Arxiu d'etiquetes: Baix Empordà

Castell, platja de

(Palamós, Baix Empordà)

Platja de la Costa Brava, a llevant de l’antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s’Alguer.

És limitada a l’est per la punta del Castell, damunt la qual hi ha les restes d’un poblat pre-romà.

Casavells -Baix Empordà-

(Corçà, Baix Empordà)

Poble (44 m alt) i antic municipi, agregat el 1969 a l’actual, és a l’esquerra del Daró.

L’església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d’Ullà. Conserva una casa fortificada. El 1698 era lloc reial de la batllia d’Ullastret.

L’antic terme comprenia el poble de Matajudaica i el raval de les Costes.

Càrcer -Baix Empordà-

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Antic priorat (Santa Maria de Càrcer), del monestir d’Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l’Estartit.

És esmentat ja el 844; rebé el nom de Sant Pere (889) o de Sant Pere i Santa Maria (1187) de Càrcer, bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar.

Al començament del segle XV era quasi derruït; actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Massos.

Cap-roig -Baix Empordà-

(Mont-ras / Palafrugell, Baix Empordà)

Possessió de la Costa Brava, al voltant del cap Roig, al límit dels dos termes.

Són notables els jardins construïts pel seu antic propietari, l’arquitecte i ex-oficial rus Woevowsky.

És anomenat popularment cal Rus.

Canet de Verges

(la Tallada d’Empordà, Baix Empordà)

Poble, al sud-est del cap del municipi, a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, entre Verges i Ullà.

L’església parroquial és dedicada a sant Mateu.

Formà part del comtat d’Empúries dins la batllia de Verges.

Canapost

(Forallac, Baix Empordà)

Poble de l’antic municipi de Peratallada.

L’antiga església parroquial de Sant Esteve és romànica, amb dues naus i un notable campanar; el retaule major, gòtic, del denominat Mestre de Canapost, es conserva al Museu Diocesà de Girona.

Calella de Palafrugell

(Palafrugell, Baix Empordà)

Poble, situat en una cala, al sud del municipi, a la Costa Brava. Inicialment port de Palafrugell, mentre predominà la navegació de cabotatge, esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig.

L’església parroquial de Sant Pere fou iniciada el 1884. Conserva el carrer porticat de les Voltes i algunes cases antigues de pescadors.

Des del 1967 hom hi celebra anualment un festival de cant d’havaneres el primer dissabte de juliol.

Enllaç:  Cantada d’Havaneres

Caçà de Pelràs

(Corçà, Baix Empordà)

(o PelràsPoble (130 m alt), situat en un pla, partió d’aigües dels rius Daró i Fluvià.

L’església parroquial és dedicada a sant Martí.

Cabanyes -Baix Empordà-

(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)

Veïnat, a la part més baixa de la riera de Cabanyes, curs d’aigua format per la reunió de diversos torrents que baixen de les Gavarres, entre el puig d’Arques i Romanyà de la Selva, i que, prop de la vila de Calonge, juntament amb el Rifred, forma la riera de Calonge.

Bisbal, Foc de la -1869-

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1869)

Enfrontament durant la revolta federalista. Entre les tropes del governador militar de Girona i una forca republicana de 2.000 homes que s’havien fet forts a la ciutat.

Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, procedien de Sant Feliu de Guíxols, de Palamós, de Palafrugell, de Castell d’Aro, de Llagostera i de la Bisbal mateix, i havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal. La lluita, des de les barricades aixecades, cessà aviat en caure presoner Caimó.

Davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren.