(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1713, pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya, a Jaume de Copons-Calders-Villafranca i Falcó, baró de Segur, únic titular.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1713, pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya, a Jaume de Copons-Calders-Villafranca i Falcó, baró de Segur, únic titular.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya, durant la guerra de Successió, a Narcís de Sala i Cella (fill d’Esteve de Sala-Cella i de Caramany), que en fou l’únic titular.
(Perafita, Osona, abril 1661 – Berga, Berguedà, 29 juny 1713)
Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita i germà d’Antoni i de Ramon. Fou un dels signants per poders per al pacte anglo-català de Gènova (1705).
Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, del qual rebé estímuls a través de Jordi de Hessen-Darmstadt.
Lluità al setge de Barcelona i a Aragó, on destacà a la presa de Mallén. Més tard fou cap militar a Berga, on intentà de mantenir la plaça per als austriacistes. Morí assassinat.
(les Borges del Camp, Baix Camp, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Militar. Defensà Barcelona de l’atac borbònic. La nit del 13 al 14 d’agost de 1714 resulta ferit en la defensa del baluard de Santa Clara.
S’exilià després de la caiguda de la ciutat.
(Catalunya, segle XVII – 1714)
Militar austriacista. Participà en l’ofensiva del 1706 per alliberar Aragó i sobresortí en l’atac a Tauste.
Durant el setge de Barcelona del 1713 i del 1714 participà en la defensa de diversos llocs de la ciutat.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1713 a Rafael Nebot i Font per l’emperador Carles III, fou l’únic titular.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit al segle XVIII, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, a Joaquim de Mont-ras, únic titular.
(Barcelona, segle XVII – 13 juliol 1714)
Militar. Germà de Francesc. Al setge de Barcelona (1713-14) serví com a tinent al regiment regular d’infanteria de Santa Eulàlia.
Morí durant el gran atac català a la primera paral·lela de les trinxeres del setge.
(Gandia, Safor, segle XVII – Barcelona, 1709)
Jurista i noble. Mestre de l’orde de Montesa i partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. En caure València passà a Barcelona.
Fou marquès de la Vega (1707), i regent per València al Consell d’Aragó.
L’arquebisbe de Toledo, borbònic, el desposseí de les seves dignitats (1708).
Fou germà seu, Lluís Mercader i de Calataiud (País Valencià, segle XVII – vers 1709) Vuitè baró de Xest. Fill i successor de Lluís de Mercader i de Montpalau. Fou besavi de Josep Mercader i Onofrio.
(País Valencià, segle XVIII)
Nom dels seguidors del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, durant la Guerra de Successió.