(Mèxic, segle XVIII)
Títol concedit el s XVIII, per Carles IV, al brigadier Pere de Montcada i Branciforte, cavaller de Sant Joan, natural de Palerm i veí de Mèxic, on es casà amb la segona marquesa de Jaral del Berrio.
(Cuba, segle XIX)
Títol nobiliari, concedit el 1881 a l’indià català Joan Antoni Soler i Morell.
(Cuba, segle XIX)
Títol atorgat el 1833 a Francesc Dionís de Vives i Planes, marquès de la Tranquil·litat, capità general de Cuba, de Catalunya i del País València.
(Barcelona, 1755 – 1785)
Companyia privilegiada per al comerç català a Amèrica. Establerta a la Llotja, rebé inicialment la facultat de comerciar amb les illes de Santo Domingo, Puerto Rico i la Margarita i, en una segona zona colonial, amb Hondures i Guatemala.
La progressiva llibertat de comerç, que féu aparèixer les primeres companyies d’assegurances marítimes, es consolidà amb el reconeixement definitiu del comerç lliure, l’any 1778.
A partir d’aquesta data, la Companyia entrà en franca decadència, i el 1785 ja havia desaparegut.
(l’Havana, Cuba, 30 setembre 1928 – 2 octubre 1928)
Reunió independentista. Els impulsors principals foren Josep Conangla i Fontanilles, director del Centre Català de l’Havana; Francesc Macià, que la va presidir; el col·laborador d’aquest Josep Carner i Ribalta; i Ventura Gassol.
A l’assemblea es va aprovar una constitució provisional de la República Catalana i s’intentà convertir Estat Català en partit polític, amb el nom de Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, projecte que quedà anul·lat després del retorn de Macià a Europa.
(Toronto, Canadà, 12 setembre 1911 – Barcelona, 1952)
Societat. Impulsada per l’enginyer canadenc Fred S. Pearson, que creà i desenvolupà la primera xarxa moderna de producció i distribució d’energia elèctrica a Catalunya, on fou coneguda amb el nom de la Canadenca.
El 1919, el seu personal es declarà en vaga, fet que originà una profunda crisi social a Catalunya (vagues de la Canadenca). La societat passà després sota el control de la societat belga SOFINA.
Barcelona Traction havia emès diverses sèries d’obligacions, l’interès de les quals havia d’ésser pagat en lliures esterlines; durant la guerra civil fou interromput el pagament de les obligacions, i després el pagament en lliures no fou reprès per falta d’autorització monetària espanyola.
El financer mallorquí Joan March adquirí bona part de les obligacions, i tres obligacionistes espanyols demanaren, el 1948, al jutjat de Reus la declaració de fallida de la societat basant-se en el no-pagament dels interessos de les obligacions. El procés fou molt controvertit i sobre ell es dividiren les opinions dels juristes; finalment la societat fou declarada en fallida; el 1952 foren subhastades la totalitat de les accions i se les adjudicà FECSA, constituïda amb aquesta finalitat pel financer Joan March.
Dades dels Països Catalans 