(Barcelona, segle XVII)
Advocat. Autor d’un escrit sobre el monestir de Sant Pere de les Puel·les (1682).
(Barcelona, segle XVII)
Advocat. Autor d’un escrit sobre el monestir de Sant Pere de les Puel·les (1682).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1835 – 1903)
Advocat i erudit. Fou alcalde de Vilafranca (1876-79) i autor d’estudis locals.
Assolí especial fama com a coneixedor del dret català.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 6 maig 1852 – Barcelona, 9 novembre 1902)
Jesuïta i erudit. Es llicencià en dret el 1871 a la Universitat de Barcelona. i després exercí com a advocat.
Publicà algunes obres piadoses (Història i novena de Nostre Senyora de Meritxell, 1874) i moltes col·laboracions periodístiques.
(Lleida, segle XVIII)
Advocat i poeta. És autor de l’obra (inèdita) Discursos en cartas a la moda… con reflexiones morales y políticas en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina.
(Lleida, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Advocat i escriptor. Versificà en castellà i català.
Deixà inèdits uns Discursos en cartas a la moda amb versió a cinc llengües.
(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)
Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).
Fou el pare de:
Xavier Fages i de Climent (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946) Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).
Ignasi Fages i de Climent (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930) Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.
(el Vendrell, Baix Penedès, 1894 – Catalunya, segle XX)
Escriptor i advocat. Ha col·laborat a la “Revista Jurídica de Catalunya”.
És autor del recull Volatines (1962).
(Barcelona, 1863 – 1913)
Escriptor. Era advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona en 1896-98.
Col·laborà a “La Renaixença”, “L’Escut de Catalunya” i la “Revista de Manresa”. També estrenà algunes obres de teatre català.
Benet Escarrà i Feliu (Girona, segle XVIII – segle XIX) Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).
Francesc Escarrà i Feliu (Girona, 1781 – 1866) Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.
Ramon Escarrà i Feliu (Girona, 1793 – 1865) Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.
(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)
Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).