(Catalunya, segle XIV)
Advocat i escriptor. És atestat el 1419. Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada.
Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber, i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre.
Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet.
(Barcelona, 1933 – 19 gener 2014)
Advocat. Besnét de Manuel Duran i Bas, i nebot nét de Lluís Duran i Ventosa.
Llicenciat en dret a Barcelona l’any 1957, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Pontificia a Puerto Rico (1963-70) i director de la “Revista de Derecho Puertorriqueño” (1969-70).
Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74), a ESADE (1971-73) i a l’Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura (1979-83).
Ha publicat articles i obres com Ordeno y mando (1977), La problemática jurídica del descuento (1983), Diccionario de Derecho (2a edició, 1995), Práctica Procesal Penal (5a edició, 1997) i Diccionario de derecho empresarial (1998).
(Castellbell i el Vilar, Bages, 1880 – Barcelona, 28 juliol 1942)
Advocat, poeta i periodista.
De jove visqué a Portugal i fou el principal lusòfil català del segle XX i el qui treballà més per la interrelació entre ambdues llengües i cultures.
Fundà el Casal Català de Lisboa (1907) i els Jovestels, branca de l’escoltisme català. Escriví a “El Poble Català”, “La Noche” i “La Veu de Catalunya”.
A més a més d’una munió de versions del portuguès al castellà i al català, publicà Poesia i prosa (1905) amb pròleg de Maragall, Cròniques de Portugal (1903), Portugal artístic (1905), Iberisme (1907), Portugal literari (1911), Catolicisme, socialisme i sindicalisme (1913), Catalunya i la guerra de les nacions’ (1916), etc.
Fou el pare de l’escriptor Antoni Ribera i Jordà.
(Calella, Maresme, 29 octubre 1822 – Barcelona, 1 maig 1876)
Advocat i escriptor. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector (1875-76).
El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana.
Des del 1849 col·laborà al “Diari de Barcelona” i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios (1860), on atacava l’estat centralista liberal; El matrimonio civil y la libertad de cultos (1869), contra el divorci; El criterio conservador (1872) i un elogi fúnebre de R. Martí i d’Eixalà.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Polític i advocat.
Membre destacat del Consell de Cent, del qual va ésser assessor i delegat en diverses ocasions. Va formar part primer de la comissió que anà a veure Felip V per expressar-li el desacord pel nomenament d’un virrei abans de jurar les llibertats catalanes; més tard (1703) va ésser membre de la comissió encarregada de fer respectar els furs davant les arbitrarietats borbòniques, activitat que li va ocasionar l’exili forçós a l’Aragó (1704).
Esclatada la guerra de Successió, s’escapà de l’exili i es presentà a l’arxiduc Carles. Durant la guerra ocupà llocs de govern: Reial Junta d’Estat, jutge del Reial Consell de la Batllia General, membre de les Corts (durant les quals va ésser nomenat cavaller), de la Junta Superior d’Hisenda o Mitjans i, durant el setge de Barcelona, responsable de la Seca, amb Francesc Dorda.
L’administració borbònica li confiscà els béns, si bé li va mantenir el títol de cavaller.
(Barcelona, 30 agost 1929 – 21 desembre 2009)
Escriptor i advocat. Ha conreat la poesia, les narracions i la prosa no de ficció.
Com a poeta ha fet confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal.
Interessat pels estudis històrics i les biografies, ha publicat Francesc Pujols (1984), Història dels Renau (1987), Viatge als orígens d’una família catalana. Els Renau 715-1991 (1992) i Història de Gualba. La vall de les aigües blanques (2000).
El 1991 fou nomenat secretari de l’Ateneu Barcelonès.
Pompeu i Albert eren fills d’Albert de Quintana i Combis.
Albert de Quintana i Serra (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1870 – Girona, 1957) Advocat i polític. Es llicencià en dret i fou degà del Col·legi d’Advocats de Girona. Regidor i alcalde de Girona, després fou diputat provincial.
Pompeu de Quintana i Serra (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1858 – 1939) Advocat. Visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí (1893 i 1896).
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 octubre 1890 – Madrid, 18 juny 1932)
Polític republicà, advocat i escriptor.
Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, col·laborà a “El Poble Català”, “La Publicitat” i “El Día Gráfico” (Barcelona), “El Autonomista” (Girona) i “El Sol” (Madrid).
Diputat provincial de Girona (1918-21), durant la II República fou governador civil de Girona i diputat d’ERC a les corts constituents per Girona (1931).
(Barcelona, 1860 – 12 abril 1927)
Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà d’Antoni, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d’estam del seu pare.
Li fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina (1900), i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J. Puig i Cadafalch (1905), a la Diagonal de Barcelona (des del 1972 propietat de l’ajuntament de Barcelona, que la destina a Museu Municipal de Música), i del mas de Quadres, a Massanes (Selva).
Fou el pare de Josep de Quadras i Veiret.
(Girona, 27 octubre 1843 – Madrid, 28 desembre 1891)
Historiador, advocat i numismàtic. Germà de Joaquim.
A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria (1872) i del Memorial Numismático Español. Participà a la “Revista de Gerona”.
Fou secretari de Víctor Balaguer i membre de l’Academia de la Historia (1886), de l’Acadèmia de Belles Arts i de l’Institut Arqueològic de Roma.
S’especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 (1880, 1881), Melo y la revolución de Cataluña de 1640 (1886) i l’edició de la Crònica de Miquel Parets (1888-93).
Publicà també treballs de numismàtica gironina i un nomenclàtor de la província.
Dades dels Països Catalans 