Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell

Elins, monestir d’

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó. L’església (reconstruïda el 1060) és part en ruïnes i part convertida en masia.

El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell. A partir de la fi del segle X, entrà en gran decadència. El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puel·les, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní. El segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges.

Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, el segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 (el lloc passà a Tavèrnoles).

La comunitat es resistí i es traslladà a Castellbó, on fou suprimida definitivament el 1436 (col·legiata de Castellbó).

Costoja -Alt Urgell-

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Antic priorat de l’orde de l’Hospital (Santa Maria de Costoja), a la vall de Castellbó, prop del poble de Vilamitjana.

El 1220 era centre de la comanda de Costoja, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga. Passà a dependre dels comanadors de Susterris.

Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan segle XIX.

Cornellana

(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)

Poble (1.355 m alt), a la vall de Cornellana, tributària, per la dreta, de la vall de la Vansa, al vessant meridional de la serra de Cadí.

Esmentat ja el 839, pertangué al capítol de la Seu. La seva parròquia depèn de la de Fórnols.

Cooperativa Lletera del Cadí

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1915 – )

Entitat. Fundada per Josep Zulueta per intentar la reconversió de l’Urgellet, afectat per la fil·loxera i la crisi cerealista, combinant la sembra de prats amb la comercialització cooperativa de la llet i els seus derivats.

El 1935 es fusionà amb la Cooperativa Lletera de Bellver de Cerdanya.

El 1983 la seva producció fou de 3.710 tones de formatge, 421 de mantega i 917 de lactosa, a més de la recollida de llet de la comarca.

Enllaç: Cadí

Conques, ras de

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Massís (2.132 m alt) de l’antic municipi d’Ars, prop del límit amb Andorra, que forma part de la divisòria d’aigües entre el Segre i la Noguera Pallaresa.

És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbó, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est.

Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu (bordes del Ras).

Conflent, bordes de -Alt Urgell-

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Grup de bordes d’habitació permanent (a l’hivern hi resten solament els homes), dins l’antic terme de Civís, a la capçalera del Romadriu, a 1.840 m alt, al vessant occidental del coll de Conflent (2.150 m alt), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul.

Coma de Nabiners, la

(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Llogaret, fins al 1968 pertanyia al municipi d’Arfa i després al del Pla de Sant Tirs, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.

El segle XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia.

Hi ha una font d’aigua sulfurosa (aigua de la coma de Nabiners).

Codinet, monestir de

(les Valls d’Aguilar / la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Antiga abadia benedictina (Sant Climent de Codinet), situada a l’esquerra del Segre, entre els antics termes de Noves de Segre i el Pla de Sant Tirs. Era lloc de refugi i hospitalitat, prop del camí de la Seu d’Urgell.

Hom n’ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila; el 829 observava ja la regla de sant Benet. El 1001, a causa del relaxament a que havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts; a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat.

Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre.

La capella de Sant Pere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom.

Clua d’Aguilar, la

(Bassella, Alt Urgell)

Poble (465 m alt), a l’interior d’un pronunciat meandre del Segre, davant Castellnou de Bassella.

Pertanyia al bisbe d’Urgell. La parròquia de Sant Julià és esmentada ja el 839.

Aigua avall, al congost que separa l’Alt Urgell de la Noguera, hom ha projectat una resclosa.

Civís

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.511 m alt) i antic municipi, des del 1970 forma part de l’actual. El poble és, una mica elevat, a l’esquerra del riu de Civís.

La seva parròquia (Sant Romà) és esmentada el 839. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó.

L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Asnurri, Aós i Argolell, el llogaret d’Arduix i les bordes de Vallbiguera, Conflent, Cervellà, Cortvassill, Llosar, Sobirà i les bordes de Civís.