Cim (944 m alt) de la Serralada Pre-litoral (serra d’Ancosa), entre la vall de la Llacuna (Anoia) i la capçalera del riu de Foix.
Castellar, puig del -Alt Penedès-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alt Penedès (geo)
Garraf, Parc Natural del
(Garraf / Baix Llobregat / Alt Penedès)
Parc natural. El 1986 s’aprovà la seva constitució. Ocupa 10.638 ha, bàsicament corresponents al massís de Garraf, però que també comprèn zones del Baix Llobregat i el Penedès.
Hom sotmeté el massís a un pla especial per tal de coordinar els diversos aspectes de restauració del patrimoni natural de la zona -degradat per l’abús que se’n féu com a abocador de deixalles, per a l’extracció de materials de la construcció, la instal·lació d’antenes i línies elèctriques, etc- amb una utilització racional.
Foix, riu de
(Alt Penedès / Garraf)
Riu del vessant mediterrani que neix a 760 m d’altitud, a la serra d’Ancosa (Serralada Prelitoral), prop de la Llacuna.
Corre uns 48 km, primer obrint-se pas en direcció sud-est, en els materials oligocènics del Penedès, fins a Vilafranca del Penedès i, després, orientant-se cap al sud, on travessa les dures calcàries cretàcies de la Serralada Prelitoral formant una sèrie de meandres (entre Castellet i la Gornal i Cubelles) fins la desembocadura al Mediterrani.
El cabal és molt escàs (0,43 m3/segon a l’embassament de Foix), a causa de l’escassa pluviositat a la capçalera; el règim és de tipus pluvial mediterrani, amb un mínim estiuenc.
No té afluents importants, i únicament algunes rieres (de Pontons i de Marmellar, per la dreta, i de la Maçana, per l’esquerra) li aporten aigües de forma intermitent.
Les seves aigües, retingudes a l’embassament homònim, s’utilitzen per al regatge.
Anoia, l’ -riu-
(Anoia / Alt Penedès)
Riu, afluent dretà del Llobregat. Neix als altiplans de Calaf i corre en direcció nord-oest – sud-est fins al seu aiguabarreig a Martorell.
De règim pluvial mediterrani amb màxim primaveral, té el cabal escàs, però de gran potència erosiva.
Els seus afluents formen valls profundes i de molt de pendent per aconseguir el nivell de base; els més importants són les rieres de Tous, Òdena, Castellolí, Carme (el principal) i el riu de Bitlles.
La vall del riu serví des d’antic per a l’establiment de comunicacions (via romana del riu Anabis i camí ramader medieval).
L’aprofitament de l’aigua possibilità la creació d’un important corredor industrial (fàbriques de paper i de teixits).
Ancosa, serra d’
(Alt Camp / Alt Penedès / Anoia)
Serra principal entre les tres comarques, a la llarga línia de relleu que, des del Montagut (962 m alt) i el puig de Formigosa (995 m alt), arriba fins a la serra de Puigfred (728 m alt), amb una orientació general de nord-est a sud-oest, als límits entre les tres comarques.
A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat: per Anoia, la serra de Feixes i, pel Penedès, la serra de Font-rubí.
El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud.
Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès.
Garraf, massís de
(Garraf / Alt Penedès / Baix Penedès)
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall inferior del riu Llobregat, la depressió del Penedès i el Mediterrani, terminació sud-oest de la Serralada Litoral Catalana.
Es tracta d’una típica regió de carst amb desnivells abruptes i trencats, valls seques i penyals nus i escarpats, que té la màxima altitud al turó de Montau (652 m). Té un front abrupte sobre la vall del Llobregat, limitat per una important falla transversal, i la costa és alta i abrupta.
La xarxa hidrogràfica està orientada cap al sud-oest, amb la riera de Ribes i el riu de Foix, procedents de la depressió del Penedès, els quals han obert llargs congosts en travessar les dures calcàries cretàcies de Garraf. Tenen importància els corrents d’aigua subterranis, com la Falconera.
La vegetació natural és escassa, en part per la falta de sòls; abunden el garric i el margalló, també hi ha boscs de pi blanc.
