Arxiu d'etiquetes: agermanats

Llorenç, Joan

1 Resposta

(València ?, segle XV – 1521)

Cabdill dels agermanats valencians. Teixidor de llana establert a la ciutat de València.

Organitzà i dirigí el moviment de la Germania en la primera època (1519-20). Fou un dels ambaixadors que els revoltats enviaren a Carles I, i inicialment aconseguí el favor del rei.

Bon polític i teòric revolucionari, comandava un dels cossos armats de menestrals organitzats a la capital valenciana. Aviat fou desbordat pels extremistes, perdé el control del moviment i morí poc després.

Garcia, Francesc -agermanat-

1 Resposta

(Dénia, Marina Alta, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)

Procurador i agermanat. Dirigent principal de la Segona Germania, la revolta pagesa que tingué lloc al País Valencià (1693) provocada per les condicions exorbitants que els senyors exigien als seus repobladors.

Procurador del Ràfol d’Almúnia, al Marquesat, representà legalment els pagesos en les al·legacions que presentaren al virrei de València i al rei Carles II atacant els senyors. El fracàs de la seva gestió i l’empresonament de quaranta-dos persones provocà la formació d’un exèrcit agermanat i el seu nomenament com a síndic (juliol 1693), per tal d’alliberar els presos.

L’exèrcit fou vençut per les forces del lloctinent a Setla de Nunyes, i Garcia condemnat a mort el 16 de gener de 1694. Tanmateix aconseguí fugir, i el 1698 envià encara, infructuosament, tres memorials al rei demanant el perdó, un dels quals constitueix una interessant exposició dels fets per part del protagonista principal.

Sembla que fou el mateix que, amb el nom de Francesc Garcia d’Àvila, desembarcà amb l’esquadra aliada a Altea el 1705 per fer aixecar els llauradors a favor de Carles III prometent-los de nou la supressió de les imposicions senyorials.

Al capdavant d’aquesta força ajudà el comandant general Joan Baptista Basset a prendre Dénia, i el 1708 intervingué, amb èxit, en el setge d’Alacant, defensada per les tropes del bisbe de Cartagena Luis Belluga.

Estellers, Miquel

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – Castelló de la Plana, juliol 1521)

Dirigent agermanat. Fuster de professió. D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig de 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat. Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar.

Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania.

Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament entre Orpesa i Castelló de la Plana.

Pres en circumstàncies ridícules (amagat en una margal amb alforges d’or i argent), fou portat a Castelló i executat.

Encobert, l’

Deixa un comentari

(Castella ?, segle XVI – Burjassot, Horta, 18 maig 1522)

(Antonio Navarro)  Popular personatge de les Germanies del País Valencià. Era probablement de procedència castellana i pobre. Es féu espectacularment famós per un discurs político-teològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522.

Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan d’Aragó i de Castella i nét, per tant, dels Reis Catòlics, víctima de les intrigues de Felip el Bell amb el cardenal Pedro González de Mendoza, que pretenien el poder i el traslladaren, acabat de néixer, a Gibraltar, on fou criat per una pastora, i es considerava com a enviat per Déu per alliberar el poble agermanat i el món en general. La seva doctrina, dins la incoherència teològica, presentava símptomes clars de ressentiment de classe.

Ferit per l’exèrcit reial, es refugià a Alzira, on continuà predicant, i fou assassinat per cinc sicaris al preu de 44.000 sous i sotmès, després de mort, a un procés inquisitorial per heretge.

La fugacitat històrica del personatge reial fou desbordada per la continuïtat del mite. Hom coneix quatre nous Encoberts: el primer, andalús, venia oli i fruita, el segon era un professor de gramàtica, natural de Calataiud, el tercer fou l’argenter Bernabeu i el seu fill, i del darrer hom només sap que tingué les seves activitats pel març de 1523.

Crespí, Joan -agermanat-

1 Resposta

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 16 octubre 1521)

Menestral i dirigent agermanat. Pertanyia al gremi de pellaires. Al final del 1520 pronuncià, com a síndic del gremi, un discurs contra els nobles. Després de la fugida del virrei, els agermanats, amos de Palma de Mallorca, nomenaren Crespí capità de les milícies menestrals.

Participà molt activament en la presa del castell de Bellver, on s’havia fet fort el sotsdelegat del virrei, Joan de Pax, i aquesta acció constituí el màxim triomf dels agermanats.

La revolta es radicalitzà, i Crespí, que havia pres una actitud de feblesa, envers els nobles que resistien a Alcúdia, i autoritària, envers els seus seguidors, fou considerat traïdor, condemnat a mort i executat. Joanot Colom el succeí en la direcció de la revolta.

Colom i Cifré, Joanot

3 Respostes

(Felanitx, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 3 juny 1523)

Dirigent agermanat. Barreter d’ofici a Palma, l’any 1520 fou empresonat pel virrei Miguel de Gurrea, juntament amb altres menestrals acusats de conspiració, fet que desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca (1521).

Després de l’assassinat del cap de l’alçament, Joan Crespí, a mans del seu germà, en fou el dirigent i dominà tot Mallorca al capdavant de la facció exaltada cometent tota mena d’excessos. Una bona part de la noblesa s’hagué de refugiar a Alcúdia i a Eivissa; assetjà Alcúdia i va organitzar, sense èxit, una expedició contra Eivissa.

Colom trameté ambaixadors a Carles I (1522), però l’emperador envià un exèrcit de 12.000 homes en ajuda del virrei.

Derrotat per les forces reials, fou empresonat al castell de Bellver i decapitat, i el seu cap, dins d’una gàbia, fou exhibit fins al Trienni Liberal.

Castellví, Guillem -agermanat-

2 Respostes

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV – Xàtiva, Costera, 1522)

(dit Guillem Sorolla)  Artesà i destacat dirigent agermanat. Fill d’un guardador de porcs. Anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla, teixidor de llana, de qui prengué el nom.

En produir-se la revolta dels agermanats valencians (1519-23) col·laborà amb el seu dirigent Joan Llorenç, al qual acompanyà a Barcelona; allí obtingueren de Chièvres, privat de Carles I, l’autorització per constituir la Germania i per elegir tretze síndics per al govern municipal. Formà part de la junta dels tretze síndics, creada pel desembre de 1519, i des d’aquest càrrec contribuí a la radicalització de la revolta.

S’instal·la a Benaguasil amb la seva família. Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais, fent jocs de canyes i festes, i era aclamat popularment amb crits de “visca lo rei Sorolla“. El 1521 aconsellà els agermanats mallorquins en la formació de llur revolta.

Fou pres, tanmateix, el novembre de 1522, i portat a Montesa, on es trobava fortificat el lloctinent, i retuda Xàtiva (2 desembre), hi fou mort i esquarterat, i el seu cap fou dut a València i penjat en un dels cantons de la casa de la ciutat.

Caro, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XV – 12 març 1524)

Dirigent agermanat. Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors de la revolta de les Germanies a València (1519-22). Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles I, i, hàbil diplomàtic, aconseguí el reconeixement de les Germanies (novembre 1519).

Pel maig de 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València; pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza, refugiat a Dénia, per tal d’aconseguir -infructuosament- que retornés a València.

Elegit pel consell general de València capità general (19 juny 1521) de la host ciutadana per a lluitar contra l’exèrcit del lloctinent. Comandà la host fins a Alzira; no pogué impedir un intent de saqueig del castell de Corbera, propietat del duc de Gandia, i, incapaç de controlar l’exèrcit, deixà el càrrec i tornà a València.

Des d’aleshores gestionà repetidament l’anada de l’infant Enric d’Aragó i Pimentel a València i propugnà la renúncia al càrrec dels jurats i el desarmament dels oficials.

Després de la rendició de València (19 octubre 1521) fou destituït del seu càrrec de racional, però, reposat de seguida, el conservà fins el febrer de 1522.

Durant la repressió del 1524 fou empresonat a Simancas i, per ordre de Germana de Foix, lloctinent de València, traslladat a aquesta ciutat, executat i, posteriorment, esquarterat.

El 1530 el seu fill Joan Baptista Caro n’aconseguí la rehabilitació.

Botifoc *

Deixa un comentari

Sobrenom de l’agermanat mallorquí Pere Oliver (segle XV-1522).

Boluda, Jaume

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI – Bellús, Vall d’Albaida, 1 setembre 1522)

Agermanat. Un dels més destacats a l’alçament de les Germanies del 1521 contra els nobles. A la fi de l’any ajudà a rebutjar el terrible atac del virrei Diego Hurtado de Mendoza, contra Xàtiva.

Al nou combat que es produí l’any següent, lluità com a sergent i cap de la infanteria local, durant l’acció entaulada a camp obert amb les tropes del virrei. Boluda fou supervivent d’aquell combat i en sortí amb gran prestigi.

Convertit en un dels més acreditats militars de la Germania, morí a la batalla de Bellús.