Arxiu d'etiquetes: actrius

Monner i Bassas, Anna

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1850 – Barcelona, 2 abril 1914)

Actriu teatral. Filla de l’actor Agustí Monner. Dedicada al teatre per pressió familiar, al cap de molt en sentí la vocació. Començà la vida d’actriu a dotze anys, al teatre Tirso de Molina, assolí èxits amb la companyia Tutau–Mena, en 1879-90 i el 1890 entrà a la companyia del Teatre Català del Romea.

Participà en l’estrena de La festa del blat (1896) i Mossèn Janot (1898), de Guimerà, El pati blau (1902), de Rusiñol, i Els vells (1903), d’I. Iglesias. El 1870 es casà amb l’actor Enric Antiga. L’any 1903, afectada de paràlisi, es retirà.

Mercader, Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 març 1918 – Roma, Itàlia, 26 gener 2011)

(Maria Mercader i Forcada)  Actriu del teatre i del cinema. Iniciada al cinema el 1936 amb Molinos de viento, de R. Pi, la seva carrera està vinculada a partir del 1939 amb Itàlia.

Unida sentimentalment a Vittorio de Sica, col·laborà en alguns dels seus films, cal destacar especialment Un garibaldino al convento (1941) i La puerta del cielo (1946).

Retirada el 1951, el 1986 va reaparèixer, a Barcelona, en el muntatge teatral Savannah Bay, de M. Duras. El 1980 publicà el llibre de memòries Mi vida con Vittorio de Sica.

Espert i Romero, Núria

5 Respostes

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 11 juny 1935 – )

Actriu. Ha interpretat un gran nombre de personatges dramàtics, tant en castellà com en català. Són punts culminants de la seva carrera teatral Yerma (1972) de García Lorca, amb la qual assolí el reconeixement internacional, i Una altra Freda, si us plau (1981), que el poeta i dramaturg Salvador Espriu escriví a petició seva.

Els últims anys també ha dirigit teatre i òpera. Després dels seus darrers muntatges operístics, no gaire ben acollits per la crítica, va viure un període de crisi que la portà primer a codirigir el Centro Dramático Nacional, després a recórrer Espanya amb una sèrie de recitals en companyia del poeta Rafael Albertí i, a l’últim, a tornar a dirigir teatre i òpera.

El 1987 dirigí La casa de Bernarda Alba al Covent Garden de Londres i, aquell mateix any, la seva primera òpera, Madame Butterfly, a Glasgow, a la qual seguiren Electra (1988), al Liceu de Barcelona; Rigoletto (1988), a la Royal Opera, i La Traviata, al teatre de la Zarzuela de Madrid. El 1992 féu un nou muntatge de Medes a Barcelona, amb l’actriu grega Irene Papas.

Elias i Boada, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1951 – )

Actriu de cinema, teatre i televisió. Ha protagonitzat, entre altres, pel·lícules com Massa vell per a morir jove (1988), Pont de Varsòvia (1990), La flor de mi secreto (1995), Manos de seda (1998), Morir (o no) (2000) i Las razones de mis amigos (2000).

En teatre ha treballat sota les ordres de destacats directors en obres com El dret d’escollir (1987), El Misantrop, Lorenzaccio o Els gegants de la muntanya (1999).

En televisió ha participat en sèries com Anillos de oro, Pepe Carvalho, Turno de oficio, Arnau (1994) o Dones d’aigua.

Carulla i Ventura, Montserrat

2 Respostes

(Barcelona, 19 setembre 1930 – 24 novembre 2020)

Actriu. Iniciada en el teatre d’aficionats, féu estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona al final de la dècada de 1940. El 1960 es professionalitzà amb l’obra Soparem a casa, de J.M. de Sagarra, de qui també representà El fiscal Recasens i la seva adaptació de Romeo i Julieta.

Després de dues temporades a Madrid, tornà a Barcelona i actuà de manera habitual en el teatre català.

Entre les moltes representacions que ha dut a terme cal ressaltar Mort de dama, La filla del mar, d’Àngel Guimerà, Pigmalió, de B. Shaw, i Revolta de bruixes, de J.M. Benet i Jornet.

També ha participat en serials televisius, com ara Secrets de família.

Bruquetas i Lloveras, Mercè

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1925 – Barcelona, 23 novembre 2007)

Actriu. A la dècada del 1950 va entrar a la companyia del Teatre Romea. El 1959 obtingué el premi d’interpretació al cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina.

De les seves nombroses interpretacions, tant en el teatre com en la televisió, destaquen El hombre, la bestia y la virtud, de L. Pirandello, Alló que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver, Com si fos un tros de vida, d’Eduard Criado, El embrujado, de Valle Inclán, els monòlegs escrits per a ella per Carles Valls Mercè dels uns, Mercè dels altres (amb el qual va guanyar el premi Margarida Xirgu el 1977) i La Dolça de les Tàpies, de C. Valls.

També ha col·laborat en la ràdio i la televisió.

Almendros i Carcasona, Maria Matilde

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 10 octubre 1922 – Barcelona, 14 desembre 1995)

Locutora i actriu. S’inicià en el món del teatre amateur en la seva ciutat nadiua. Traslladada a Barcelona (1953), entrà a formar part de la companyia de Teatre Català del Romea.

Creà la seva pròpia companyia amb la qual recorregué el país interpretant les obres dels clàssics catalans. Va treballar sovint al costat de Màrius Cabré, a l’escena, i de Joan Capri, a la televisió (a la sèrie “Doctor Caparrós“).

Fou a més, una popular locutora de ràdio, mitjà on va protagonitzar nombroses emissions de teatre. També participà en el rodatge de diverses pel·lícules.

Rebé nombrosos premis per les seves activitats radiofòniques i teatrals. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.