(Alberic, Ribera Alta, 1874 – Alacant, 24 octubre 1932)
Escriptor. Escriví per al teatre en català i en castellà, i col·laborà a diversos periòdics.
És autor de les operetes Foc en l’era! i Les enramaes.
(Alacant, 3 novembre 1901 – 16 maig 1986)
Pintor. Medalla d’argent en les exposicions alacantines del 1951 i del 1954, realitzà diversos murals i mosaics a la seva ciutat natal, com els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, del Col·legi d’Orfes Ferroviaris, de l’Ajuntament, de la capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, de l’estació d’autobusos, de la Caixa d’Estalvis, etc.
De les seves obres més importants cal esmentar: Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol.
(Alcoi, Alcoià, 14 març 1844 – Alacant, 23 març 1900)
Pintor. Fou deixeble de Daniel Cortina i de Federico Madrazo. Pensionat a Roma (1874-78) per la diputació d’Alacant, on romangué quatre anys més. Fundà a Alcoi el Centre Artístic, escola d’art.
A Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894. Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando (1891).
Conreà tots els gèneres i algunes de les seves obres són ben remarcables: L’èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer (Alacant, Casino), Samba gitana (Alacant, Casa de la Vila) i El cardenal.
Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un detallisme pulcre, un domini complet del dibuix i un empastament cromàtic elegant i mesurat.
(Alacant, 24 octubre 1849 – 20 setembre 1902)
Escriptor. Dirigí l’Escola de Comerç d’Alacant.
Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l’Escola de Comerç.
(Alacant, 9 novembre 1840 – 16 octubre 1870)
Escriptor. Fundà i dirigí “El Semanario Católico”.
Publicà el recull poètic titulat Fábulas (1864).
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, vers 1775 – Alacant, 1804)
Catedràtic. Estudià medicina a la Universitat de València.
Compongué un compendi de matèria mèdica perquè servís de text als estudiants, Speciment materia medicae in gratiam praxim inchoantium (València, 1779).
D’ençà del 1784 ocupà diverses càtedres a la facultat de medicina d’aquella universitat.
(Alacant, 20 novembre 1736 – 30 octubre 1826)
Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03). Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després fou governador i capità general de Filipines (1787-94), i l’any 1799 l’ascendiren a tinent general.
L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, càrrec que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Reprimí l’intent de restauració monàrquica asteca de Tepic.
Fou destituït perquè prengué mesures contra les curses de braus.
(Elx, Baix Vinalopó, 1584 – Alacant, 14 abril 1642)
Historiador. Degà de la col·legiata d’Alacant.
Escriví, a base d’uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins al 1650.
(Elx, Baix Vinalopó, 25 juliol 1585 – Alacant, després 1657)
Genealogista i ciutadà honrat d’Alacant. Al servei del duc de Gandia, fou batlle (1650) de les baronies de Murla, Orba i Laguar.
Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada.
Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent.
(Alacant, Alacantí, 1699 – 1747)
Escriptor i historiador. Religiós franciscà descalç (1719).
És autor d’una Historia civil de España… desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), on ataca persones molt pròximes a Felip V de Borbó.
Dades dels Països Catalans 