(Catalunya, segle XVI)
Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del segle XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats).
L’obra (843 versos) és, en conjunt, poc dinàmica. La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular.
Ha estat publicada per Josep Romeu (1962).
(Catalunya, segle XIV)
Pintor anònim. Actuà principalment a la contrada de Tremp. Fou, per la tècnica, deixeble de Ramon Destorrents, i cal relacionar-lo amb l’escola de la Seu d’Urgell.
El seu estil té, com a trets característics, l’esquematisme de la composició i un cert sentit narratiu arcaïtzant. S’ha intentat d’identificar-lo amb el pintor Arnau, que treballà a la Seu d’Urgell entre el 1357 i el 1385.
Com a obres importants, cal esmentar el retaule i el baldaquí de Sant Vicenç d’Estamariu, el retaule de Santa Llúcia, procedent de l’ermita d’Arcavell (Alt Urgell) i l’arca funerària de Bernat de Travesseres (la Seu d’Urgell).
(Catalunya, segle XII)
Pintor anònim. Autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).
Considerat típic representant del corrent francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen encara el recent martiri de Tomàs de Canterbury.
(Catalunya, segle XIV)
Obra anònima (bé que atribuïda a Anselm Turmeda per Marià Aguiló). Consta de 343 octosíl·labs apariats.
Escrita segurament a la segona meitat del segle XIV, relata la discussió del lladre Bernat Desbuc (o des Buc) amb el seu cavall sobre uns determinats aspectes de la vida religiosa del seu temps.
Es tracta d’una obra humorística de diàleg viu i intencionat, sense cap preocupació moralitzadora.
Fou editada, entre d’altres, per Wendelin Förster (1877) i per Lluís Faraudo (1911).
(Catalunya, segle XVIII)
Manuscrit anònim que recull poesies d’autors catalans, principalment de Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (segle XVII) i una d’Agustí Eura (segle XVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits: Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes, recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del segle XVII, i Curiositat catalana, un poc posterior, recopilat per un tal Carselio.
Una altra versió, molt més tardana (Recreo i jardí del Parnàs), inclou, a més, poetes de la segona meitat del segle XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo.
De desigual qualitat literària, aquestes col·leccions permeten, tanmateix, de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia i d’assignar a altres autors composicions que erròniament li havien estat atribuïdes.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poema anònim català. Escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneix les belleses i les virtuts de la seva enamorada.
D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians.
(Edimburg, Anglaterra, 16 setembre 1811)
Poema anònim en anglès, de 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott.
Fou escrit a bord del vaixell de guerra “Caledònia” quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16 setembre 1811.
Descriu la campanya de Catalunya durant la Guerra del Francès, amb al·lusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya.
(Catalunya, segle XVIII)
Pseudònim d’un escriptor no identificat (Lluc Capcigrañ).
Publicà unes dècimes en català, al “Diario de Barcelona” el 1796, acompanyades d’una carta en la qual es lamentava de la manca d’una ortografia catalana, que suscità una encesa polèmica al “Diario” -la primera feta sobre el tema-, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabulari aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia en català.
(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.
Influït pel goticisme franco-flamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement.
Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló-reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496.
Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre l’altra obra i la del mestre de la Seu d’Urgell.
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Novel·la anònima versificada en noves rimades. Escrita en un provençal ple de catalanismes, que traeixen l’origen de l’autor.
Narra les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda. Pel tema és considerada afí a la matèria de Bretanya.
La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia.
Dades dels Països Catalans 