Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Banyuls, coll de

(Banyuls de la Marenda, Rosselló / Rabós d’Empordà, Alt Empordà)

Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels dos termes, per on passa el camí de Banyuls a Espolla.

El 15 de desembre de 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en la qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons.

Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls.

Asclepi d’Empúries

(Empúries, Alt Empordà, segle V aC)

Estàtua grega trobada l’any 1909, durant les excavacions, partida en dos trossos, ara al Museu Arqueològic de Barcelona. És de marbre blanc, pentèlic.

Se’n conserven bé el cos i el cap, i resten només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra, i de la serp que s’hi enroscava. Fa 2,15 m d’alçada.

És l’obra d’art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu es representat segons la forma habitual.

Segons Carpenter i Philadelphius, l’estàtua pot ésser datada vers la fi del segle V aC, datació que fou seguida per l’escola catalana d’arqueologia. Després García y Bellido ha suposat que és més tardana, d’època hel·lenística.

Sovint és citada amb el nom d’Escolapi d’Empúries.

Arnera

(Darnius, Alt Empordà)

Veïnat i antic terme, situat entre la Muga, el riu d’Arnera i els termes de Maçanet de Cabrenys i de Sant Llorenç de la Muga. Hi havia hagut una església prop de la masia de can Lluís d’Arnera, vora el riu.

El riu d’Arnera neix a la font de l’Arç, sobre el puig Moixer, dins el terme de Maçanet de Cabrenys. Després de rebre, per l’esquerra, la riera d’Ardenya i el Rinadal, aflueix, per l’esquerra, a la Muga, a l’indret anomenat la Muga Torta.

Arenys d’Empordà

(Garrigàs, Alt Empordà)

Poble (83 m alt), situat a uns 500 m a l’esquerra del Fluvià i a 2,5 km del cap del municipi. L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica.

Aquest poble i el seu castell pertanyien al capítol de Girona.

Arenella, illa de s’

(Cadaqués, Alt Empordà)

Illot de la costa, de 100 m de longitud en sentit nord-oest – sud-est i 100 m d’amplada màxima; limita la badia de Cadaqués pel nord.

En dret de l’illa, a la costa, hi ha un caseriu anomenat Arenella i la Cova del Contraban, amagatall sota terra usat en segles anteriors com a magatzem de productes d’estraperlo.

Ardenya, riera d’ -Alt Empordà-

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)

Curs d’aigua, que neix al vessant meridional del roc de Frausa, prop del límit amb el Vallespir.

Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa.

Arca, coll de l’ -Alt Empordà-

(la Jonquera, Alt Empordà)

Depressió (581 m alt) de la serra de l’Albera, entre la vall de l’Albera i la capçalera del Llobregat, límit amb el Vallespir.

S’obre entre el pic de la Comtessa i el pla d’Arca, que s’estén pel vessant meridional.

Àngel, torre de l’

(Pontós, Alt Empordà)

Antic castell aturonat (146 m alt). Al costat de la torre es troben les restes de l’ermita de l’Àngel.

Albanyà, monestir d’

(Albanyà, Alt Empordà)

Antic monestir (Sant Pere d’Albanyà), erigit segurament a l’indret de l’actual església parroquial d’Albanyà.

Fundat per l’abat Dòmnul, amb llicència del comte-marquès Rampó, rebé, el 844, un diploma de Carles el Calb.

L’any 869 ja havia estat unit al monestir d’Arles (Vallespir).

Agullana, camp d’urnes d’

(Agullana, Alt Empordà)

(o de can Bech de Baix)  Jaciment arqueològic del final de l’edat del bronze i principi de l’edat del ferro, entre els anys 900 i 650 aC. Fa referència a una necròpoli d’incineració de tombes planes i senzilles.

Va ser trobada prop de la masia de can Bech de Baix, i és coneguda des de l’any 1922.

S’hi han trobat unes 226 tombes, formades per l’urna tapada amb un plat i acompanyada d’algun vaset, tot de terrissa, o d’objectes de bronze i de ferro.

És una de les necròpolis de camps d’urnes més representatives en extensió i riquesa de Catalunya.