(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 7 febrer 1285)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí.
Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després.
Arnau Desvilar (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.
Jaume Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Germà de Pere Desvilar. Fou l’administrador de l’hospital dit d’En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).
Pere Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).
Ponç Desvilar (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1195) Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d’una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.
(Illes Balears, 1842 – 1910)
Eclesiàstic. Fou vicari capitular al costat del bisbe Morgades i del cardenal Casañas.
Posteriorment fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona.
(Castelló de la Plana, 11 març 1706 – 25 novembre 1781)
Eclesiàstic. Estudià filosofia i teologia a València i fou catedràtic de filosofia a la Universitat.
L’any 1748 fou nomenat canonge, i el 1766 fou elegit bisbe de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1775. Reconstruí el palau episcopal i creà deu escoles gratuïtes.
Designat bisbe de Màlaga (1775), declinà el càrrec per motius de salut i es retirà a Castelló de la Plana.
Sobresortí per la seva actitud hostil als jesuïtes, i publicà diverses obres, entre les quals destaquen Instrucciones pastorales i Sermones panegíricos (edició pòstuma, 1800).
(País València, segle XV – Catalunya, 1478)
Bisbe d’Urgell (27 novembre 1467-11 desembre 1472) i de Barcelona (11 desembre 1472-1478). Fill de Roderic-Gil de Borja i de Sibil·là Escrivà (erròniament anomenada d’Oms).
Era oncle del futur Alexandre VI.
(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 1300)
Prelat. Fou consagrat bisbe de Barcelona el 1288, com a successor de Guerau de Gualba. Hi hagué oposicions no reeixides a la seva elecció.
El 1298 foren començades les obres de la nova seu de Barcelona.
El succeí Ponç de Gualba, nebot del seu antecessor.
(Catalunya, segle XII)
Bisbe de Barcelona (1172-88). Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble. El 1179 assistí al concili Laterà III.
Fomentà la vida canònica de la catedral, de la qual augmentà considerablement el patrimoni. Protegí la ciència eclesiàstica.
(Berga ?, Berguedà, segle XII – Barcelona ?, 1188)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1173, succeint el famós Guillem de Torroja.
El 1174 assistí, a Saragossa, al casament d’Alfons I el Cast amb la princesa Sança de Castella.
Fou succeït pel bisbe Ramon.
(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1142)
Prelat. Era canonge de la seu de Barcelona.
En fou nomenat bisbe en 1137, com a successor de sant Ermengol, després d’un intent del capítol d’oferir la mitra a Ramir II el Monjo, el qual rebutjà la proposta.
Arnau Ermengol morí quan projectava un viatge a Terra Santa. Fou succeït pel bisbe Pere.
(Catalunya, segle X – Barcelona, 995)
Bisbe de Barcelona (973-995). Successor de Pere.
L’any 985 pogué escapar de la ciutat a l’ocasió de ser atacada i presa per Al-Mansur. Alliberada la capital, hi tornà, segurament ja des del 987, any en què la ciutat apareix lliure de sarraïns.
Dos anys després era començada la restauració del convent de Sant Pere de les Puel·les, destruït pels invasors. La restauració prosseguia el 992.
Fou succeït per Aeci.
No té el menor fonament històric la suposada arribada per mar de les restes de santa Madrona, en temps d’aquest prelat.
Dades dels Països Catalans 