Arxiu d'etiquetes: anònims

Sant Jordi, mestre de

(Catalunya, segle XV)

Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Jordi (Art Institute de Chicago i Louvre de París) i d’altres obres abans d’ésser documentalment identificat amb Bernat Martorell.

Pedrinyà, mestre de

(Baix Empordà, segle XII)

Pintor romànic anònim. Autor dels murals de la petita parròquia de Pedrinyà.

Aquesta obra presenta moltes relacions amb l’estil del mestre d’Osormort i amb el del mestre d’Espinelves.

Orcau, mestre d’

(Catalunya, segle XII)

Pintor romànic anònim. Molt influït pel mestre de Pedret, col·laborà amb l’anomenat mestre de Cardós.

Se li atribueix l’Anunciació i la Crucifixió de Sant Pere de Sorpe, i la decoració de l’absis de l’església del castell d’Orcau.

Minguet, mestre

(Catalunya, segle XVI)

Escultor. Treballà per a la seu tarragonina. Hi féu una notable imatge de Crist per al cor (1587).

Llibre del Romiatge del Venturós Pelegrí

(Catalunya, segle XV)

Obra poètica religiosa d’autor anònim, escrita en codolades a la darreria del segle.

És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià.

N’hi ha edicions del segle XVII.

Joan, mestre

(Catalunya ?, segle XIII)

Pintor de l’anomenat taller de Lleida, amb evident influx francogòtic.

Es conserva un frontal d’altar dedicat a sant Martí, procedent de Gia, signat de la seva mà: Johs pintor me fecit.

Escriptura Privada *

Nom menys conegut de La fi del Comte d’Urgell, obra anònima del segle XV.

Banyoles, mestre de *

Pintor anònim català, posteriorment ha estat identificat amb Joan Antigó (segle XV).

Badalona, mestre de

(Catalunya, segle XV)

Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve, que procedent de Badalona es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La seva pintura s’inclou dins el corrent del gòtic internacional.

Avià, mestre d’

(Catalunya, segle XIII)

Pintor anònim. Inclòs en l’hipotètic taller de Ripoll.

D’estil neobizantí, és autor del frontal d’Avià (Berguedà) amb escenes de la Verge, que presenta similitud d’estil al de Sant Llorenç (Museu d’Art de Catalunya, Barcelona) i el de Rotgés (Museu de Vic).