(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)
(o Gemenella) Antiga quadra, a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.
Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del segle XIX.
Veïnat, al voltant del mas del Francàs, vora la costa, a ponent de Coma-ruga (platja del Francàs).
En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès), hi havia hagut l’antic estany del Francàs, actualment dessecat.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jaume dels Domenys.
(el Vendrell, Baix Penedès, 1998 – )
Museu dedicat a Pau Casals. Instal·lat en la seva casa d’estiueig, a la platja de Sant Salvador.
Inaugurada la rehabilitació de l’edifici el 1998, el museu conserva l’ambient d’una casa de família humil del final del segle XIX. A la planta baixa es poden veure fotografies de la infantessa del músic i alguns dels seus primers instruments musicals. Al primer pis el pare de Pau Casals feia classes de música, i al segon, només amb dues habitacions, vivia la família.
Gairebé davant el museu hi ha l’auditori (1981), també dedicat a Pau Casals, on s’organitza, entre altres actes, el Festival Internacional de Música Pau Casals.
Enllaç web: Museu Pau Casals
Conjunt arqueològic. Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives.
Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans. Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el barri dels guerrers i les muralles de la ciutadella.
(Banyeres del Penedès, Baix Penedès)
Priorat benedictí (Santa Maria de Banyeres), dependent del monestir de Ripoll.
Es conserva l’església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de la població; és esmentada ja com a priorat l’any 1280.
La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352. Depenia d’aquest priorat el lloc de Salomó (Tarragonès).
L’any 1592 els seus béns foren units al col·legi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina; aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular.
Coll (600 m alt), que uneix la serra de la Cova a la tossa del Montmell en el camí d’Aiguaviva a la Juncosa de Montmell.
Territori (2,23 km2), separat del nucli d’aquest pels municipis d’Albinyana i de Banyeres del Penedès.
Era un antic terme propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Municipi i capital de la comarca del Baix Penedès (Catalunya): 36,80 km2, 49 m alt, 36.568 hab (2017)
Situat al litoral, accidentat a l’est pel massís de Garraf, drenat per la riera de la Bisbal (o riera del Vendrell), que desguassa a la mar, comprèn l’extrem sud de la comarca.
Hi predominen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers), que aprofiten aigües de deus. La propietat de la terra és repartida i predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia de llana i porcina. Activitats industrials molt diversificades: indústria alimentària, de materials per a la construcció, derivada de la fusta, paperera i tèxtil. Importants nuclis turístics (Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs). És centre d’àrea comercial. Notable augment demogràfic els darrers decennis. Nus de comunicacions entre Barcelona, Lleida, Tarragona i València.
La vila és a la confluència de les rieres de la Bisbal i de Banyeres, es formà a l’entorn de l’església parroquial de Sant Salvador, reconstruïda al segle XVIII amb el magnífic campanar coronat pel popular penell dit l’Àngel; Casa Museu d’Àngel Guimerà; expansió urbanística a partir del segle XVIII iniciat pel primer raval, la França. El 1979 hi foren inhumades les despulles de Pau Casals, dutes de l’exili. Hi té una gran tradició l’activitat castellera (colla dels Nens del Vendrell).
El terme comprèn, a més, el poble i antic municipi de Sant Vicenç de Calders, amb un important nus ferroviari.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 9,65 km2, 101 m alt, 3.315 hab (2017)
Situat al pla del Vendrell, al nord-est d’aquesta ciutat, al límit amb el Garraf. El territori és força pla.
Agricultura predominantment de secà, amb conreus de cereals, oliveres i vinya; regadius molt localitzats, amb aigua de mines (hortalisses, patates i blat de moro). Ramaderia de bestiar porcí i avicultura. Indústria d’alcohol, del cautxú i de pinsos. Àrea comercial del Vendrell. Població en ascens.
El poble és uns 3 km al nord del Vendrell. Església parroquial de Santa Maria, de base romànica. L’antic castell de Santa Oliva esdevingué el segle XVII santuari del Remei. Aquest lloc va pertànyer al monestir de Sant Cugat del Vallès des d’abans de l’any 938, que creà el priorat de Santa Oliva. De l’any 1012, consta que li fou concedida la carta de població.
El municipi també comprèn el terme separat de l’Albornar.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 