(Binissalem, Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1944)
Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma.
Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933.
(Ènguera, Canal de Navarrés, 4 maig 1757 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 24 desembre 1816)
Escultor i arquitecte. Estudià amb Josep Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid. Fou acadèmic de mèrit. L’any 1790 es traslladà a Mèxic com a director de la secció d’escultura de l’Academia de San Carlos.
Féu nombrosos retaules de factura barroca; excel·leix sobretot l’estàtua eqüestre de Carles IV (1796) del passeig de la Reforma de la capital mexicana, de dimensions colossals i fosa en bronze d’una sola peça, és considerada com una de les millors de l’art universal en el seu gènere.
Com a arquitecte, és el principal representant del neoclassicisme a Mèxic, on projectà la façana i la cúpula de la catedral i el palau de La Mineria. Projectà i realitzà retaules i imatges. La major part de la seva obra es conserva.
(València, 1761 – Mèxic ?, després 1834)
Dibuixant i gravador. Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando. Anà a Mèxic (1778) com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d’aquella capital.
El 1791 s’enrolà en l’expedició de circumnavegació d’Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives. Navegà des d’Acapulco fins a Alaska i retornà costejant. Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari -del qual resta solament el primer quadern- descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l’illa de Nutka.
Treballà després novament a Mèxic, i quan morí Gil el succeí com a gravador major de la Casa de la Moneda (1798).
(Manises, Horta, 27 gener 1870 – Bogotà, Colòmbia, 21 novembre 1930)
Prelat. Després de cursar la carrera d’eclesiàstic i d’haver estat a diverses parròquies, entrà a l’orde caputxí, on era anomenat Atanasi de Manises. Fou enviat a les missions de Colòmbia.
El 1907 fou nomenat bisbe titular de Zitarizo, amb funcions de vicari apostòlic de la Guajira i de Sierra Navada. Consagrat a Bogotà, fou apadrinat pel general Reyes, aleshores president de la República Dominicana.
(Xàtiva, Costera, 10 octubre 1853 – La Unión, Uruguai, 28 febrer 1887)
Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini.
Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort que un toro el matà a la plaça.
(Palma de Mallorca, 3 maig 1888 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 febrer 1966)
Músic. Deixeble de Enric Granados i de Felip Pedrell. El 1939 s’establí a Mèxic, on va residir fins a la mort, i hi va fer una important tasca docent.
En les seves composicions s’inspirà en la deu melòdica mallorquina. Obres: Danses mallorquines, Cançó trista, Ritual de pagesia, etc.
(Illes Balears, segle XVIII – Amèrica ?, segle XVIII)
Religiós. Fou missioner a Amèrica. És autor d’una remarcable relació descriptiva sobre Xile i Río de la Plata.
(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)
Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.
Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).
Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII) Missioner a Mèxic.
(Orba, Marina Alta, 10 abril 1878 – Mèxic, 2 setembre 1950)
Pintor i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909. El 1912 féu el seu primer cartell de toros. Exposà a Madrid i a Bilbao (1919). Col·laborà a “La Esfera”, “Mundo Gráfico”, “El Mercantil Valenciano”, etc.
El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934. Foren remarcables les seves exposicions a Nova York (1945) i a Mèxic (1949).
És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui.
(Maó, Menorca, 30 maig 1802 – Portsmouth, EUA, 14 octubre 1838)
Marí. Estudià nàutica i idiomes a Maó. Des del 1818 féu diversos viatges a la mar Negra.
El 1826 ingressà en la marina de guerra nord-americana. Poc després s’establí a Norfolk (Virgínia) com a professor i examinador de l’escola de guàrdies marines.
Publicà obres didàctiques, com Elements of Spherical Trigonometry… (1829).
Dades dels Països Catalans 