Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Planas i Casals, Manuel

(Barcelona, 17 febrer 1837 – 11 març 1907)

Polític i advocat. Germà de Josep Maria.

Destacada personalitat del caciquisme, pertanyia al partit conservador i fou el veritable àrbitre de la política barcelonina, llevat dels períodes de govern liberal, quan cedia el lloc al cacic liberal Comas i Masferrer.

El 1877 fou elegit diputat provincial per Sant Sadurní d’Anoia fins al 1896, en que fou diputat a corts. Fou president de la diputació (1884-86 i 1890-94), i el 1897 fou nomenat senador vitalici.

Els últims anys de la seva vida minvà la seva influència i es retirà de la política.

Pi-Sunyer i Cuberta, Josep

(Barcelona, 18 desembre 1913 – Roses, Alt Empordà, 26 agost 1995)

Advocat i polític. Fill de Carles Pi i Sunyer i germà d’Oriol.

Secretari de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1973-76), el 1975 proposà la creació del Congrés de Cultura Catalana.

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya des de poc després de la seva fundació l’any 1931 a través de les Joventuts d’Estat Català, tret dels anys que milità a Esquerra Democràtica de Catalunya (1975-78), representà a Esquerra Republicana com a diputat a corts (1980-82) i com a senador (1982-86).

Treballà per la implantació del jurat a Espanya, per la qual cosa li fou atorgada la Creu de Sant Ramon de Penyafort.

Pi i Sunyer, Josep Maria

(San Nicolás de los Arroyos, Argentina, 12 juliol 1889 – Barcelona, 1984)

Jurista i advocat. Fill de Francesc Pi i Sunyer i nét de Francesc Sunyer i Capdevila. Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid.

Membre fundador d’Acció Catalana. Fou secretari de l’ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra civil ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports. Anà a París el 1937 i tornà el 1940.

Depurat, fou separat del seu càrrec a l’ajuntament. Guanyà la càtedra de dret administratiu (1940); com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil.

Personatge de món, esdevingué una figura familiar en reunions socioculturals. Fou degà del col·legi d’advocats i de la facultat de dret.

Especialitzat en dret administratiu, col·laborà en diverses revistes i diaris: “Revista Jurídica de Catalunya”, “Estudis Municipals”, “Catalunya Municipal”, “Catalunya Exprés”, etc.

Petit i Fontseré, Jordi

(Barcelona, 4 juny 1937 – 24 setembre 2004)

Advocat i economista. Fill de Joan Petit i Montserrat. Ha estat professor adjunt a la Facultat de Dret i professor agregat de la càtedra d’Hisenda Pública de la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.

Director regional de Catalunya del Banco Urquijo, membre de l’Instituto Español de Analistas de Inversiones i de l’Asociación Española de Ciencia Regional.

Obres principals: La adaptación del sistema tributario a la actividad económica española en el período 1957-62 (1967), Estructura económica de las Cajas de Ahorro catalanas (1967) i Estudio comparativo de las Cajas de Ahorro españolas con las del Mercado Común (1968).

Ha ocupat el càrrec de director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya i fou síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Pers i Fontanals, Manuel

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1809 – 1867)

Advocat i escriptor.

Publicà Reseña histórica de la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830 (1836), Memoria sobre la organización de la milicia en Barcelona (1841) i Código social o sea eco de la moral de las naciones antiguas y modernas (1844).

Permanyer i Ayats, Ricard

(Barcelona, 14 abril 1853 – 27 gener 1918)

Advocat i notari. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà de Joan Josep.

Fou notari de la capital. Figurà entre els fundadors i promotors de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya”. És autor d’obres de caràcter jurídic.

Fou el pare del poeta simbolista Ricard Permanyer i Loucart.

Peray i March, Josep de

(Barcelona, 1877 – 1946)

Advocat, arxiver i historiador. Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Féu estudis a Cuba i a Barcelona.

Molt conegut com a advocat, fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut Internacional de Bibliografia de Brussel·les. El 1926 fou nomenat degà del Col·legi d’Advocats per via governativa.

Fou col·laborador del “Diario de Barcelona” i de les revistes “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica” i d'”Ortodoxon Biblion”. Creà l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28), del qual fou director.

Publicà una breu guia històrico-descritiva de les principals biblioteques del món (1911-17), Monografia històrico-descriptiva del poble i monestir de Sant Cugat del Vallès (1910), Bibliografía jurídica hispánica (1912-19), Sant Cugat del Vallès: Su descripción y su historia (1913), Jerusalén, Roma, Ravena i diverses monografies.

Pella i Tort, Ramon

(Begur, Baix Empordà, 1884 – Barcelona, juliol 1972)

Advocat. Fill de Josep Pella i Forgas.

És autor de Cuestiones procesales en la propiedad industrial (1909) i Tratado teórico-práctico de las marcas de fábrica y de comercio de España (1911).

Pelegrí i Partegàs, Antoni

(Barcelona, 1907 – 10 juny 2002)

Advocat i escriptor. Fill de Joan Pelegrí i Nicolau, i germà de Joan.

Ha estat adaptador o traductor al català d’òperes o oratoris de Cornelius, Haendel i Bach.

Com a advocat s’ha especialitzat en el dret còsmic, tema que ha estudiat a fons en treballs científics.

Poeta menor, ha publicat -amb el pseudònim de Santserni– Garlanda d’agapants (1949) i Transfiguració (1963).

Pelegrí i Nicolau, Joan

(Barcelona, 1880 – 15 gener 1941)

Advocat. Treballà a la diputació de Barcelona, de la qual era secretari en morir, i fou professor, des del 1919, de l’Escola d’Administració Local.

Entre les seves obres hi ha: Las sociedades de responsabilidad limitada (1917), El crèdit i els municipis (1919), La Deuda Público-local en Europa y en la América del Norte (1925) i Curs elemental de la Legislació Financera (1934).

Fou el pare d’Antoni i Joan Pelegrí i Partegàs.