(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poema anònim català. Escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneix les belleses i les virtuts de la seva enamorada.
D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians.
(Edimburg, Anglaterra, 16 setembre 1811)
Poema anònim en anglès, de 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott.
Fou escrit a bord del vaixell de guerra “Caledònia” quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16 setembre 1811.
Descriu la campanya de Catalunya durant la Guerra del Francès, amb al·lusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya.
(Catalunya, segle XVIII)
Pseudònim d’un escriptor no identificat (Lluc Capcigrañ).
Publicà unes dècimes en català, al “Diario de Barcelona” el 1796, acompanyades d’una carta en la qual es lamentava de la manca d’una ortografia catalana, que suscità una encesa polèmica al “Diario” -la primera feta sobre el tema-, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabulari aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia en català.
(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.
Influït pel goticisme franco-flamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement.
Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló-reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496.
Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre l’altra obra i la del mestre de la Seu d’Urgell.
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Novel·la anònima versificada en noves rimades. Escrita en un provençal ple de catalanismes, que traeixen l’origen de l’autor.
Narra les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda. Pel tema és considerada afí a la matèria de Bretanya.
La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia.
(l’Arboç, Baix Penedès, segle XIV)
Pintor anònim. Actiu al començament del segle XIV.
Solament són conegudes les pintures murals recentment descobertes a la capella dels Dolors de l’església de l’Arboç.
El seu tema al·ludeix a l’arbre de la vida i és un dels millors exemples conservats de la pintura d’estil franco-gòtic.
(Catalunya, segle XII)
Suposat autor/s de poemes amatoris en llatí, continguts en un manuscrit de Ripoll del final del segle XII, avui conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
D’estil àgil i desimbolt, com el de la millor poesia llatina europea coetània, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual.
No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a Lorena.
(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Adscrit al cercle estilístic de Lluís Borrassà. Se li atribueix el retaule d’All (Baixa Cerdanya).
Sembla que hom l’identifica amb el pintor Ramon Gonçalvo, actiu a la Seu d’Urgell entre el 1428 i el 1474.
Dades dels Països Catalans 