(Palma de Mallorca, 7 juliol 1916 – 26 maig 1997)
Autor teatral. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha conreat un teatre de caràcter regional, al qual ha incorporat el món de l’aristocràcia mallorquina contraposada als nous corrents del món actual.
Ha estrenat nombroses obres, de les quals cal destacar Can miraprim (1953) i Dilluns de festa major (1956).
(Alcoi, Alcoià, 1872 – Sabadell, Valles Occidental, 1956)
Autor teatral i poeta. És autor del recull poètic Poncells (1881), de les comèdies Sang per sang (1888) i Proves canten (1889), del monòleg Fins al cel! i d’altres obres.
(València, 1880 – Madrid, 1963)
Autor teatral. Per bé que conreà el bilingüisme, provà de renovar el teatre valencià amb obres com ara L’ombra del xiprer (1910), Pobres milionaris (1936) i L’ase del poble (1936).
Una part de la seva obra per a l’escena ha estat aplegada a Teatro (1914-19).
(València, 6 gener 1825 – 17 febrer 1896)
Escriptor teatral. Autor de sainets i drames, destaquen El sereno d’Alfafar, Una nit en la fira i El reliquiari de plata. En castellà va escriure teatre històric i romàntic.
El seu poema Lucrècia profanada fou causa de la fundació de Lo Rat Penat (1878).
(València, 11 abril 1832 – Madrid, 13 novembre 1897)
Autor teatral. Les seves obres representen una aportació per a la creació del teatre valencià modern.
De tota la seva producció sobresurten: De femater a lacayo (1858), Les eleccions d’un poblet (1859), Amor entre flors i freses, En les festes del carrer (1861), La mona de Pasqua (1862), La flor en camí del Grau (1862), Aiguar-se la festa (1864) i El Mesies en Patraix (1872).
Publicà el periòdic satíric “El Saltamartí”.
L’èxit més gran fou l’obtingut amb La almoneda del diablo (1862), fet que el decidí a marxar a Madrid i a escriure en castellà.
(Ceret, Vallespir, 17 gener 1920 – 31 desembre 2000)
Escriptor teatral. Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans. Fou influït per l’obra d’Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets.
És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles dels Vallespir.
Ha escrit els sainets Les calces d’en Joan, Les estàtues, L’amo del temps, En Ventura fa el “tiercé”, El revell embruixat i Quim l’americà.
La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista, fou estrenada el 1974, ha obtingut un èxit enorme i ha marcat una fita en la història del teatre català al Rosselló.
(Alcoi, Alcoià, 6 març 1927 – València, 13 febrer 2020)
Autor teatral. És autor de La barca de Caronte, El cubil (premis València 1962 i 1968, respectivament), Barracó 62 (1963), ¡Grita, Galileo! (1970), El tótem en la arena, No hagas morir al inocente (1971) i altres obres, de problemàtica moral, religiosa o pseudo-social, i de dos espectacles de tema històric valencià (Borja, duque de Gandia i Virgen de locos).
(Manuel, Ribera Alta, 15 març 1875 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 novembre 1945)
Periodista i autor dramàtic. Fou propietari i redactor en cap d’“El Mercantil Valenciano”.
Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit (Les criades de la placeta, 1900).
Després de la guerra civil va exiliar-se, primer a França i després a Mèxic.
Bernat Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1838 – 1910) Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.
Salvador Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1841 – 1913) Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).
Pau Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1836 – 1920) Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:
Dades dels Països Catalans 