(Andorra la Vella, 30 desembre 1946 – )
Polític. Llicenciat en dret i funcionari de carrera. Afiliat des del 1985 al Partit Liberal, el 1993 entrà a formar part del govern andorrà com a conseller d’Òscar Ribas.
El 1994, després de la dimissió de Ribas, fou investit cap del govern. Després d’uns anys d’inestabilitat política, va dissoldre el Parlament i convocà noves eleccions per al 1997, eleccions que guanyà per majoria absoluta.
(Maçanet de la Selva, Selva, 1 gener 1918 – Andorra la Vella, 9 desembre 1998)
Escriptor. És autor de diversos escrits periodístics, narratius o de divulgació històrica.
El 1962 va publicat el seu llibre Vint-i-cinc anys a Llívia.
(Estanyol, Gironès, 1 maig 1896 – Andorra la Vella, Andorra, 22 març 1977)
Músic, polític i escriptor. Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverac, fundà amb aquest el Cor Català de Perpinyà i diverses corals occitanes.
Participà en els Fets de Prats de Molló (1926). Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes. Fou elegit diputat per Esquerra Republicana (1932) i fou director general de radiodifusió de Catalunya (1936-39).
Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra i hi fundà els Cors Andorrans.
Publicà La batalla de Prats de Molló (1930) i Glossari andorrà (1966) i harmonitzà cançons populars occitanes.
(Andorra la Vella, Andorra, 10 març 1951 – )
Violoncel·lista. Fill d’Andreu Claret i Casadessús i germà d’Andreu i Gerard. Alumne d’Enric Casals, amplià estudis a París i als EUA.
Ha actuat, convidat, en la majoria d’agrupacions simfòniques d’Europa i d’Amèrica. Ha aconseguit el premi Beethoven del concurs internacional Gaspar Cassadó (1973), el del concurs internacional de Bolonya (1975), el del Pau Casals de Barcelona (1976) i el del Mstislav Rostropovitx de La Rochelle (1977).
Fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona i de l’Escola de Música de Barcelona.
Del 1981 al 1993 formà, junt amb el seu germà i Albert Giménez, el Trio de Barcelona.
(Andorra la Vella, Andorra, 10 març 1951 – )
Violinista. Fill d’Andreu Claret i Casadessús i germà d’Andreu i Lluís. Alumne d’Enric Casals, el 1972 amplià estudis al Conservatori Reial de Brussel·les.
Ha actuat de solista en diverses orquestres, ha col·laborat amb Maurice Gendron i Narciso Yepes, i el 1979 formà un duo amb el pianista Josep Maria Escribano.
Fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona, del Quartet Numen i de l’Escola de Música de Barcelona.
Formà part del Trio de Barcelona, juntament amb el seu germà i amb Albert Giménez.
(Barcelona, 18 agost 1895 – Andorra la Vella, 17 març 1980)
Escriptor, dramaturg i periodista. De jove residí a París. De retorn a Barcelona fundà la revista “Los Miserables” i fou empresonat. Dirigí posteriorment “L’Esquella de la Torratxa”, “La Campana de Gràcia” i “La Humanitat”.
Fou una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina. Milità a l’Esquerra Republicana, i el 1939 s’exilià a França, on fou professor a la facultat de lletres de la universitat de Poitiers i el 1968 inicià la publicació d’Història de la meva vida i els meus fantasmes.
Retornat de l’exili, residí a Andorra des del 1973 on publicà un volum de memòries: De la Rambla a la presó (1975). És autor de novel·les: El pas de l’amor (1924), Al cor de la muntanya (1924), Venus i els bàrbars (1927), La bella i el monstre (1932) i Home d’amor i d’aventura (1935); de biografia: Beethoven en edicions francesa, alemanya i italiana; i de teatre El seu millor amor (1918), El rei per força (1928), La falç (1931), Adrianna i l’amor (1935), Crim de mitjanit (1937), Tres estampes de Nadal (1939).
(Dosrius, Maresme, 4 febrer 1914 – Andorra la Vella, 10 octubre 1995)
Poeta i autor teatral. Tenia estudis eclesiàstics inacabats. Durant la guerra civil, fundà el Comitè de la Salut Pública, i després, participà activament en la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956.
Promotor d’espectacles. Poeta en Única amor (1945) i Petita vall (1946); va publicar breus monografies històriques sobre temes andorrans La vella Andorra vista per mossèn Cinto (1959) i del Maresme. Muntà el Pessebre vivent d’Engordany, el Retaule de Sant Ermengol i el Misteri de Sant Pere Urseal, en què van participar sovint actors improvisats, autènticament populars.
Altres obres: L’obra social i política de l’abat Oliba (1966), La Seu d’Urgell, portaveu, reducte i bressol d’una Gòtia frustrada (1967) i L’Empordà al temps visigòtic i l’Alta Edat Mitjana (1970). També publicà la monografia històrica Procés i projecció de l’obra de Josep-Sebastià Pons (1983; premi Vila de Perpinyà).
Dades dels Països Catalans 