Arxiu d'etiquetes: Anoia

Museu de la Pell *

(Igualada, Anoia, 1982- )

Veure> Museu Comarcal de l’Anoia.

Montserrat, barri de -Igualada-

(Igualada, Anoia)

Barri perifèric de tipus residencial i obrer, al nord-oest del centre urbà, prop de l’antiga carretera de Barcelona a Lleida, havent travessat el pont de Can Riba.

Promogut per l’Obra Sindical del Hogar, els blocs d’habitatges foren bastits a partir del 1960.

Montbui, castell de -Anoia-

(Santa Margarida de Montbui, Anoia)

Antic castell, situat al vessant sud de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al sud-oest de la ciutat d’Igualada. Lloc estratègic del bisbat de Vic, hom el troba esmentat ja el 970, que el comte Borrell II de Barcelona el confià al bisbe Ató.

Destruït per Almansor (987), fou reconstruït pel bisbe Froia, que hi edificà l’església de Santa Maria de la Tossa. La nova incursió d’Abd al-Malik (1003), després d’una forta secada, acabà d’anorrear l’obra empresa.

En reprengué el poblament el bisbe i abat Oliba (1023), juntament amb el castell de Tous, i els encomanà al levita Guillem de Mediona. Els bisbes de Vic l’enfeudaren més tard (1187) als vescomtes de Cardona, fins que el 1318 el vengueren a Jaume II el Just.

Els Cardona en conservaren el domini directe fins al segle XV, que passà als Montbui, castlans del castell, que des d’aleshores s’intitularen senyors de la baronia de Montbui. Pel casament d’Anna de Montbui amb Claudi de Lanuza i de Torrelles passà a llur descendència. Els Lanuza, comtes de Plasència, els Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, els Marimon, marquesos de Cerdanyola, i els Arróspide hi tingueren drets fins el 1886.

Del castell resta una torre de base rectangular i angles arrodonits (segle X) i altres dependències ruïnoses.

Mollons, cingle de

(la Pobla de Claramunt, Anoia)

Cingle (542 m alt), a l’esquerra de l’Anoia, que forma, juntament amb el turó on s’assenta el castell de Claramunt, l’estret de la Pobla.

Miralles de Copons

(Veciana, Anoia)

(o de Segur) Poble, al nord del terme.

De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l’església de Sant Cristòfol de Secanella.

Pertanyia a la baronia de Segur.

Miralles de Carme *

(Anoia)

Antic nom del poble de Santa Maria de Miralles.

Miralles, castell de -Anoia-

(Santa Maria de Miralles, Anoia)

Antic castell (662 m alt). Era edificat ja al segle X.

El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l’altra meitat. Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna.

Ocupava una gran àrea; la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles. La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l’església de Sant Romà, al fons de la vall.

Miralles, agulla grossa de -Anoia-

(Santa Maria de Miralles, Anoia)

Alt turó (870 m alt) espadat per la banda meridional, a la divisòria d’aigües de l’Anoia i del Gaià, prop del terme de Bellprat.

És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció sud-oest – nord-est, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui.

Manresana dels Prats, la

(els Prats de Rei, Anoia)

Poble, situat al sud-est de la vila.

L’església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126.

El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats de Rei.

Maçana, can -Anoia-

(el Bruc, Anoia)

Antiga masia de la Guàrdia, que fou, als segles XVIII i XIX, possessió del monestir de Montserrat, situada al coll de can Maçana, a la carretera de Manresa al Bruc, a l’encreuament amb la que va al monestir per Santa Cecília de Montserrat.

Fou fortificada durant les guerres del segle XIX, a causa de la seva posició estratègica.