Arxiu d'etiquetes: Baix Empordà

Vall-llobrega (Baix Empordà)

4 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 5,45 km2, 49 m alt, 924 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la vall de la riera de Vall-llobrega, afluent de la d’Aubí, als contraforts més orientals del massís de les Gavarres. El sector nord-occidental és muntanyós i cobert en bona part de boscs de pins i alzines sureres.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Hi ha una certa activitat turística gràcies a la proximitat de la Costa Brava, i especialment de la vila de Palamós. Àrea comercial de Girona.

El poble, dit el barri de l’Església, és a la dreta de la riera de Vall-llobrega; església parroquial de Sant Mateu.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Robau, la Roca de Grià i el raval del Dalt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ultramort (Baix Empordà)

1 Resposta

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 4,35 km2, 30 m alt, 216 hab (2017)

0baix_empordaSituat en una plana a la dreta del Ter, límit septentrional, entre aquest i el Daró i drenat, a més, per la riera Nova, afluent del segon.

Els conreus ocupen pràcticament tot el territori; al secà s’hi cultiven blat, blat de moro, gra d’aresta i userda, i hortalisses i arbres fruiters al regadiu. Ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és a la dreta de la riera Nova, ubicat damunt un tossal, coronat pel castell de Gleu o de Finestres d’Ultramort; l’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada ja el 1046, és d’una nau, d’estil gòtic primitiu i conserva un notable ostensori barroc. La població fou fortificada i es conserven restes i una notable casa, amb garites.

El municipi fou agregat el 1860 al de Foixà, però en 1920-30 recuperà la seva independència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ullastret (Baix Empordà)

10 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,09 km2, 49 m alt, 295 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la dreta del Daró, al nord de la Bisbal d’Empordà. El territori és pla,en una gran zona on hi havia hagut la llacuna d’Ullastret, que fou dessecada al segle XVIII.

A l’agricultura s’alternen els conreus de secà (gra d’aresta, userda) amb els de regadiu (blat de moro i hortalisses). Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. Població en descens.

El poble es troba en una elevació damunt les terres baixes, al sud-oest del puig de Sant Andreu, on hi ha les importants restes de la ciutat ibèrica d’Ullastret; conserva part de les muralles i restes de l’antic castell de Ullastret; l’església parroquial de Sant Pere és un notable edifici d’estil romànic (segle XI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ullà, monestir d’

6 Respostes

(Ullà, Baix Empordà)

Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Ullà), i més tard col·legiata. El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç II d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella.

Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc.

L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya (potser ell mateix dirigí l’expedició), saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus comunitaris. Poc després, una inundació del Ter obligà a aixecar un nou temple sobre l’anterior, mig soterrat per les arenes, que fou consagrat el 1182.

Sota la protecció dels Santaeugènia, senyors de Torroella, la comunitat es mantingué amb força vitalitat fins a l’entrada dels priors comendataris el 1452. Fou secularitzada el 1592 i es convertí en col·legiata, que, regida per un prior i amb quatre canonges, subsistí fins el 1835.

El 1804 la comunitat es traslladà a la nova església construïda per a parròquia del poble d’Ullà, sota el títol de sant Andreu, a la qual els canonges traslladaren la vella imatge romànica de Santa Maria de la Fossa i els retaules i algunes de les tombes dels antics senyors de Torroella, protectors de la canònica.

Resten molt pocs vestigis de l’antic monestir, situat a la plana del Ter.

Ullà (Baix Empordà)

5 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 7,29 km2, 21 m alt, 1.138 hab (2017)

0baix_empordaSituat a l’esquerra del Ter, aigua amunt de Torroella de Montgrí, el sector nord-oriental del terme és accidentat pels vessants meridionals del massís del Montgrí, coberta de matollar.

Agricultura de secà (trilogia gra d’aresta-blat de moro-userda) i de regadiu (hortalisses, arbres fruiters i farratges), que aprofita l’aigua del Ter a través de sèquies; els darrers anys han tingut forta expansió els arbres fruiters (pomeres i presseguers). Té una certa importància la cria de bestiar (boví i porcí sobretot) i l’avicultura. Indústria de la construcció. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la zona de contacte entre el Montgrí i la plana; església parroquial de Sant Andreu, a l’antic monestir d’Ullà, on es venerada l’antiga imatge de la Mare de Déu de la Fossa, notable talla romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

59 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 65,93 km2, 31 m alt, 11.516 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la Costa Brava, en un terreny pla que fou dessecat a partir del segle XVIII (antic estany de Torroella), a la desembocadura del riu Ter, accidentat pel massís de Montgrí al nord. La costa és baixa i sorrenca al sector meridional (platja de Pals) i abrupta i escarpada al septentrional.

