(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble (723 m alt), aturonat al sector meridional del terme. Es formà a l’indret de l’antic castell de Llavinera, ara del tot desaparegut.
Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera.
Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic. Passà als Cervera (1180), i formà part, després, de la baronia de Boixadors.
Priorat benedictí (Santa Maria de la Llacuna), filial de Sant Llorenç del Munt.
L’església de Santa Maria fou donada el 1020 pels comtes de Barcelona a Sant Llorenç del Munt, i el 1060 el prevere Selva, que des d’aleshores la regia, la deixà lliure, amb la condició que hi fos fundat un priorat. No tingué mai comunitat important.
Resten pocs vestigis de l’església, de cinc absis, que tingué funcions de parroquial de la Llacuna des del 1310.
(Catalunya, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347.
Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.
El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d’Aitona (duc de Medinaceli) i el marquès de Moja.
(Igualada, Anoia, 7 maig 1893 – 29 setembre 1934)
Setmanari republicà autonomista. Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d'”El Igualadino”, redactat en castellà.
A partir de la tercera època (desembre 1911 – desembre 1914) fou escrit totalment en català. Fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí.
Amb interrupcions, aparegué fins al 1923. Finalment, fou el portaveu de l’ERC (abril 1933 – setembre 1934).
(Igualada, Anoia, 4 maig 1950 – )
Club d’hoquei patins. La temporada 1954-55 aconseguí l’ascens a la primera divisió i, el 1959, es traslladà a la nova pista, l’estadi del Xipreret, envoltat per un velòdrom i amb capacitat per a gairebé un miler d’espectadors.
Després d’uns anys fluixos, formà part dels 14 equips que fundaren la divisió d’honor el 1969. Durant els anys 1970 tingué una profunda crisi econòmica i esportiva, però la temporada 1983-84 tornà a la divisió d’honor i, al final dels 1980, inaugurà el pavelló de les Comes.
Guanyà la lliga per primer cop el 1989. Durant els anys 1990, fou el millor equip del continent europeu. Guanyà la copa d’Europa en sis ocasions i aconseguí cinc títols de Lliga, a més, conquerí cinc supercopes d’Europa, dues copes del Rei, una Supercopa d’Espanya i quatre lligues Catalanes.
Enllaç web: Igualada Hoquei Club
Poble, a l’extrem oriental del municipi. L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Es documentat a partir del segle XI. Actualment queden poques restes del castell de la Guàrdia Pilosa, del segle XIII i abandonat cap al segle XVII.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(o La Guàrdia de Montserrat) Antic castell, aturonat a l’oest del coll de can Maçana, als contraforts occidentals del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Benifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans de 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia (1158), i d’ací la denominació de vescomtat de la Guardia.
L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc.
Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia.
Poble (706 m alt), aturonat, a la capçalera del torrent de la Goda (afluent, per l’esquerra, de la riera de Tous).
L’antic terme formà, el segle XIX, un municipi amb Clariana (Clariana i la Goda).
(ort trad: Freixa) Masia i antiga quadra, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.
El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s’independitzà del de Piera.
Al segle XIII passà a l’església de Solsona. A mitjan segle XIV tenia 15 cases.
En resta l’església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera.
(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble, a l’altiplà de Calaf, al nord-est d’aquesta vila.
La seva església parroquial (Sant Joan) depenia de la de Boixadors, amb el qual formà un municipi el segle XIX.
Dades dels Països Catalans 