Antiga alqueria i devesa, a l’extrem nord de la península d’Artà, límit est de la badia d’Alcúdia.
El cim del cap de Ferrutx, sa talaia Moreia, té 562 m d’alt, i s’integra a la serra de Ferrutx, la qual s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est, i assenyala l’inici de les serres de Llevant, enllaçant amb la d’Artà.
(Artà, Mallorca, 1887 – Palma de Mallorca, 1975)
Folklorista. Mestre nacional, exercí en es Migjorn Gran (Menorca), a Artà i a Palma de Mallorca. Publicà una bona part dels seus reculls a “Llevant” (1917-30), “Tresor dels Avis” (1922-28), fundades per ell a Artà, i a d’altres publicacions de Palma de Mallorca.
El 1914 començà la sèrie “Folklore Balear”, on edità Rondaies de Menorca (1914), Cançonetes menorquines (1922) i unes notes sobre Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924).
Més tard, edità Folklore balear (1965) i a partir del 1959 fou el promotor de la Fundació Tresor dels Avis, per a la formació d’un arxiu folklòric i bibliogràfic, de la qual fundà un “Bolletí Informatiu”, que tingué diversos títols.
(Artà, Mallorca, 12 febrer 1856 – Palma de Mallorca, 10 agost 1923)
Escriptor i traductor. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Catedràtic de literatura, traduí al castellà Heine (Cuadernos de viaje, 1892), Schiller (Poesías líricas, 1909), una antologia de poetes lírics italians (1889) i edità els estudis Fundaciones españolas en Roma (1911) i Influència de la lengua y la literatura italiana en el castellano (1913).
Escriví Páginas mallorquinas (1912), visió contrària al moviment de la Renaixença. Poeta en llengua castellana, les seves obres Primicias (1884), Saludos (1887), Poesías (1900) foren traduïdes a diversos idiomes. Fou membre de l’Academia Española i de la de San Fernando, entre d’altres.
Francesc d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra dels Dos Peres. Participà a la gran contraofensiva de l’exèrcit reial empresa a terres valencianes el 1364.
Francesc d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a servir a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per tal de sotmetre l’illa.
Margarida Esplugues (Artà, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1738) Terciària franciscana. Autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, així com d’uns Cánticos al Todopoderoso i d’algunes poesies en català.
Pere d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1348, triomfant Pere III el Cerimoniós sobre la Unió, fou exceptuat de tota represàlia, encara que havia viscut aquell any i l’anterior en zona unionista.
Antiga possessió reial, al sud de la colònia de Sant Pere, adquirida per Jaume II de Mallorca el 1302, fou venuda en gran part als propietaris de son Morell el 1350.
Possessió, a l’esquerra del torrent de s’Estanyol.
Prop seu hi ha un talaiot.
Possessió, prop de la costa. Prop seu hi ha l’ermita de Betlem, construïda per un grup d’ermitans al començament del segle XIX.
El temple és neoclàssic (1818-24). Hi ha el noviciat de la congregació d’ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.
Priorat premonstratenc (Santa Maria de Bellpuig o Santa Maria d’Artà), prop de la vila. Filial de Bellpuig de les Avellanes.
El segle XIII i el començament del XIV conegué una gran esplendor. El 1424, l’abat de Bellpuig l’extingí i féu retornar els canonges a l’abadia-mare. El priorat fou permutat per la vila d’Os de Balaguer.
L’església, del segle XIII, es conserva convertida en casa de camp.
Municipi de Mallorca Llevant (Illes Balears): 139,79 km2, 154 m alt, 7.381 hab (2015)
Situat en una península quadrada, a l’extrem septentrional de les serres de Llevant. Al terreny, molt accidentat, hi ha màquies, pinedes i alzinars.
La base econòmica del municipi, a part del turisme, és l’agricultura, principalment de secà. L’activitat industrial es limita pràcticament al sector de la construcció.
Els principals punts d’interès de la vila són el santuari de Sant Salvador, l’antic convent franciscà d’es Mostir Vell i el Museu Regional d’Artà.
Dins el terme es troben les possessions de Betlem de Marina, Albarca, sa Devesa de Ferrutx, s’Alqueria Vella, son Fortesa Vell i s’Ametlerar, entre altres, a més de les coves i poblats talaiòtics de ses Païsses i de sa Canova i la colònia de Sant Pere d’Artà.
Possessió, situada a l’extrem occidental del terme.
Dades dels Països Catalans 