(Barcelona, 1849 – Sitges, Garraf, segle XIX)
Pintor. Conreà amb encert el paisatge de Sitges i les marines, dins una línia lumínica avançada per al seu temps.
(Barcelona, 1849 – Sitges, Garraf, segle XIX)
Pintor. Conreà amb encert el paisatge de Sitges i les marines, dins una línia lumínica avançada per al seu temps.
(Barcelona, 1886 – Catalunya, segle XX)
Escriptor. És autor dels llibres de poesies Las plumas del yelmo (1924), Los luminares (1925) i Horas líricas (1926).
(Barcelona, 7 maig 1936 – 17 octubre 2018)
Escriptora. Filla de Joan Mínguez i Defis.
Ha publicat les novel·les psicològiques Les forces del mal (1970), El món és una mentida (1972) i Una casa a les Tres Torres (1974).
(Barcelona, vers 1700 – Catalunya, segle XVIII)
Metge. És autor dels tractats mèdics Sinopsis formularum medicarum i De disenteria castrensi.
(Barcelona, 1899 – segle XX)
Pintor i escultor. Fill de Feliu Mestres i Borrell. Ha destacat per les seves teles sobre temes florals.
També ha treballat com a ceramista.
(Barcelona, 1790 – 18 novembre 1866)
Compositor. Del 1817 al 1826 fou mestre de capella a la catedral de Lleida. Després residí a Barcelona.
La seva producció comprèn una Missa a gran orquestra i diverses obres de música sacra.
(Barcelona, 1797 – segle XIX)
Escriptora. Traduí dues obres de teatre de l’italià al castellà.
(Barcelona, 12 febrer 1914 – 1986)
Escriptor. Narrador realista, ha publicat les novel·les Els dos miralls (1955) i Viure no és fàcil (1961), primer premi Sant Jordi (1960).
(Barcelona, 30 gener 1887 – Xile, després 1960)
Violinista i compositor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Víctor i de Frederic. Fou violinista de l’orquestra del Liceu.
El 1911 emigrà a Xile, on es dedicà a l’ensenyament del violí. Compongué algunes obres.