Llogaret, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
Era una quadra que el 1214 fou comprada pel monestir de Sant Pere de la Portella, formada per sis masos i el santuari, situat des del 1309 sota el patronat de la Portella.
Antiga parròquia i veïnat, centrats en l’església de Sant Pere de Ferrerons, en una elevació (926 m alt), al nord-est de la vila.
El temple existia ja el 939, que passà a dependre de Moià, però era parròquia independent ja el 1063. El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta; l’església actual fou reedificada el 1763.
Formà una quadra, amb règim propi, unida a Rodors i un quant temps (1714-1801) a Marfà, formant les Tres Quadres.
Oscil·là sempre, però, entorn de Moià (on hom l’anomenava la batllia forana) i el 1842, amb Rodors, passà definitivament a dependre’n.
Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Conserva les restes de l’antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l’església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885.
Fou centre d’un terme feudal que des del segle XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s’extingí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles.
Modernament el nucli del poble s’ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l’antiga torre de Fals.
Colònia industrial, situada a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat. A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocarril.
Rep també el nom de Can Carner, empresa industrial que la va crear.
Antic monestir (Santa Maria de les Esglésies, o les Esglésies Clavades), situat a l’interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal.
Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km: foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró II de Cerdanya.
A Santa Maria hi hagué, el segle XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia.
L’església, romànica, es conserva encara.
(Manresa, Bages, 2 juny 1808)
Moviment popular, que inicià la guerra del Francès al Principat.
L’ajuntament havia rebut i acomplert l’ordre de substituir, a l’encapçalament del paper segellat, el nom del rei pel del lloctinent Murat; reunit el poble a la plaça Major, cremà, entre crits de fidelitat al rei Ferran VII de Borbó, el paper novament segellat.
Aquell mateix dia les autoritats convocaren els gremis i amb representants d’aquests i del poble alt i amb eclesiàstics formaren la Junta de Govern de Manresa, la primera del Principat, que organitzà la defensa juntament amb les poblacions de les comarques veïnes.
El general napoleònic Duhesme envià un exèrcit per sotmetre la ciutat, que fou derrotat al primer combat del Bruc.
Caseria i antiga quadra, situada al límit oriental de l’altiplà de Calaf.
El segle XIX, juntament amb Puigfarner, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra.
(ant: la Conomina) Raval, a la vora del Cardener, a l’indret on aquest forma un pronunciat meandre. el seu territori era, des de l’alta edat mitjana, condomini dels vescomtes i dels abats de Cardona.
L’església de Sant Antoni, esmentada ja el 1371, fou erigida en parròquia a la segona meitat del segle XIX.
Dins el terme hi ha l’antic Salí de Cardona; aprofitant la força hidràulica del riu hi foren instal·lades, especialment al segle XIX, diverses indústries, en part abandonades.
El 1926 hi fou instal·lada la fàbrica de depuració de sals de la Unió Espanyola d’Explosius, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona.
Poble, a l’esquerra del riu de Cornet, afluent per l’esquerra del Llobregat, que neix als altiplans que limiten el Lluçanès pel sud-oest, dins el terme de Gaià, i desguassa a la vila de Sallent.
L’església parroquial (Santa Maria), romànica (fi del segle XII), té un notable portal.
Dins el seu terme hi ha les ruïnes d’un antic castell, el Castellet de Cornet, esmentat al segle XIV.
(Montserrat, Bages, 27 abril 1947)
Entitat organitzadora de les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general, i la col·laboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell.
Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes, amb profusió de circulars i conferències en català, per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans, sense distinció de tendències, en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100.000 persones.
Dades dels Països Catalans 