Arxiu d'etiquetes: astrònoms/es

Plans i Freyre, Josep Maria

(Barcelona, 17 juliol 1878 – Madrid, 11 març 1934)

Físic i astrònom.

Fou catedràtic de física a l’Institut de Castelló de la Plana (1909), de mecànica racional i de mecànica celeste a les universitats de Saragossa i de Madrid, respectivament.

Publicà Lecciones de termodinámica con aplicación a los fenómenos químicos (1913), Nociones fundamentales de mecánica relativista (1919), Cálculo diferencial absoluto (1922) i un estudi sobre El·lipsoides de Dirichlet, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Paluzie i Borrell, Antoni

(Barcelona, 25 agost 1899 – 12 abril 1984)

Astrònom. Secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i director de l’Agrupació Astronòmica Espanyola.

Ha publicat Formación de los cráteres lunares (1953), Cómo se realizarán los viajes interplanetarios (1958), The names of the Minor Planets and their Meanings, Kessello (1963), Las maravillas del cielo i L’Univers (1966).

Novellas i Alabau, Onofre Jaume

(Torelló, Osona, 15 abril 1787 – 2 agost 1849)

Matemàtic i astrònom. Estudià filosofia al seminari de Vic, i lleis a la Universitat de Cervera.

Fou ajudant de l’Escola de Nàutica de Barcelona (1819), on fou deixeble del cosmògraf Agustí Comellas. Més tard fou catedràtic d’aquesta institució.

Des de 1847-48 ostentà la vicepresidència de l’Acadèmia de Ciències Naturals.

És autor de nombrosos treballs de matemàtiques i astronomia, que han restat inèdits.

Nissim ben Reuben Gerundi

(Girona, segle XIV – Barcelona, vers 1375)

Metge, astrònom, talmudista i rabí. Principal autoritat del judaisme català al segle XIV. Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior.

El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia; consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomaren qüestions jurídiques entre els jueus.

El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual.

Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pantateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes.

Se n’ha conservat una còpia autògrafa del Pantateuc datada el 1336.

Landerer i Climent, Josep Joaquim

(València, 1841 – Tortosa, Baix Ebre, 15 setembre 1922)

Astrònom i geòleg. Va obtenir el premi Jabsen de la Société d’Astronomie.

Fou el primer a mesurar la proporció de la llum polaritzada a l’atmòsfera coronal del Sol i a determinar la natura pètria del sòl lunar.

Col·laborador de l’Acadèmia de Ciències de París i dels “Anales de la Sociedad Española de Historia Natural”.

Autor del manual Principios de Geología y Paleontología.

Joan, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Cosmògraf. Inventà un aparell per observar les variacions de la brúixola.

Fou comissionat a Amèrica per Felip II. En 1584 arribà a Mèxic, on realitzà actius estudis.

Durant més de set mesos romangué a illa Margarida fent observacions de caràcter geogràfic i astronòmic.

Granollacs, Bernat de -astròleg-

2 Respostes

(Barcelona ?, 1421 – Barcelona, després 1478)

Astròleg i polític. Ciutadà de Barcelona, va ingressar l’any 1455 al Consell de Cent i, el 1457, fou conseller tercer de la ciutat de Barcelona.

Durant la guerra civil va ésser fidel a Joan II.

És autor del Llunari e repertori del temps, calendari amb prediccions astrològiques, imprès en català i en llatí (1485), i traduït al castellà (1488) i a l’italià. Fou reeditat en diferents ocasions i tingué una gran popularitat.

Gilbert, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Astrònom i metge.

A petició de Pere III de Catalunya-Aragó, i en col·laboració amb el jueu Jacob Corsono i amb Dalmau Planes, inicià (1360) un Tractat d’Astrologia o sciència de les steles, del qual es publicà una edició a Barcelona el 1890, reproduït d’un manuscrit del començament del segle XV.

També construí, per a ús del rei, una esfera celeste en relleu de set pams de diàmetre.

Ferrer de Blanes, Jaume

Deixa un comentari

(Vidreres, Selva, 1445 – Blanes, Selva, 1523)

Cosmògraf, escriptor i mercader. Es traslladà de molt jove a Nàpols i del 1466 al 1474 visqué a la cort de Ferran I de Nàpols, on estigué al servei de la comtessa Caracciolo. Possiblement va realitzar estudis a la Universitat de Nàpols i a la de Palerm i s’interessà per la mineralogia.

A partir del 1474 realitzà un sèrie de viatges pel Mediterrani oriental, visità diverses ports i comercià amb pedres precioses. Vers el 1480 tornà a Catalunya, d’on solament s’absentà per a un nou viatge a Nàpols (1488) i per a diverses missions a Castella.

En aquesta època gaudia d’un gran prestigi com a cosmògraf; els Reis Catòlics li consultaren el projecte colombí, i després de la firma del tractat de Tordesillas (1494) fou cridat a la cort. El 1495 féu un informe del tractat acompanyat d’un mapa on hi havia traçada la línia de demarcació.

L’any següent fixa la seva residència a Blanes, on visqué fins a la mort.

La seva correspondència amb els Reis Catòlics, amb Cristòfol Colom i amb Ferran I de Nàpols fou publicada a Barcelona el 1544.

Interessat també per la literatura i per la mística, escriví Sentències catòliques del diví poeta Dant.

Cresques de Viviers

Deixa un comentari

(Viviers, Delfinat, França, segle XIV – Barcelona, 1391)

Astròleg jueu. Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya li adreçà freqüents consultes. El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya.

El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalano-aragonesa.

Morí en l’avalot del Call de Barcelona; la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme.