(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, segle XVIII – País Valencià, 1808)
Religiós jerònim. Fou general de l’orde i autor d’un tractat sobre el culte pasqual.
Dempere, Joaquim
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alcalà de Xivert
Cucala i Mir, Pasqual
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1816 – Portvendres, Rosselló, 31 gener 1892)
Guerriller carlí. De família camperola, s’incorporà a l’exèrcit carlí (1872) quan el govern embargà una de les seves finques.
Organitzà una petita partida (del Requetè) que augmentà molt arran de la proclamació de la República. Operà al Maestrat i després a Alacant, i aconseguí apoderar-se temporalment de poblacions com Tortosa, Alcoi, Xàtiva i Ontinyent. Arribà a assolir el grau de brigadier.
Derrotat a Yecla (1874), fugí a França, on morí.
Carregador, platja del
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Platja, entre el poble d’Alcossebre i la platja de la Romana.
És un important centre d’estiueig.
Capicorb
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Caseriu, a la dreta de la desembocadura del riu Segarra.
Situat vora l’antiga torre de Capicorb, de defensa, i de l’antic estany de Capicorb, gairebé dessecat.
Canes, serra d’en
Alineació muntanyosa (715 m alt), que forma part de les Talaies d’Alcalà, termenal dels municipis de Alcalà de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polpís.
Aulerit, pantà d’
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Pantà, projectat al riu Segarra, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme municipal.
Almedíxer -Baix Maestrat-
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Caseriu, a la dreta del riu Segarra, a l’extrem meridional del terme.
Alcossebre
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Poble, situat a la costa, entre el cap d’Irta i el riu Segarra, al peu de la muntanya de Sant Benet.
És un centre de turisme i d’estiueig (el 1960 ha havia 263 habitatges). Disposa d’un petit port.
Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro.
Alcalà de Xivert (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 167,97 km2, 159 m alt, 7.233 hab (2014)
Comprèn tres sectors: la zona costanera, amb el llogaret de Capicorb; el corredor pre-litoral, separat de la costa per les serres de Xivert, drenat per la rambla d’Alcalà i on es troben les restes del castell de Xivert; i la Vall d’Àngel, on hi ha el caseriu del mateix nom.
L’agricultura és majoritàriament de secà (cereals, garrofers, ametllers, oliveres i vinya) i una petita part de regadiu. La ramaderia, la cria d’animals de granja i algunes petites indústries són el complement econòmic a l’agricultura. Pesca i turisme a la costa.
La vila, situada vora la carretera i la línia de ferrocarril, posseeix una gran església parroquial construïda entre el 1735 i el 1766 amb un campanar de 68 metres d’altitud i una triple portada neoclàssica a la façana. El 1316 l’orde de Montesa constituí la batllia d’Alcalà.
El terme comprèn, a més, el poble d’Alcossebre, els despoblats d’Almedíxer i de Castellnou.
Enllaç web: Ajuntament
Garcia -varis bio-
Atanasi Garcia (València, 1574 – 1627) Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.
Eliseu Garcia (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719) Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.
Ferran Garcia (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877) Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.
Francesc Garcia (València, 1728 – Itàlia, 1774) Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.
Gabriel Garcia (Tarragona, segle XV) Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.
Ignasi Garcia (País Valencià, segle XIX) Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.
Jeroni Garcia (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589) Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.
Joan Anton Garcia (Catalunya, segle XVI) Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.
Josep Garcia (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII) Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.
Josep Lluís Garcia (Catalunya, 1935 – ) Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.
Lluís Garcia (València, segle XV – abans 1515) Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.
Manuel Garcia (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII) Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.
Martí Garcia (País Valencià ?, segle XV) Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.
Miquel Garcia (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII) Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.
Pere Garcia (Catalunya, segle XV) Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.
Sebastià Garcia (Alacant, segle XVI – 1633) Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.
Vicent Garcia (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650) Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).
Dades dels Països Catalans 