Arxiu d'etiquetes: Albanyà

Sant Julià de Ribelles

(Albanyà, Alt Empordà)

Parròquia del poble de Ribelles.

Eres, coll de les -Alt Empordà-

(Albanyà, Alt Empordà)

Depressió (930 m alt) de la serra de Sant Llorenç del Munt, a l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), que separa el Montcau del massís de la Mola.

Creu del Canonge, coll de la

(Albanyà, Alt Empordà / Costoja, Vallespir)

Coll, obert a la serra que separa les conques del Tec i de la Muga, d’on davallen les valls del riu Major, límit des dos termes, del riu d’Arnera (Maçanet de Cabrenys) i de la riera de Costoja.

Corbs, els -Alt Empordà-

(Albanyà, Alt Empordà)

Antic santuari (la Mare de Déu dels Corbs) de l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), actualment arruïnat, conegut posteriorment amb el nom de Sant Joan de Bauçols.

Carbonils

(Albanyà, Alt Empordà)

Llogaret (609 m alt). L’església de Sant Feliu, romànica, parroquial fins al segle XIV, fou sufragània de la dels Horts.

Boix, coll del

(Albanyà, Alt Empordà / la Menera, Vallespir)

Coll (1.168 m alt) de la serra que separa els dos municipis, a la capçalera de la riera de Sant Aniol.

Fau, el

(Albanyà, Alt Empordà)

Santuari (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues) (961 m alt), en un cim de la serra del Fau (1.060 m alt), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d’Arnera.

L’edifici, romànic, del segle XII, fou refet al XV. Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils.

Corsavell

(Albanyà, Alt Empordà)

Poble de l’antic terme de Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent, per la dreta, de la Muga.

La parròquia (Sant Martí) depèn de la de Llorona; fou fundada pels monjos del monestir d’Arles el 878.

L’església, del segle XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona.

Bassegoda, puig de

(Albanyà, Alt Empordà / Montagut i Oix, Garrotxa)

Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter.

S’uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró.

És al límit dels dos termes municipals.

Bassegoda -llinatge-

(Bassegoda, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Família d’arquitectes i escriptors.

Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del segle XIX, com a paletes.

Fou iniciada pels germans:

Pere Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908)  Mestre d’obres i contractista. Fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.

Josep Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1820 – Barcelona, 1914)  Paleta.

Bonaventura Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Emporda, 1822 – Barcelona, 1889)  Paleta. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.