Arxiu d'etiquetes: Andalusia (bio)

Ferrándiz i Badenes, Bernat

2 Respostes

(el Canyamelar, València, 21 juliol 1835 – Màlaga, Andalusia, 3 maig 1885)

(o Ferrandis) Pintor. Deixeble de Francesc Martínez. El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund. Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret. Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües (Museu de Bordeus). Des del 1868 fou catedràtic de colorit a l’Escola de Belles Arts de Màlaga.

Les seves obres, la majoria de temàtica popular local, es mouen dins la línia realista de la moderna escola valenciana, com: Proves de convicció, La visita a la dida, El “baratero”, El memoralista, El rosari de les solteres a València, El Mes de Maria, La llotja de la seda, La pescadora valenciana, etc. El seu amic Emili Sala deixà un bellíssim retrat d’ell (1876).

Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873; després del primer estigué a Itàlia, on conegué Marià Fortuny.

Escalambre i Neyra, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 1836 – Còrdova, Andalusia, 1889)

Escriptor. És autor de diversos assaigs com Filosofía moral, La mujer i Dignificación de la mujer, por el cristianismo, i de novel·les com El juguete de Ricardo (1888).

Danvila i Collado, Manuel

1 Resposta

(València, 31 desembre 1830 – Màlaga, Andalusia, 21 febrer 1906)

Jurista, polític i historiador. Germà de Francesc. Es doctorà en dret (1859); milità en el partit moderat fins a la Revolució del 1868.

Sota la Restauració fou diputat en diverses legislatures com a membre del partit conservador per Gandia, Xiva de Bunyol i Llíria. Ocupà el ministeri de la governació durant el breu govern de Cánovas del Castillo el 1892, esdevingué senador el 1893, i el 1896 fou nomenat president del Tribunal Contenciós Administratiu, i posteriorment senador vitalici.

Membre de la Real Academia de la Historia des del 1884, fou autor de gran nombre d’obres jurídiques i històriques, entre les quals destaquen: La Germanía de Valencia (1884), El poder civil en España (1885), Historia crítica y documentada de las Comunidades de Castilla, en 6 volums (1897-1900), i Estudio e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06).

Creus i Ximenes, Pere

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 2 agost 1756 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1815)

Advocat. Estudià a Marsella. Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla.

Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young.

Cotes, Ambrosi Coronat de

2 Respostes

(Villena, Alt Vinalopó, vers 1550 – Sevilla, Andalusia, 1603)

Compositor. Fou mestre de capella de la capella reial de Granada i de les catedrals de València i de Sevilla.

Amb la seva producció policoral començà una nova època en l’escola musical valenciana.

Chinchilla i Piqueras, Anastasi

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents, 27 abril 1801 – Sevilla, Andalusia, 15 març 1867)

Metge militar.

Autor d’Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular (1841-45), font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola.

Chafrion, Llorenç

Deixa un comentari

(València, 1696 – Granada, Andalusia, 1749)

Pintor. Conreà la pintura religiosa.

Dos anys abans de morir entrà en religió. Ingressà a l’orde caputxí, amb el nom de Maties de València.

Castellote i Pinazo, Salvador

Deixa un comentari

(València, 10 març 1846 – Jaén, Andalusia, 23 desembre 1906)

Prelat. Bisbe de Menorca (1896-99) i de Jaén (1899-1902). Canonge de València.

A més de fulletons apologètics i periodístics, és autor de Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima (1881).

Castanyer i Fons, Angelí

Deixa un comentari

(Huéneja, Andalusia, 13 abril 1905 – València, 12 agost 1974)

Escriptor. De família valenciana i establert a València, participà en el valencianisme d’esquerra.

Col·laborà a “Germania” i a d’altres publicacions.

Exiliat a París, ha publicat el recull poètic Miratge (1954).

Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís de

2 Respostes

(Baena, Andalusia, 1582 – Madrid, 1642)

Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.

Es mantingué fidel a Felip IV durant la Guerra dels Segadors (1640).

Fou germà seu Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba (Cabra, Andalusia, 1585 – Montalbà, Aragó, 1635)  Primer príncep de Maratea.