(Barcelona, 1890 – París, França, 1943)
Dibuixant, pintor i caricaturista. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Víctor i de Rossend.
Format a l’Escola de Belles Arts. Usà els pseudònims de Masvila i Fricus.
(Barcelona, 3 març 1890 – 20 maig 1947)
Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla i de Feliu Mestres. Era paisatgista notable.
(Barcelona, 1891 – 1954)
Fotògraf. Fill d’Adolf Mas i Ginestà, amb el qual col·laborà des de l’edat de divuit anys, i després en continuà l’obra fotogràfica, la qual es conserva a l’Institut Amatller de Barcelona.
(Barcelona, 1870 – segle XX)
Escriptor. Col·laborà al “Missatger del Sagrat Cor de Jesús”. Conreà la poesia religiosa.
És autor d’obres teatrals, com les titulades Pere Nolasc i Los molinos.
(Barcelona, 1828 – 1894)
Religiós escolapi. Ocupà diversos càrrecs al seu orde, del qual fou vicari general (1875).
Ès autor dels llibres Sermones, Trabajos pedagógicos i Tratado de urbanidad, aquest darrer traduït a diversos idiomes.
(Barcelona, vers 1650 – 1706)
Pintor. Treballà per al palau de la Generalitat almenys durant els anys 1680-88.
És l’autor del Sant Jordi exhibit a la Sala Daurada.
(Barcelona, 1843 – 31 octubre 1919)
Músic. Deixeble de B. Calvó i Puig i de Pere Tintorer, es dedicà a l’ensenyament musical.
De la seva producció destaquen la cantata Catalunya (1877) i l’obra coral La Primavera (1888).
Dades dels Països Catalans 