Arxiu d'etiquetes: Barcelona (pol)

Comissió de la Classe de Filadors

4 Respostes

(Barcelona, 1854 – 1855)

Grup obrer. Possiblement relacionat amb l’antiga Societat de Teixidors, que després de la Revolució de juliol de 1854 dictà el boicot contra la introducció de les màquines automàtiques de filar (les selfactines).

Entre els seus dirigents destacaren Josep Barceló, Antoni Gual i Ramon Maseras, els quals sembla que influïren sobre la constitució de la posterior Junta Central de Directors de la Classe Obrera (gener 1855), que havia de dirigir la primera vaga general a Espanya.

Col·lectiu de Dones en l’Església

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – )

Associació religiosa. Creada amb la finalitat d’aconseguir la plena igualtat i paritat entre homes i dones en tots els àmbits de l’Església.

Dirigida per M. Josepa Amell i Magda Tomàs, és membre del Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d’Europa i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.

Ha organitzat diverses sessions d’estudi i ha convocat el I Congrés Internacional de Dones Cristianes (Barcelona, 1997) sobre el tema Vers una nova antropologia cristiana integradora.

Enllaç: Col·lectiu de Dones en l’Església

Club dels Federalistes

1 Resposta

(Barcelona, octubre 1868 – 15 abril 1873)

Entitat política. Fundada per Valentí Almirall.

Estretament relacionat amb el Partit Republicà Federal de Catalunya, tingué com a òrgan “El Federalista” (1868-69).

El club s’alineà a partir del 1870 amb els intransigents, els quals havien d’imposar la proclamació a Barcelona de l’Estat Català el 9 de març de 1873.

Club Català

Deixa un comentari

(Barcelona, 1933 – 1936)

Entitat política nacionalista. Fundada com a escissió de Palestra.

Considerava inseparables l’ideari nacionalista i la causa obrera revolucionària. Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa.

El 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat.

Cercle Conservador de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1880 – 1905)

Entitat pollítica. Fundada per coordinar les activitats del Partit Conservador espanyol a Catalunya.

La dirigiren els germans Josep Maria i Manuel Planas i Casals, directius del moviment conservador de Barcelona.

Fou un dels centres del caciquisme, i el triomf del catalanisme n’ocasionà la desaparició.

Centre Nacionalista Republicà

20 Respostes

(Barcelona, 1906 – 1910)

(CNR)  Grup polític. Fundat per un grup separat de la Lliga Regionalista amb motiu de la visita del rei a Barcelona.

Reunit entorn de la redacció d’“El Poble Català”, el féu, convertit en diari, el seu òrgan de difusió. El primer president fou Jaume Carner.

El 1907 el CNR participà en el moviment de Solidaritat Catalana i el 1910, juntament amb altres forces esquerranes de Catalunya, constituí la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).

Centre Nacional Català

10 Respostes

(Barcelona, finals 1899 – 25/abr/1901)

(CNC)  Entitat política. Creat pel grup de “La Veu de Catalunya”, que trencà amb la Unió Catalanista.

Arreplegà bàsicament catalanistes tradicionals com Verdaguer i Callís, Domènech i Montaner, Prat de la Riba, etc, i alguns expossibilistes (els de l’Ateneu) com Jaume Carner, Ildefons Sunyol, etc.

Verdaguer i Callís en fou president, Carner vicepresident i Prat secretari. Adoptaren com a programa les Bases de Manresa del 1892.

Inscrit en el procés de formació d’un nou partit polític de la burgesia catalana, el CNC cercà des d’un primer moment la relació amb els expolaviejistes de la Unió Regionalista, els quals comptaven amb un lligam més estret amb les forces econòmiques industrials del país, i finalment assolí la creació de la Lliga Regionalista (abril 1901).

Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona

7 Respostes

(Barcelona, 23 febrer 1869 – 14 febrer 1870)

Organisme. Succeí a l’anterior Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona. Reuní la major part de les associacions obreres de la ciutat -el setembre de 1869 tenia 34 societats i uns set mil afiliats-.

Envià Farga i Pellicer, que n’era el secretari, i Gaspar Sentiñón al congrés de Basilea de l’AIT (setembre 1869).

Posteriorment s’adherí a la Primera Internacional (febrer 1970) i fou l’organitzadora del I Congrés Obrer Espanyol (juny 1870) que creà la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Centre Escolar Catalanista

10 Respostes

(Barcelona, 21 octubre 1886 – 1901)

Entitat organitzada per un grup d’estudiants catalanistes. Era filial del Centre Català, però, en produir-se l’escissió del 1887, els seus components van abandonar el Centre i es van adherir a la Lliga de Catalunya.

Dins el Centre començaren a desenvolupar-se, encara que d’una manera una mica confusa, unes determinades tendències ideològiques que, des del regionalisme, desembocaren en el nacionalisme.

Formaren part una sèrie d’estudiants que més tard destacaren per la seva influència catalanista, com ara Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa i Francesc Cambó.

Centre de Treball i Documentació

Deixa un comentari

(Barcelona, 1976 – )

(CTD)  Centre d’estudis. Fundat al caliu de la darrera ofensiva antifranquista, per constituir un nucli interdisciplinari d’anàlisi i de debat en el terreny de les ciències socials, amb voluntat de vincular-se a les lluites per l’emancipació social i nacional.

La primera de les seves tasques fou l’organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un col·loqui sobre la guerra civil.

Es dotà de la revista “Quaderns del Centre de Treball i Documentació“, que tingué una durada efímera (1981).

Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent.

Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme (1987) que es publicà amb el títol Franquisme. Sobre resistència i consens a Catalunya (1938-1959) (1990), la coorganització del I Col·loqui Interdisciplinari sobre el Primer Franquisme (1990) i les tres edicions del Memorial Octavi Pellissa (1994-96), la darrera dedicada a la transició política espanyola.