(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Poble, de l’antic terme del Pla de Sant Tirs.
És situat a la vall d’Elins, a l’esquerra del riu de Pallerols.
La parròquia (Sant Lleïr) és esmentada ja el 839.
Gramós
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell
Gavarra -Alt Urgell-
Poble (1.123 m alt), aturonat en un contrafort de la serra d’Aubenç. L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.
Esmentat ja el 1095 dins el comtat d’Urgell, pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell.
Fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, les antigues masies i quadres de Galleuda i de Carreu.
Fórnols de Cadí
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Poble (1.285 m alt), enlairat, damunt el vessant dret de la vall de la Vansa; l’església parroquial és dedicada a sant Climent.
El lloc era de la senyoria del capítol d’Urgell.
Fou municipi independent fins el 1973. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Adraén i de Cornellana i l’ermita de Sant Salvador d’Adraén.
Fígols d’Organyà
Poble (602 m alt) i cap del municipi, situat davant Organyà, a la dreta de la riera de Fígols, afluent, per l’esquerra, del Segre.
L’església parroquial és dedicada a sant Víctor.
El capítol de la seu d’Urgell tingué la senyoria del lloc, esmentat ja el 839.
L’any 1972 es fusionà amb Alinyà per crear el municipi actual.
Fígols de Segre *
Nom adoptat el 1937 per al poble de Fígols d’Organyà.
Farrera dels Llops
(les Valls de la Valira, Alt Urgell)
Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a la vall i parròquia de Sant Joan Fumat, en un coster, damunt la confluència de la Valira i la riera de Civís.
L’església és esmentada ja el 839. Formà part de l’antic terme d’Ars.
Farga de Moles, la
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra. Era una antiga farga, encara activa a mitjan segle XIX.
Hi ha instal·lada la duana espanyola, que durant uns quants anys fou traslladada a la Seu d’Urgell.
Formà part de l’antic terme d’Arcavell.
Estendard de Sant Ot
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XII)
Brodat de seda sobre lli, obra signada per Elisava.
És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal.
Procedeix de la catedral d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona.
La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer.
És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades.
Espia, pont de l’
(Coll de Nargó / Organyà, Alt Urgell)
(o de l’Espí) Antic pont entre els dos municipis. D’un sol arc, sobre el Segre, al congost que limita els dos termes.
Ha estat dit, erròniament, que fou aquest el pont des d’on els carlins llençaren el comte d’Espanya després d’haver-li donat mort (1839).
Espaén
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
(ort trad: Espahent) Poble (1.120 m alt), de l’antic municipi de Noves de Segre, enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial depèn de la de Castellàs.
Formava part del quarter de Castellbó del vescomtat de Castellbó.
Dades dels Països Catalans 