Poble (710 m alt), al sector occidental i més elevat del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfor.
El segle XIX formava un municipi independent.
Fiol
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Anoia
Fàtima -Anoia-
Barri residencial obrer, als afores de la ciutat, a l’oest, a la vora de la carretera de l’Espelt.
Format en 1950-60 per cases d’una planta, unifamiliars, en la major part.
L’equipament urbà és encara deficient.
Espelt, l’ -vil·la romana-
Vil·la romana situada al poble de l’Espelt. Fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era.
Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l’àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d’hipocaust.
L’estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d’alçada.
Prop del jaciment es conserven les restes d’una petita resclosa d’època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d’aprovisionament d’aigua de la vil·la.
Espelt, l’ -poble-
Poble, situat al nord-oest de la ciutat d’Igualada.
L’església de Santa Magdalena (abans, de Santa Maria) depengué d’Òdena fins al 1868, que fou erigida en parròquia.
Tingué un castell que el segle XI fou donat a la seu de Vic (formà part de la dotació de l’ardiaca). Hi ha el jaciment de la vil·la romana de l’Espelt.
Durfort -Anoia-
Clariana -Anoia-
Poble, a l’esquerra de la riera de Clariana, afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana, del qual romanen algunes restes.
El segle XIX formà un municipi amb la Goda.
Claramunt -Anoia-
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Castell i església (Santa Margarida), a la dreta de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt) que, juntament amb el cingle de Mollons, a l’esquerra de l’Anoia, forma l’estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la conca d’Òdena.
Són esmentats ja el segle X com a pertanyents al monestir de Sant Cugat del Vallès; a mitjan segle XIII passà als vescomtes de Cardona.
Al peu del turó es formà la Pobla de Claramunt i, aigua amunt de la riera de Carme, la Torre de Claramunt.
Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada
(Igualada, Anoia, 24 agost 1947 – )
(CECI) Entitat cultural. Fundada per impulsar i coordinar les investigacions locals. Sota el patrocini de l’ajuntament igualadí, ha creat dos museus: el Museu de la Ciutat (1949) i el Museu de la Pell (1954) (Museu Comarcal de l’Anoia).
Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d’alguns monuments arqueològics de la comarca, ha col·laborat en excavacions, i també a esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània.
El CECI fou un dels iniciadors (1950) del moviment que ha donat lloc a les assemblees d’estudis comarcals de Catalunya, les quals han tingut una importància no gens menyspreable.
Enllaç web: Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada
Carbasí
(ant: Crabasí) Poble (755 m alt), al nord-est del centre municipal. Pertanyia, ja al començament del segle XII, a la família Crabasí.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
Calaf, priorat de
Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 com a filial de l’abadia de Sant Vicenç de Cardona.
El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a col·legiata, regida per un prior.
Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume.
Dades dels Països Catalans 