Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Putxet, el

(Barcelona, Barcelonès)

(o el Puget, o el Putget) Barri i turó (135 m alt) de la ciutat, situat a la part alta de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia.

Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia; s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres (Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff), i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu.

Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi (1857). En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector.

El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Turó del Putxet (3,97 ha), on hi ha les instal·lacions d’un centre meteorològic.

Pulgarcito

(Barcelona, juny 1921 – 1980/90)

Setmanari infantil. Creat per l’editor J. Bruguera i Teixidó. De l’estil de “TBO” i altres revistes del mateix caire, publicada sempre en llengua castellana.

El seu desplegament va lligat als resultats de la guerra civil espanyola, amb la consegüent prohibició de publicacions catalanes i la manca de setmanaris humorístics per a adults.

La incorporació de dibuixants, juntament amb guionistes, generà una nova fórmula de molt d’èxit entre el públic.

Va desaparèixer a causa de la crisis de l’editorial Bruguera.

Pujol, Comabella i Cia.

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, abans 1914 – Barcelona, 1918)

Empresa aeronàutica. Es dedicava a aprofitaments d’estany.

El 1914 féu un tracte amb la fàbrica alemanya d’avions Kondor-Tauber per a fabricar-ne a Barcelona, però l’inici de la Guerra Mundial ho impedí.

Aleshores, d’acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla (basat en el Vendôme francès), amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca (vol Barcelona-Palma, juliol 1916).

La mort d’Hedilla forçà l’empresa a fusionar-se amb una altra (1918) i perdé el control de la nova firma, Taller Hereter SA, que s’arruïnà.

Prosperitat, la

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, limitat per les importants vies de comunicació avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector nord de Sant Andreu de Palomar.

El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu.

Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta del segle XX, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic.

La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana (1957) desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla.

Propagadora del Trabajo, La

(Barcelona, 1865 – segle XIX)

Fàbrica de teixits.

Funcionava com a cooperativa de producció, la primera de Catalunya, fundada abans del desembre de 1865 per Josep Roca i Galés, Jaume Esteve i Joan Fargas.

Representants seus prengueren part al congrés obrer celebrat a Barcelona el desembre de 1865.

Propagador de la Libertad, El

(Barcelona, octubre 1835 – 1838)

Publicació política en castellà apareguda sense una periodicitat fixa.

En la seva presentació declarava que la seva intenció era la de difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics per tal de millorar les seves condicions de vida.

Propagà també un cert socialisme utòpic, especialment influït per Saint-Simon. Arran dels fets revolucionaris del gener de 1836 molts dels seus redactors foren detinguts i desterrats.

L’aspecte literari, marginal dins la revista, té això no obstant una gran importància perquè constitueix una de les poques mostres del romanticisme liberal a Catalunya.

Defensà la funció social de la literatura, combaté com a ja superat el classicisme i difongué l’obra de nous escriptors.

Productor, El -1887/93-

(Barcelona, 1 febrer 1887 – setembre 1893)

Publicació de caire social, dirigida per Antoni Pellicer.

Tingué una segona època (1901-06).

Assolí un alt nivell doctrinal per la bona qualitat de les col·laboracions.

Presència Evangèlica

(Barcelona, 1968 – )

Publicació periòdica protestant, en català. Fundada per la Fundació Bíblica Evangèlica i dirigida per Àngel Cortès.

Té com a finalitat arribar a tots els àmbits dels Països Catalans.

Tracta de temes diversos: exegesi, teologia, història, crítica literària, informacions d’actualitat, entrevistes i consells sobre llengua i gramàtica catalana.

Enllaç: Presència Evangèlica

Prensa, La

(Barcelona, 28 maig 1941 – 16 juny 1979)

Diari de la tarda. Editat per la Prensa del Movimiento.

Fundat per Manuel Sánchez Gómez, que en fou el primer director, aconseguí certa audiència els primers anys a causa de l’interès que hi havia per les notícies de la guerra.

Tot seguit inicià la davallada, fins que deixà d’aparèixer, tal com va succeir als restants diaris del Movimiento.

Port Vell, el

(Barcelona, Barcelonès)

Complex lúdic i comercial, situat al moll d’Espanya del port de Barcelona, inaugurat el 1995.

Inclou diversos espais lliures i edificis per a l’esbarjo com l’Aquàrium, el cinema IMAX i el centre comercial Maremàgnum.

Hi ha una passarel·la mòbil que connecta amb la Rambla de Barcelona.