Phase

(Barcelona, 1963 – )

Revista bimensual en castellà. Editada pel Centre de Pastoral Litúrgica. L’antecedent fou un butlletí (1961).

Dirigida per Pere Tena, té com objectiu l’estudi i la reflexió sobre temes litúrgics i, del Concili Vaticà II ençà, ha analitzat especialment la reforma litúrgica conciliar.

Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes

(Barcelona, 6 gener 1821 – 26 maig 1821)

Setmanari en castellà.

Publicà nombrosos estudis sobre història catalana; entre ells la Disertación sobre la antigua y nueva población de Cataluña en la Edad Media, de Jaume Caresmar.

Dirigí el periòdic Ignasi Sanponts i Barba. És probable que hi col·laborés el doctor Torres Amat.

Pequín

(Barcelona, Barcelonès)

Antic barri de barraques de la ciutat, situat vora la mar, a continuació de Sant Adrià de Besòs.

El 1974 hi residien unes 83 famílies als barracons aixecats el 1964 per l’ajuntament de Barcelona, malgrat el traspàs de gran part de la població d’aquest sector al barri de la Mina.

Actualment han desaparegut les barraques i en el seu lloc hom hi ha construït un nucli de cases barates.

Antiga barriada de pescadors, fundada el 1870 per famílies xineses procedents de les illes Filipines, fou arrasada els anys vint per un temporal i ocupada per població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que hi aixecà noves barraques.

A la postguerra, i sobretot els anys 1960 fou afectat per la immigració fins al punt que el 1970 hi havia uns 4.000 h i unes 800 barraques.

Pensament Català, Lo

(Barcelona, 5 maig 1900 – 27 abril 1902)

Setmanari “científic i literari”, fundat i dirigit per Jacint Verdaguer. Fou fruit de la suspensió voluntària de “La Creu del Montseny”.

Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari “La Veu de Catalunya”.

Hi col·laboraren importants escriptors de l’època.