(Barcelona, 1 setembre 1906 – 1911)
Setmanari en castellà, subtitulat inicialment “periòdic republicà d’Unió Republicana”.
Fundat per Joan G. Balaguera -que en fou el primer director-, i d’altres.
Fou l’òrgan de l’expressió de les joventuts radicals lerrouxistes (els Jóvenes Bárbaros).
(Barcelona, Barcelonès)
Sector de la ciutat, situat fora del recinte emmurallat, entre la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom, conegut per Districte Cinquè.
Antic sector d’hortes, s’hi instal·laren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles (Sant Pau del Camp, Hospital de la Santa Creu, Casa de Convalescència, Col·legi de Cirurgia, Sant Agustí).
Al segle XVIII s’inicià la seva urbanització (carrer Nou) i s’hi instal·laren les primeres indústries i els primer habitatges. El gran creixement de la ciutat i la permanència de les muralles fins a mitjan segle XIX motivà l’alçada dels edificis, la construcció d’una bigarrada xarxa viària i l’inici de la densificació del barri.
L’amuntegament i la manca de salubritat han estat els trets característics del barri des de la fi del segle XIX i han motivat l’aparició de plans com el pla de Reforma Interior i el pla Macià que tractaren, sense èxit, de resoldre’n els problemes.
(Barcelona, 1975 – )
Revista semestral dedicada a la història i la cultura de les Illes Balears.
Dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, publicà números monogràfics (dos han estat dedicats a la República i la guerra civil a Mallorca).
És la primera publicació d’investigació sobre les Illes publicada en català des del 1936.
A partir de l’any 2008 ha estat editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(Barcelona, 10 febrer 1930 – 24 gener 1939)
Setmanari catalanista i esportiu. Sortí com a substitució de “La Nau dels Esports”.
Les informacions polítiques provocaren suspensions i penyores, que menaren a la transformació, durant uns mesos, en “La Rambla de Catalunya”, títol que tornà a emprar el 1935.
El setmanari fou transformat en diari del vespre el 9 de gener de 1936.
Dirigit al començament per Joaquim Ventalló, durant la guerra civil esdevingué l’òrgan del PSUC i de la seva secció de joventuts.
Continuà editant-se fins quasi al final de la guerra.
(Barcelona, 27 gener 1867 – juny 1867)
Setmanari humorístic. Editat per Innocenci López.
Fou suspès voluntàriament al número quinze, a causa d’un greu entrebanc amb l’autoritat militar provocat per un article sense signar de Manuel de Lasarte.
(Barcelona, 16 novembre 1924 – 16 abril 1938)
Setmanari.
Publicà les primeres informacions sobre la creació de la ràdio a Barcelona.
Des de l’agost de 1934 s’edità totalment en català.
Es tracta d’una de les fonts imprescindibles per seguir la història de la ràdio a Espanya.
(Barcelona, 1334 – 1417)
Crònica de fets memorables, generals i locals, esdevinguts a la ciutat.
Escrita en llatí, abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda. El conjunt és molt variat i ple d’amenitat.
Constitueix els folis finals (285 a 310) del manuscrit conegut per Llibre antic de constitucions i privilegis, que comprèn una gran diversitat de texts, la majoria jurídics, i era guardat a l’escrivania del racional del municipi barceloní.
Ha estat publicada el 1921.
(Barcelona, maig 1773)
Revolta popular. Esdevinguda quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III de Borbó, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.
Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O’Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura.
El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent; altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força; els guardians del Portal Nou els repel·liren a trets i hi hagué morts i ferits.
L’ajuntament envià un nou informe a Madrid on expressava que la incorporació forçosa a l’exèrcit repugnava el caràcter català i que milers de joves fugien a França per evitar-lo. L’intendent, per la seva part, detallava els perjudicis que la nova mesura causaria a l’agricultura i a la indústria, molt més florents que no a Castella.
En cessar els avalots, per haver-se tornat al sistema de voluntariat, el govern intentà d’esbrinar-ne els promotors, però no s’atreví a castigar-los, bé que abolí la diputació de gremis i col·legis professionals que s’havia negat a cooperar en la formació de les llistes de quintes.
Hom formà una Junta de Govern del Principat amb les autoritats locals (1774), per al reclutament de l’any següent, però hom eximí la ciutat de Barcelona del sorteig i la tàctica oficial fou de dissimular el fet que a la resta del Principat es continuava aplicant el sistema de voluntaris pagats, en lloc del sorteig.
(Barcelona, 1967 – 1975)
Revista trimestral. Promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director. L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després.
Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’activitats culturals.
A part els membres del grup promotor hi han col·laborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep A. Codina i Josep Carol i esporàdicament J.V. Foix, J.M. Valverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres.
(Barcelona, febrer 1899 – 25 maig 1899)
Revista artística i literària. Molt representativa del modernisme català, editada per Pere Romeu, propietari de l’establiment homònim.
Dirigida per Miquel Utrillo, publicà quinze números, i donà pas a “Pèl & Ploma”.
En foren col·laboradors artístics Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Ricard Opisso, Darío de Regoyos, Carles Vázquez, Evelí Torent d’altres.
Publicà escrits de Miquel Utrillo, Ramon Reventós, Eugeni d’Ors, Manuel Rocamora, Joan Pons i Massaveu, i de molts altres literats que freqüentaren l’establiment Els Quatre Gats.
Dades dels Països Catalans 