L’any 1986 s’aprovà la constitució del Parc Natural del Garraf.
Alt Penedès, l’
Comarca de Catalunya: 592,69 km2, 106.275 hab (2016), densitat: 179,31 h/km², capital: Vilafranca del Penedès
Consta de 27 municipis: Avinyonet del Penedès – les Cabanyes – Castellet i la Gornal – Castellví de la Marca – Font-rubí – Gelida – la Granada – Mediona – Olèrdola – Olesa de Bonesvalls – Pacs del Penedès – el Pla del Penedès – Pontons – Puigdàlber – Sant Cugat Sesgarrigues – Sant Llorenç d’Hortons – Sant Martí Sarroca – Sant Pere de Riudebitlles – Sant Quintí de Mediona – Sant Sadurní d’Anoia – Santa Fe del Penedès – Santa Margarida i els Monjos – Subirats – Terralavit – Torrelles de Foix – Vilafranca del Penedès – Vilobí del Penedès
GEOGRAFIA FÍSICA.- Una de les tres comarques en què, juntament amb el Baix Penedès i el Garraf, es divideix el Penedès. Limita al nord amb l’Anoia, a l’est amb el Baix Llobregat, al sud amb el Garraf i a l’oest amb el Baix Penedès. L’Alt Penedès està constituït bàsicament per una plana, extensa i fèrtil, anomenada Depressió Prelitoral, o també Depressió del Vallès-Penedès, emmarcada al nord per la serralada Pre-litoral, amb les serres d’Ancosa, Font-rubí i Mediona, i a migdia per la serralada Litoral, amb el puig d’Àguila i d’Olèrdola. A ponent i llevant la plana es prolonga sense límits naturals cap a les comarques veïnes.
El riu de Foix, la riera de Sant Sebastià i de la Rovira, que desemboquen directament al mar, i l’Anoia, que ho fa al Llobregat, constitueixen els principals cursos de la comarca.
Protegida per la serralada Prelitoral de les influències climàtiques de la Depressió Central, la comarca presenta les característiques pròpies de la zona mediterrània, amb temperatures suaus (15º de mitjana al pla) i pluges no gaire abundants (550 mm). La vegetació és la pròpia de la zona mediterrània poc humida, tot i que l’alzinar ha estat substituït per pi blanc.
POBLACIÓ.- La població ha experimentat un creixement moderat el decenni 1981-91, prop del 8%. La capital, Vilafranca del Penedès (28.000 hab), important cruïlla de camins, concentra un 30% de la població.
ECONOMIA.- El conreu principal de la comarca és la vinya, que ocupa a la ratlla del 75% del sòl cultivable. La resta de conreus tenen poca importància i estan concentrats als municipis de ponent. La indústria més puixant és l’alimentària, que aplega el 40% de les empreses del sector, Sant Sadurní d’Anoia, pel que fa al cava, i Vilafranca del Penedès, pel que fa al vi, concentren la indústria vinícola, decididament preponderant a la zona. A més de les poblacions esmentades, cal destacar Olesa de Bonesvalls, Sant Martí Sarroca, Gelida, Sant Pere de Riudebitlles, Santa Margarida i els Monjos i Pontons.
HISTÒRIA.- La comarca, zona de pas, a mig camí de Barcelona i Tarragona, conserva restes arqueològiques de poblaments ibèrics i romans (Olèrdola). Durament castigada per la invasió sarraïna, al segle IX s’hi constituí una marca fronterera dependent del comtat de Barcelona. Un segle després s’hi començaren a bastir un seguit de castells defensius (Olèrdola, Subirats, els Domenys, etc), a redós dels quals es construïren petites esglésies romàniques, algunes de gran interès. En aquesta època, Olèrdola es convertí en el centre de la marca, anomenada també comtat del Penedès, fins que a partir del segle XII, anà perdent importància a favor de Vilafranca, vila on els sobirans catalans bastiren un palau reial, que encara conserva. Passat el perill de les escomeses sarraïnes, la població s’assentà a la plana, al pas de la Via Augusta romana i d’altres que solcaven la comarca, constituint-ne els nuclis principals.
Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Enoturisme
Dades dels Països Catalans 