(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya, durant la guerra de Successió, a Narcís de Sala i Cella (fill d’Esteve de Sala-Cella i de Caramany), que en fou l’únic titular.
Sala, comtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: austriacistes
Puig i Sorribes, Francesc
(Perafita, Osona, abril 1661 – Berga, Berguedà, 29 juny 1713)
Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita i germà d’Antoni i de Ramon. Fou un dels signants per poders per al pacte anglo-català de Gènova (1705).
Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, del qual rebé estímuls a través de Jordi de Hessen-Darmstadt.
Lluità al setge de Barcelona i a Aragó, on destacà a la presa de Mallén. Més tard fou cap militar a Berga, on intentà de mantenir la plaça per als austriacistes. Morí assassinat.
Padilla, Pere de
(les Borges del Camp, Baix Camp, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Militar. Defensà Barcelona de l’atac borbònic. La nit del 13 al 14 d’agost de 1714 resulta ferit en la defensa del baluard de Santa Clara.
S’exilià després de la caiguda de la ciutat.
Niubó i Bernadàs, Ignasi
(Catalunya, segle XVII – 1714)
Militar austriacista. Participà en l’ofensiva del 1706 per alliberar Aragó i sobresortí en l’atac a Tauste.
Durant el setge de Barcelona del 1713 i del 1714 participà en la defensa de diversos llocs de la ciutat.
Nebot, comtat de
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1713 a Rafael Nebot i Font per l’emperador Carles III, fou l’únic titular.
maulets
(País Valencià, segle XVIII)
Nom dels seguidors del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, durant la Guerra de Successió.
Maians, Francesc
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Militar austriacista. Tinent coronel del regiment dels Desemparats, defensa Barcelona l’11 de setembre.
Empresonat als castells d’Alacant, Pamplona i Segòvia, fou alliberat el 1725.
Maians, comtat de
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1719 per Carles III de Catalunya a Lluís Maians i Pasqual, únic titular.
Lanuza i d’Oms, Bonaventura de
(Catalunya, segle XVII – 4 agost 1743)
Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol de Tarragona i membre de la comissió nomenada per la Generalitat i el Consell de Barcelona (1703-04), que es negà a acceptar les esmenes a les còpies del testament de Carles II de Catalunya.
Partidari de Carles III d’Àustria, fou membre de la Reial Junta d’Estat que governà el país fins a la reunió de Corts (1705).
Esteve -varis bio-
Francesc Esteve (València, 1682 – 1766) Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.
Gaspar Esteve (Barcelona ?, segle XV – segle XVI) Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.
Jacint Esteve (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX) Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.
Joan Esteve (València, segle XV) Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).
Josep Esteve (País Valencià, segle XVI) Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.
Llucià Esteve (País Valencià, segle XVIII) Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.
Rafael Esteve (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.
Tomàs Lleonard Esteve (València, segle XVII) Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).
Vicenç Esteve (Barcelona, segle XVIII – 1788) Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.
Dades dels Països Catalans 