(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Poble (120 m alt), situat a l’extrem nord-oest de la vall d’Aro, sota Romanyà de la Selva.
L’església parroquial, del segle IX, és dedicada a santa Maria.
Es troba al mateix indret d’un poblat d’època romana.
Santuari (la Mare de Déu de Bell-lloc), situat a la parròquia de Sant Joan de Palamós, sota el castell de Vila-romà (dit també castell de Bell-lloc).
Esmentat ja al segle XIII, fou reedificat el 1758; l’antiga imatge fou destruïda el 1936.
El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat (1675).
(Llagostera, Gironès / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Afluent dretà de la riera de Gotarra, dins la conca de l’Onyar.
Neix al vessant meridional de les Gavarres (Santa Cristina d’Aro), però té el seu recorregut principal dins el terme de Llagostera.
(Castell-Platja d’Aro / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Fossa tectònica, entre els dos municipis. Limitada al sud pel massís de les Gavarres, i que talla obliquament d’est a oest la serralada Guíxols. Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro (o Ridaura).
La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro (o de la vall d’Aro), a l’extrem septentrional de la qual ha sorgit, gràcies al turisme, la nova població de Platja d’Aro.
Cala i veïnat de pescadors, a la costa, entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l’antic castell de Sant Esteve de Mar.
Cala, a la Costa Brava, al nord de Tamariu.
Cala al sud del municipi i del caseriu de Fornells de Mar.
Al voltant de la platja s’agrupa un petit caseriu format, gairebé del tot, per cases d’estiueig.
L’entrant del mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquil·litat han fet d’aquest indret un dels llocs més visitats de la Costa Brava.
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
(ant: Segueró) Barri i nucli turístic de la Costa Brava.
Entre el 1920 i el 1936, Josep Ensesa i Pujadas (promotor) i Rafael Masó i Valentí (arquitecte) edificaren l’Hostal de la Gavina i la residència Senya Blanca, nom de la urbanització fins al 1928, destinada en un principi al turisme i a l’estiueig de l’alta burgesia.
Actualment és un important destí turístic, que cada any rep milers d’estiuejants. El nucli original primitiu està protegit com a bé cultural d’interès nacional des del 1995.
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,38 km2, 82 m alt, 207 hab (2017)
Situat als vessants de la serra de Valldevià, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb el Gironès i l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i del Ter i drenat per diverses rieres afluents dels dos rius. Una bona part del terme és boscada (pins i alzines).
Agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro), i té tradició el conreu de l’olivera, ara en regressió. La ramaderia bovina i porcina i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona.
El poble és a la capçalera d’una riera afluent del Ter; església parroquial de Sant Pere. El lloc és esmentat des del segle XIV.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Gaüses, Pins i Valldevià.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,70 km2, 23 m alt, 1.159 hab (2017)
Situat a la riba esquerra del Ter, en un terreny pla.
Agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria agropecuària, de la fusta i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Girona.
La vila és prop de la riba del Ter; és conserven algunes notables torres i fragments de les muralles del seu recinte medieval; església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica. Hi són tradicionals les representacions de la Dansa de la Mort de Verges per la Setmana Santa.
El municipi comprèn també el poble de la Vall.
El castell de Verges, esmentat el segle XII, passà el 1418 a formar el centre de la baronia de Verges, que el 1587 passà a la corona i esdevingué centre de la batllia de Verges. El 1694 les tropes franceses del mariscal Noailles derrotaren les del lloctinent de Catalunya marquès de Villena a la batalla de Verges o del Ter.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Dansa de la Mort
Dades dels Països Catalans 