Poble (872 m alt) i antic municipi (52,75 km2) que formà el 1970 l’actual.
El poble és a la dreta de la riera de Cerc, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
El cap de l’antic municipi era el poble d’Artedó.
Poble de l’antic municipi d’Aristot, al Baridà, al fons de la vall i a la dreta del torrent de Castellnou, afluent, per la dreta, del Segre.
La seva parròquia (Sant Gervasi) succeeix la de Carcolze, llogaret del seu terme actual, igual com els banys de Sant Vicenç, vora el Segre, i el mas de Sant Vicenç, al camí de Bescaran.
Poble, situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar.
De la seva església parroquial (Sant Simeó) depenen les de Bassella, Guardiola de Segre i Mirambell.
Al segle XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Col·legiata secular (Santa Maria de Castellbó) (1436), fundada com a successora de l’antiga abadia de Santa Cecília d’Elins, les monges de la qual s’havien refugiat el 1392 a Castellbó, des d’on es resistiren a la seva supressió, decretada el 1383.
Constava d’un prior i set canonges. Subsistí fins al concordat del 1851.
Actualment és església parroquial de la vila de Castellbó.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o la Vila i la Vall de Castellbó, ant: Castell-lleó) Poble (802 m alt) i antic municipi (105,99 km2), integrat (1970) a l’actual, situat a la sortida de l’alta vall de Castellbó.
L’església parroquial, que té un remarcable portal gòtic i porta clavetejada, fou l’antiga col·legiata de Castellbó entre els segles XV i XIX. Hi ha nombroses cases (moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del segle XIX) que conserven elements gòtics.
La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbó (el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbó), centre del vescomtat de Castellbó.
Dins l’antic terme hi havia els monestirs d’Albet i de Costoja.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.301 m alt) i antic municipi (20,93 km2) del Pallars Sobirà, annexat el 1972 a l’actual.
L’antic terme era drenat pel riu de Castellàs, afluent del Segre.
El poble és a l’esquerra del riu de Castellàs; l’església parroquial és dedicada a sant Joan; es conserva la casa senyorial de Servós.
Pertangué al vescomtat de Castellbó.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.122 m alt) de l’antic municipi de Pallerols del Cantó, a l’esquerra del riu de Pallerols.
Antiga quadra (1.060 m alt), de l’antic terme de Gavarra, constituïda per una casa amb una església (Sant Joan), al vessant oriental de la serra que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu, al qual aflueix al seu col·lector després d’ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.
Veïnat de l’antic municipi d’Aristot, a l’esquerra del barranc de Castellnou, aigua amunt de Castellnou de Carcolze.
La parròquia de Carcolze és esmentada el 839; el 996 fou venut el castell de Carcolze pel vescomte Guillem d’Urgell; més tard és esmentat Castellnou de Carcolze com a únic terme i parròquia.
(Soriguera, Pallars Sobirà – les Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.
El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.
Dades dels Països Catalans 