Arxiu d'etiquetes: Alcoi (nascuts a)

Espí i Valdés, Adrià

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 4 maig 1940 – 13 abril 2022)

Historiador de l’art i poeta. Es doctorà en filosofia i lletres a València.

En poesia ha publicat Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966), Poemari festiu (1987) i El fill i la festa (1990).

Cap del seminari d’història de l’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (1968). Té estudis sobre etnologia i folklore, però dins la seva bibliografia, ja nombrosa, sobresurten els treballs sobre pintors valencians del segle XIX, entre els quals Vida y obra del pintor Gisbert (1971).

Espí i Ulrich, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 26 desembre 1849 – València, 13 juliol 1905)

Compositor. Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner. Es dedicà inicialment a la música religiosa i fou organista (1872-vers 1883) del col·legi de jesuïtes de Sant Josep, de València.

Les seves obres principals són un Stabat Mater (1869), la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I (1875), El recluta, basada en una obra de Teodor Llorente, en la doble modalitat de sarsuela (1887) i d’òpera (1895), i l’òpera Aurora (1896). Deixà inèdita l’òpera La promesa.

Domingo, Francesc

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, segle XIX – València, 1901)

Actor. Actuà en el teatre castellà, per al qual escriví també alguns drames.

Domènech i Valls, Rigobert

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 15 novembre 1870 – Saragossa, Aragó, 30 maig 1955)

Prelat. S’ordenà el 1894. Fou professor de filosofia i teologia al seminari de València de 1896 a 1916. Des del 1903 era canonge a la seu valentina.

El 1916 fou nomenat bisbe de Menorca. El 1924 fou preconitzat arquebisbe de Saragossa.

Coloma i Payà, Rafael

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 7 març 1912 – 24 febrer 1992)

Escriptor. Fundador i director del setmanari “Ciudad”.

La seva producció és compon de títols com: Viaje por tierras de Alicante (1957), Antología de poesia festiva alcoyana (1961), Libro de la fiesta de Moros y Cristianos (1962), Lorenzo Casanova, un pintor enfermo (1962), entre d’altres.

Castell i Miralles, Francesc

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1842 – València, 1917)

Periodista i polític. Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la facultat de ciències de la Universitat de València.

Milità al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic “Los Dos Reinos”, d’aquesta ideologia. El 1872 fou elegit diputat a corts.

Des del 1875 dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”, al qual donà una gran difusió i una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d’“El Pueblo”.

Castañer i Segura, Ramon

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1929 – Madrid, 30 desembre 2011)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli. Ha exposat individualment a Alcoi, València, Barcelona i París.

Com a muralista ha decorat, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi (1956) i la del Salvador a Cocentaina (1961).

Influït per l’estructura del cubisme, ha passat també per una etapa abstracta.

Casasempere, Rafael

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1873 – 1942)

Pianista. Dugué a terme al seu poble natal una gran activitat com a professor i concertista.

Dirigí l’orquestra del Teatre Calderón.

Casanova i Ruiz, Llorenç

3 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 14 març 1844 – Alacant, 23 març 1900)

Pintor. Fou deixeble de Daniel Cortina i de Federico Madrazo. Pensionat a Roma (1874-78) per la diputació d’Alacant, on romangué quatre anys més. Fundà a Alcoi el Centre Artístic, escola d’art.

A Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894. Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando (1891).

Conreà tots els gèneres i algunes de les seves obres són ben remarcables: L’èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer (Alacant, Casino), Samba gitana (Alacant, Casa de la Vila) i El cardenal.

Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un detallisme pulcre, un domini complet del dibuix i un empastament cromàtic elegant i mesurat.

Carbonell i Morand, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1861 – Madrid, 1922)

Enginyer de mines. És autor d’un Tratado de legislación de minas i d’una Economía minera.

Projectà el ferrocarril de València a Madrid i les línies de la Vila Joiosa a Dénia i a Alacant.