Alternen els conreus de cereals, vinya i olivera amb els conreus hortícoles i de fruiters, a més d’un petit sector, el mas Pla, dedicat al conreu de l’arròs. Predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de la construcció. Gran activitat hotelera con a nucli turístic, sobretot a l’Estartit, que n’ha desplaçat la tradicional activitat pesquera. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila és a l’esquerra del Ter; el nucli antic es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, gòtica (segle XV), amb façana del segle XVIII, i del castell o palau de Torroella, dit el Mirador; notables casals gòtics i renaixentistes i restes de la muralla medieval, amb una porta d’entrada. Fou centre de la baronia de Torroella.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sobrestany, la caseria de la Bolleria, el santuari de Santa Caterina, l’antic monestir de Càrcer, els antics castells de Montgrí (començament del segle XIV), inacabat i de Rocamaura i el jaciment arqueològic de la Fonollera. Davant la costa, hi ha les illes Medes, conjunt natural protegit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torrent (Baix Empordà)

7 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 7,96 km2, 44 m alt, 161 hab (2017)

0baix_emporda(o Torrent d’Empordà)  Situat als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a ponent del massís de Begur. Hi ha boscs d’alzines sureres al sector muntanyós.

L’agricultura és localitza a la plana, a la vall del riu, al sector de llevant del terme; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda. La cria de bestiar i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Palafrugell.

El poble és a la capçalera de la riera de Torrent; església parroquial de Sant Vicenç. Hi ha restes de l’antiga muralla. El lloc (castell de Torrent) fou adquirit el 1377 per Berenguer de Cruïlles.

El municipi comprèn, a més, el poble de Torrentí i la caseria del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tallada d’Empordà, la (Baix Empordà)

8 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,56 km2, 20 m alt, 450 hab (2017)

0baix_empordaSituat en un terreny pla, al sector nord de la comarca i a l’esquerra del Ter, encara que la part nord-est és més abrupta, ocupada per la serra de Marenyà o de Sant Grau.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, que alternà secà i regadiu gràcies a aigües derivades del Ter; els conreus més difosos són els de blat, moresc i farratges, als sectors de regadiu, i de cereals, vinya, oliveres i farratge, a les àrees de secà. Ramaderia bovina, porcina i aviram. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Girona.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, dels segles XII-XIV.

Al terme hi ha diverses fortificacions medievals i comprèn els pobles de Tor, Canet de Verges i Maranyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Serra de Daró (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 7,91 km2, 15 m alt, 206 hab (2017)

0baix_empordaSituat en un terreny pla, al nord de la Bisbal d’Empordà i al nord-est de Girona, a la plana d’inundació de la dreta del Ter (que forma el límit septentrional del terme), del Daró (que divideix el terme en dos sectors) i d’un dels seus afluents, la riera Nova.

Agricultura de secà (blat i blat de moro) i de regadiu (hortalisses, farratges i arbres fruiters) que n’és predominant. La ramaderia (bestiar boví i porcí) i avicultura, completen l’economia. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és situat damunt d’un petit turó, a l’esquerra del riu Daró. Església parroquial de Santa Maria (reedificada el segle XIX i beneïda el 1884).

El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Iscle d’Empordà, el veïnat de Cunyà i l’antic monestir de Matella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà)

19 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 67,55 km2, 30 m alt, 5.194 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la vall d’Aro, accidentat al nord pels vessants de les Gavarres, a les vores del Ridaura, al sud de la comarca, tocant al Gironès.

Agricultura, amb conreus de cereals, farratges, vinya i hortalisses. Ramaderia (bestiar de llana) i aviram. Petita indústria surera i de materials per a la construcció. Desenvolupament del sector terciari (turisme), que ha afavorit la recuperació demogràfica. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba a l’esquerra del Ridaura; l’església parroquial havia estat possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Bell-lloc d’Aro, Solius i Romanyà de la Selva (dolmen de la cova d’en Daina), els veïnats de Canyet, la Teulera, Bufaganyes, Salom, Malvet i el Vilar, el santuari de Sant Baldiri i bon nombre de monuments megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques