Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Ribot i Pellicer, Pasqual

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1846 – 1905)

Polític liberal. Advocat, fou elegit regidor de Palma pel febrer de 1877 i després nomenat alcalde (març 1878 – juny 1879). Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració.

Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal. De nou alcalde de Palma (novembre 1882 – juny 1884 i juliol 1885 – juliol 1886), fou per primera vegada diputat a corts el 1886 (i després el 1891, 1896, 1898 i 1899).

Fou també governador civil de València (1893-94) i de Cadis (1897).

Reig i Genovés, Joan

Deixa un comentari

(València, 1865 – 1944)

Sociòleg. Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar.

A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic “El Pueblo Obrero” i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort.

Reig i Garcia, Joan

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 1828 – Burjassot, Horta, 1899)

Escriptor i polític. Germà de Ferran. Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867.

Col·laborà a “El Fénix”, “Las Bellas Artes” i “El Pensamiento de Valencia” amb articles i poemes.

Fou degà del col·legi d’advocats de València (1874-76 i 1894-99), diputat a corts (1885) i director de la Societat Econòmica d’Amics del País (1872-79 i 1884-86).

Reig i Garcia, Ferran

2 Respostes

(Cocentaina, Comtat, 1832 – València, 1897)

Advocat. Germà de Joan. Fou degà del col·legi d’advocats de València (1882-83), president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat (1883-84).

Fou el pare de Joan Reig i Flores.

Reig i Flores, Joan

1 Resposta

(València, 1859 – 1906)

Escriptor. Fill de Ferran Reig i Garcia. Advocat, col·laborà a “Valencia Ilustrada” i a “Las Provincias”.

Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII -fet en col·laboració amb Josep Martínez i Aloy– i una biografia de Martí de Viciana.

Ramos i Folqués, Rafael

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 1896 – 9 juliol 1964)

Advocat i escriptor. Germà d’Alexandre. Especialista en dret hipotecari, publicà diversos opuscles de tema jurídic.

S’interessà també pel folklore d’Elx i publicà La tradición y el modo (1951) i Leyenda del Misterio de Elche (1956).

Ramis i Ramis, Pere

4 Respostes

(Maó, Menorca, 24 agost 1748 – 15 maig 1816)

Advocat i traductor. Germà d’Antoni, Bartomeu, Josep i Joan. Es doctorà en drets a Avinyó (1775) i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vice-almirallat durant l’ocupació britànica de Menorca (1798-1802).

Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu i l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière i també texts anglesos.

Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura.

Ramis i Ramis, Joan

8 Respostes

(Maó, Menorca, 27 abril 1746 – 12 febrer 1819)

Literat, historiador i advocat. Germà de Josep, Bartomeu, Antoni i Pere. Estudià les primeres lletres a Maó. Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular. Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa.

De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví les tragèdies Lucrècia (1769), en alexandrins apariats, la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, remarcable per la qualitat literària i per la seva defensa de la llibertat.

Conquerida Menorca per l’exèrcit franco-espanyol (1781-82) i retornada dins la monarquia hispànica (1783), escriví la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor (1783) -influïda pel teatre castellà del segle XVII- i l’ègloga Tirsis i Philis (1783) i altres poemes laudatoris al comte de Cifuentes. Fou un dels fundadors de la Societat Maonesa de Cultura (1778-83), que tenia la seu a casa seva.

Des del 1784, a excepció de la correspondència privada, els assessoraments a l’ajuntament de Maó i l’opuscle Temps i paratges de Menorca en què és més gustós i saludable o danyós, respectivament, el peix i marisc que s’aporta per vendre a la pescateria de Maó (1811), deixà d’escriure en català.

Del 1782 al 1798 fou encarregat de l’assessoria de la comandància general de Menorca. En el període 1798-1802, durant l’ocupació britànica de Menorca, refusà tot càrrec oficial. Posteriorment rebé del govern espanyol els càrrecs d’assessor del tribunal del reial patrimoni, jutge d’impremtes i llibreries, examinador de mestres de primeres lletres, etc.

Les seves obres literàries d’aquesta època són mediocres: la més coneguda és La alonsiada (1818), poema narratiu, traduït aviat al català per Vicenç Albertí. En canvi, els estudis històrics són fets sovint amb un rigor que respon als millors patrons de la il·lustració (Historia civil y política de Menorca, 1819).

Fou el primer a fer estudis prehistòrics en tota la monarquia hispànica (Antigüedades célticas de la isla de Menorca, 1818). El 1814 publicà un catàleg d’animals, vegetals i minerals de Menorca que fou motiu d’una polèmica amb el metge maonès Rafael Hernández i Mercadal.

A més dels nombrosos títols publicats, una part de la seva obra ha restat inèdita, dispersa o perduda.

Rameil, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, 18 abril 1878 – París, França, 4 febrer 1936)

Polític i advocat. Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any.

Fou sots-secretari d’estat de belles arts (1926) i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l’École des Arts Décoratifs.

Publicà poemes i alguns sainets.

Pujol, Jaume -polític, s. XIX-

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca, 1794 – Palma de Mallorca, 1850)

Polític, escriptor i advocat. Regidor de Palma (1834) i secretari de la diputació provincial. Liberal moderat, sostingué des de les pàgines d'”El Faro” (1834) i de “La Época” fortes polèmiques amb els progressistes. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1834, en fou secretari.

El 1841 publicà a “La Palma” l’article De los dialectos considerados con relación a la literatura -aparegut sense signar i que hom ha atribuït sovint a J. M. Quadrado-, en el qual defensa, per raons d’ordre pràctic i polític, l’ús del castellà a Mallorca.

La mateixa tesi defensa al pròleg de les seves inèdites i interessants Observaciones sobre la ortografía mallorquina, redactades després del 1836, que comprenen, a més, una traducció d’un capítol del Quixot acompanyat de notes que constitueixen les observacions pròpiament dites.

Publicà també obres de caràcter divers (traduccions del francès, versos de circumstàncies, un tractat de moral per a nens, entre d’altres).