Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Grases i Gralla, Francesc

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 5 octubre 1658 – 27 febrer 1744)

Jurisconsult. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, on residí.

El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l’Audiència. Amb Salvador Feliu de la Penya fou, el 1709, el principal soci de la Companyia Nova de Gibraltar.

L’any 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya, i los capítols de redreç o ordinacions generals d’aquella…, obra que fou considerada de tendència absolutista. Per exigències d’una delegació dels tres braços del Principat fou condemnada, els exemplars cremats i Grases destituït de tots els càrrecs i li foren confiscats els béns.

Grases i Des, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)

Polític. El 22 de juliol de 1713 fou elegit Diputat Reial de la Generalitat del Principat. El seu mandat coincidí amb el gran setge de Barcelona.

Fou un dels prohoms que anaren a lluitar al baluard de Santa Clara arran dels assalts enemics, rebutjats, l’agost de 1714.

L’11 de setembre, en companyia d’altres membres del govern, tragué la bandera de Sant Jordi i acudí a lluitar a la plaça de Palau. Encara que la bandera seria retirada per no exposar-la a caure en poder de l’enemic, Grases tornà al mateix sector i hi combaté durant la batalla.

Caiguda la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una renda anual de 17 lliures.

Gonyalons i Coll, Guillem

Deixa un comentari

(Alaior, Menorca, 25 maig 1642 – Barcelona, 12 agost 1708)

Eclesiàstic austriacista. Professà al convent d’agustins de Barcelona (1658).

Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687).

Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei-arxiduc Carles III, al qual reté homenatge.

Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en que actuà d’habilitador del braç eclesiàstic.

Golorons, Dídac

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Resident a Barcelona, en 1713-14 formà part de la Junta 24na agregada al govern provisional català. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona amb la categoria de mercader. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic de la ciutat.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels ocupants.

Gil de Federic i Son Roses, Antoni

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona ?, 11 setembre 1714 ?)

Polític. Partidari del rei-arxiduc Carles III, que l’ennoblí (1706).

Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V de Borbó (1708), però hagué d’evacuar-la.

Fou veguer de Barcelona (1708-11) i de Vilafranca (1712).

Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’Onze de Setembre.

Gelabert, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona.

En 1713-14 formà part de la junta agregada al govern provisional català. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic.

A la primeria de setembre de 1714, amb Josep Antoni de Ribera, fou l’encarregat de comunicar a Villarroel la decisió de les autoritats de rebutjar la proposta de rendició formulada per l’enemic.

Caiguda Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns i li cremaren el títol de ciutadà honrat.

Gàver i Fluvià, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria, el qual li atorgà títol de noble el 1706.

En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. Un Bernat de Gàver era també per aquest temps capità del regiment de la Diputació.

Morí a la batalla final, als combats per la possessió del convent de Sant Pere.

Gallart, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. El 1704 era tinent de cavalleria. Servia al regiment de “Guardias Viejas” de Castella, destinat a combatre als aliats a la frontera de Portugal.

Entusiasta de la causa de Carles d’Àustria, deixà la seva unitat. Fou el primer oficial català que prengué aquesta actitud. S’uní aleshores al grup austròfil de Vic, que dominava aquesta ciutat.

En contacte amb el famós Antoni de Peguera, planejà la constitució d’un regiment català. Participà a l’alçament obert de la comarca d’Osona pel juliol de 1705.

Fou promogut en poc de temps al grau de tinent coronel, que exercí al combatiu regiment de cavalls de Rafael Nebot.

El 1707 protegí amb els seus genets la retirada de les forces de Lleida, que fou aconseguida sense pèrdues.

Furí, Bartomeu Nicolau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)

Militar. Es distingí entre els capitans d’artilleria que defensaren Barcelona contra els borbònics, al setge de 1713-14.

Morí en la defensa del baluard de Santa Clara, durant la terrible batalla empresa per aquesta posició.

Fossar de les Moreres, el

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga fossa comuna, en que foren enterrats els patriotes catalans que moriren defensant Barcelona durant el setge filipista que culminà l’Onze de Setembre de 1714.

Situat prop de l’església de Santa Maria del Mar. A la darreria del segle XVIII la seva superfície fou empedrada i, en part, edificada.

D’ençà de la Renaixença es convertí en símbol de les llibertats catalanes perdudes, i s’hi celebren actes de caire patriòtic.