Arxiu d'etiquetes: Baix Maestrat

Xivert

2 Respostes

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Despoblat, a l’est de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert, aturonat a 381 m alt, damunt la serra d’Irta.

Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya als templers. El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge; el 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert. La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries (la Valldàngel i Alcossebre, entre altres).

Xivert era un lloc de moriscs (52 focs el 1609) que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert.

Vall d’Àngel, la

2 Respostes

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Caseria i antic lloc, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta) i de la Salzadella, a la capçalera de la vall d’Àngel, oberta entre les Talaies d’Alcalà i la serra de Murs.

Drenada per la rambla de la Vall d’Àngel, afluent, per la dreta, del riu Segarra, dins el terme de les Coves de Vinromà.

Hom anomena serra de la Vall d’Àngel el sector més septentrional i més alt de la serralada de les Talaies d’Alcalà.

Ulldecona, pantà d’

1 Resposta

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Embassament de la capçalera del riu de la Sénia, situat a la Tinença de Benifassà. Fou començat el 1945, inaugurat el 1959 i ampliat a la dècada de 1970.

Regularitza el cabal del riu i permet d’ampliar els regadius, encara que, per l’escassa capacitat (8,7 milions de m3), no aconseguia de mantenir les aigües altes a l’estiu, raó per la qual ha estat ampliat a 12 milions de m3.

Turmell, mola del

2 Respostes

(Vallibona, Ports / Xert, Baix Maestrat)

Cim (1.281 m alt) al límit dels dos municipis, el més elevat del sector sud-oriental dels ports de Morella.

Els seus pasturatges pertanyen a la setena de Sant Mateu del Maestrat.

Tres Reis, tossal dels *

Deixa un comentari

(Baix Maestrat / Montsià / Matarranya)

Veure> tossal del Rei  (cim dels ports de Beseit).

Tinença de Benifassà, la

10 Respostes

(Baix Maestrat)

Subcomarca, al nord-oest de la comarca esmentada i n’és la zona més muntanyosa. És formada per la conca alta del riu de la Sénia; l’envolten una sèrie d’escarpades muntanyes calcàries poblades de pins, que sobrepassen els 1.300 m d’altitud, i que constitueixen una transició al Sistema Ibèric (tossals del Rei, Cantaperdius i d’En Canader) de la Serralada Pre-litoral catalana.

Coincideix amb l’antiga jurisdicció del monestir homònim.

La població és molt escassa i amb tendència a l’emigració. Els únics recursos naturals són l’agricultura (conreus de cereals) i la ramaderia. El centre més important és la Pobla de Benifassà.

El Govern Valencià el declarà parc natural el 19 de maig de 2006.

Enllaç web: Parc Natural de la Tinença de Benifassà

Teulera, la -Baix Maestrat-

Deixa un comentari

(la Salzadella, Baix Maestrat)

Caseria, a ponent de la vila, prop del límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta).

Tastavins, el

2 Respostes

(Franja de Ponent)

Riu de la conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat).

Passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.

Talaiola, la -Baix Maestrat/Ports-

Deixa un comentari

(Canet lo Roig, Xert, Baix Maestrat / Vallibona, Ports)

Cim (948 m alt) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels tres municipis. Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol.

Talaies d’Alcalà, les

4 Respostes

(Baix Maestrat / Plana Alta)

Serralada del Sistema Ibèric Valencià, paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu i la vall de les Coves de la vall d’Alcalà de Xivert, entre la rambla de Cervera i la de les Coves.

Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert.

Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt (serra de la Vall d’Àngel).