Arxiu d'etiquetes: arquebisbat Tarragona

sant Oleguer

Oleguer -eclesiàstic i sant, 1060/1137-

(Barcelona, vers 1060 – 6 març 1137)

Eclesiàstic i sant. Beatificat en temps i a petició de Pere II el Gran.

De molt petit rebé la canongia de la catedral de Barcelona, però no fou ordenat sacerdot fins al 1098. Prior de Sant Adrià de Besòs (vers 1099), passà (vers 1113) al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual també fou prior.

El 1115 fou elegit bisbe de Barcelona, dignitat que llavors anava unida a la d’arquebisbe de Tarragona i de la qual fou investit a Roma (1118) pel papa Gelasi.

Ramon Berenguer III li féu donació de Tarragona i la seva rodalia, però calia ocupar la ciutat i defensar-la amb les armes contra les escomeses dels sarraïns de Tortosa i de les muntanyes de Prades i Siurana.

Fou elegit per a aquesta empresa militar el normand Robert Bordet, al qual Oleguer donà (1129) Tarragona en condició de vassallatge respecte als arquebisbes. Pocs anys després morí Oleguer, acomplerta una important tasca de restauració eclesiàstica i de repoblació.

Mur i de Cervelló, Dalmau de

(Cervera, Segarra, 1376 – Saragossa, Aragó, 12 setembre 1456)

Prelat, promotor de les arts i polític. Canonge del capítol de Girona.

Encara que durant l’interregne fou partidari de Jaume d’Urgell, el 1415 aconseguí d’ésser designat bisbe de Girona. Fou decisió personal seva de portar a terme (1416) el projecte definitiu de la catedral gironina, del qual fou encarregat el mestre d’obres Guillem Bofill.

Dos anys més tard anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim a la cort papal.

El 1419 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1431 es traslladà a Saragossa, d’on fou fet arquebisbe.

Montcada i de Gralla, Gastó de

(Barcelona, 21 març 1554 – Saragossa, 24 gener 1626)

Segon marquès d’Aitona (1594), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc. Cavaller de Calatrava. Fill i hereu de Francesc (I) de Montcada i de Cardona.

Virrei de Sardenya (1590-95), on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa (durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa) i de foment de l’agricultura.

Lluità després contra els anglesos (1596-98), fou virrei d’Aragó (1604-10) i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III de Catalunya.

Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla.

Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que li aportà les baronies de Callosa i Tàrbena.

Foren germans seus:

Hug de Montcada i de Gralla  (Catalunya, segle XVI – Calais, França, 8 agost 1588)  Fou lloctinent del seu germà Gastó a Sardenya. Fou un dels pocs catalans que embarcaren a l’anomenada Armada Invencible, tramesa per Felip II de Catalunya contra Anglaterra, que havia de tenir una fi desastrosa i en la qual morí.

Joan de Montcada i de Gralla  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1622)  Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona (1610-12), féu de moderador en les disputes entre els consellers barcelonins i la inquisició. Després fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1612-22).

Lluís de Montcada i de Gralla  (Catalunya, segle XVI – després 1632)  Fou comanador d’Osca, Ulldecona i Vilalba i després gran conservador i castellà d’Amposta de l’orde de l’Hospital de Sant Joan. Destacat partidari dels nyerros, promogué (1615) incidents a Amposta. El 1632 fou elegit diputat eclesiàstic de la generalitat. Fou pare de Joan Lluís de Montcada.

Món i Velarde, Romuald

(Catalunya, segle XVIII – Sevilla ?, Andalusia, segle XIX)

Prelat.

El 1804 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, succeint a Francesc Armanyà.

La seva prelatura resultà accidentada, a causa de la guerra del Francès.

El 1816 passà a regir la seu de Sevilla, i fou succeït a Tarragona per Antoni Bergosa.

López Peláez, Antolín

(Manzanal del Puerto, Lleó, Castella, 31 agost 1866 – Madrid, 22 desembre 1918)

Eclesiàstic. Arquebisbe de Tarragona (1913-18). Del 1907 al 1918 fou senador del regne.

Col·laborador en diversos diaris, deixà, a més, gran quantitat d’obres sobre temes històrics, polítics, eclesiàstics, apologètics i científics.

Fou membre de les acadèmies de la Llengua, de la Història, de les Ciències Morals i Polítiques, de les Belles Arts, de les Bones Lletres, etc.

Lopes de Ayerbe, Sanço

(Galeriana, Aragó, segle XIV – Tarragona, 22 agost 1357)

(o López de Ayerbe)  Eclesiàstic. Besnét de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.

Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne. Pere III l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó.

Arquebisbe de Tarragona (1346-57), celebrà quatre concilis provincials (1349-51, 1354 i 1357), dels quals restà una relació global escrita.

Hi donà normes sobre la dotació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de les calendes.

Llinars i Aznar, Josep

(Broto, Aragó, vers 1635 – Barcelona, 1710)

Arquebisbe de Tarragona (1694-1710). Mercedari (1650).

President del braç eclesiàstic, es mostrà partidari de l’arxiduc Carles, el matrimoni del qual beneí (1708).

Publicà les Constitucions Sinodals de l’arquebisbat de Tarragona (Tarragona, 1704), una bona part de les quals eren en català; un catecisme (Barcelona, 1704); les constitucions de l’orde (Saragossa, 1692), i el Bullarium dels mercedaris (Barcelona, 1697).

Joan d’Aragó i d’Anjou

4 Respostes

(Múrcia ?, 1301 – El Pobo, Terol, Aragó, 19 agost 1334)

Prelat i fill de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou. Fou destinat pel seu pare a l’església i s’educà a la cartoixa d’Escaladei.

Als deu anys fou tonsurat per Climent V a Avinyó, i dos anys més tard fou nomenat canceller del regne. L’any 1319 fou arquebisbe de Toledo, nomenament que duia annex el de canceller de Castella, càrrec a través del qual s’exercia la influència política catalana sobre aquell país.

L’any 1327 Joan XXIII el nomenà patriarca d’Alexandria, i l’any següent, arquebisbe de Tarragona.

Joan -arquebisbe Tarragona, s V/VI-

1 Resposta

(Catalunya, segle V – Tarragona ?, vers 520)

Arquebisbe de Tarragona (469-vers 520). Governà la diòcesi durant uns cinquanta anys.

Es destacà per la seva tasca per tal de regular la vida monàstica, i la importància eclesiàstica de l’arquebisbat adquirí nou vigor al seu temps. És remarcat per la quantitat de monjos que s’establiren aleshores a la ciutat.

El 516 convocà un concili a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i un altre a Girona, el 517, també d’esperit reformador i litúrgic, i aquest mateix any viatjà a Roma, on no pogué arribar, però si el seu diaca Cassià, amb una carta (perduda), que meresqué la resposta del papa Hormisdes, sobre la reforma de l’Església, la celebració dels concilis i dels monjos que procedents d’Orient arribaven a Occident, i el nomenà vicari apostòlic per a tota la Península Ibèrica.

L’epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva caritat amb els pobres i la seva paraula brillant.

Himeri

1 Resposta

(Catalunya, segle IV)

Arquebisbe de Tarragona.

Preocupat per la disciplina eclesiàstica, el 384 escriví un memorial al papa Damas. Havent mort aquest, el seu successor, Cirici, fou qui li contestà amb la primera decretal pontifícia conservada.

L’autoritat que atorgà a Himeri ha estat l’origen del primat dels arquebisbes de Tarragona.