(Tagamanent, Vallès Oriental, segle XII – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1165)
Frare agustí. Visqué al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Tingué gran prestigi pel seu bon seny i l’austeritat dels seus costums.
Les seves restes foren posades en un sepulcre de marbre el 1312.
Fou declarat beat per l’Església catòlica; la seva diada és el 12 de setembre.
(Tagamanent, Vallès Oriental, abans 1120 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1161)
Canonge augustinià. Fill dels castlans del castell de Tagamanent Ramon Berenguer i Ermessenda.
Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan el 1135. Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal.
Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí al segle XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d’alabastre.
Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou restaurat després del 1945 i es venera al presbiteri de l’església de Sant Joan.
(Barcelona, 1677 – 1743)
Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona.
Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V.
El 1729 entrà com a membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744).
(Barcelona, 1769 – 1835)
Eclesiàstic i erudit.
Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell.
El 1799 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña.
(Lledó d’Empordà, Alt Empordà)
Canònica augustiniana (Santa Maria de Lledó), creada el 1089 pels senyors de Navata. Des de la seva creació, s’instal·là al voltant de l’església una comunitat canonical agustiniana.
Al segle XII és construí un hospital per acollir pelegrins i l’església actual; és un edifici de tres naus, amb volta d’arcs apuntats la central i de quart de cercle les laterals i amb tres absis. La portalada consta d’arquivolta amb sis arcs i timpà llis. No es conserva el claustre però sí la sala capitular (segle XI).
S’inicià la decadència del priorat el segle XIV; a partir del 1852 esdevingué parròquia.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 7 agost 1716 – Solsona, Solsonès, 17 juny 1792)
Eclesiàstic agustinià.
Fou professor de filosofia i de matemàtiques a la universitat i prior i rector de diversos col·legis de València.
El 1767 fou designat bisbe auxiliar i governador de l’arquebisbat de València, i el 1773, bisbe de Solsona, càrrec que ocupà fins a la mort.
És autor d’alguns sermons, un Elogio histórico de san Luis, rey de Francia (1759), catecismes i altres treballs.
(Barcelona, gener 1774 – 30 agost 1840)
Economista i religiós agustí. Fou liberal en política i economia, però no en afers de comerç exterior.
L’any 1814 li fou encarregada la càtedra d’economia política creada per la Junta de Comerç, i la regentà quan fou agregada a la Universitat de Barcelona, un cop restaurada (1822), fins al 1823, privat de continuar per les seves idees liberals.
L’any 1820 s’havia fet càrrec de la càtedra de dret constitucional, i el 1833 de la d’economia aplicada als obrers industrials, fundada per l’Acadèmia de Ciències i Arts. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i assessor del grup de pressió patronal Junta de Fàbriques.
Assentà els principis teòrics del proteccionisme català a Rudimentos de economía política (1836), on polemitzava amb el gran lliurecanvista asturià Flores Estrada. La seva principal obra política, Curso elemental de Derecho Público (1836), és radicalment constitucional.
(Camprodon, Ripollès, 1752 – Barcelona, 1808)
Religiós augustinià i pensador il·lustrat. Format al col·legi de Barcelona, fou prior de sant Agustí i vicari provincial.
Pertanyia al corrent il·lustrat, i sobresortí com a predicador.
És autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals destaquen Philosophiae. Libri quinque publicae arenae expositi (1786), El amigo de los hombres (1797) i El justo elogio (1803).
(Santpedor, Bages, 1860 – Quito, Equador, 1922 ?)
Religiós agustinià i missioner. Format al seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona.
Visqué molt de temps a l’Equador, on fou comissari general de Quito.
Publicà Historia del hombre primitivo (1893) i Sobre el uso del verbo en el Ecuador (1898).
(Sitges, Garraf, 1163 – 1423)
Antic priorat canonical agustinià (Sant Vicenç de Garraf), fundat el 1163 per Alfons I el Cast. Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona.
Tingué una escassa vitalitat: del segle XIV ençà només tenia prior. El 1423 s’uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp.
Només en resten unes escasses ruïnes.
Dades dels Països Catalans 