Arxiu d'etiquetes: 2012

Capó i Puig, Enric

2 Respostes

(Maó, Menorca, 12 març 1930 – Barcelona, 9 març 2012)

Pastor evangèlic. Fill de Samuel Capó i Ferrer. Estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handswprth de Birmingham, Anglaterra. Ha estat professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d’Estudis Teològics.

Fou director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista “Carta Circular”, òrgan de l’església evangèlica espanyola, i col·laborador del llibre La nostra vocació (1967).

Pastor de l’església evangèlica de Betlem (el Clot, Barcelona).

Broggi i Vallès, Moisès

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1908 – 31 desembre 2012)

Metge. Es llicencià a Barcelona el 1931 i s’especialitzà en cirurgia al costat de Joaquim Trias. Durant la guerra civil fou metge de les Brigades Internacionals, i posteriorment féu una gran tasca assistencial.

Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president el 1980. En el camp professional ha reeixit com a cirurgià i pels seus treballs d’anatomia quirúrgica.

El 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Basora i Brunet, Estanislau

Deixa un comentari

(colònia Valls, Bages, 18 novembre 1926 – Las Palmas, Canàries, 16 març 2012)

Futbolista. Començà jugant d’extrem al Súria i al Manresa (1943-46). La temporada següent fitxà pel F.C. Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida.

Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos. Fou extrem dret de l’equip anomenat de les cinc copes. Entre els títols aconseguits, destaquen 4 lligues i 4 copes, a més d’altres torneigs.

Fou vint-i-dos cops internacional entre el 1949 i el 1957, i la seva actuació memorable a l’estadi de Colombes contra França (1949), en la qual marcà tres gols, li valgué el sobrenom de monstre de Colombes. Jugà cinc vegades amb la selecció catalana (1948-58).

Es retirà el 1958. El 1974, coincidint amb el 75 aniversari del FC Barcelona, fou escollit jugador de l’onze ideal del club de tots els temps en la posició d’extrem dret.

Aragó i Mitjans, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1916 – 28 febrer 2012)

Metge pediatre. Impulsor dels estudis sobre l’organització hospitalària a Catalunya.

Autor d’Els hospitals a Catalunya (1967).

Angle i Roca, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – Sabadell, Vallès Occidental, 4 juny 2012)

Pintor. Treballà a Sabadell. Fou el primer promotor del grup anomenat Gallots, que, amb contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natalia Goncarova, donà lloc, el 1960, a l’art-esdeveniment.

Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d’Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela.

Pàmies i Bertran, Teresa

2 Respostes

(Balaguer, Noguera, 8 octubre 1919 – Granada, Andalusia, 13 març 2012)

Escriptora. Militant del PSUC durant la guerra civil de 1936-39, participà en accions públiques per tal de mantenir la moral de la població i dels combatents i anà als EUA per recollir diners per a la causa republicana.

S’exilià el 1939, estudià dos anys de periodisme a la Universitat Femenina de Mèxic i, després de la II Guerra Mundial, romangué durant dotze anys a Txecoslovàquia i dotze més a França. Tornà a Catalunya l’any 1971.

S’inicià en la narrativa amb La filla del pres, obra que presentada als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Marsella, obtingué el premi President Companys (1967). Posteriorment publicà les novel·les Testament a Praga (1971), basada en les memòries del seu pare, Quan érem capitans (1974), Si vas a París, papà… (1975), Memòria dels morts (1981), Segrest amb filipina (1986) i La filla del gudari (1997), obres de contingut generalment autobiogràfic.

També ha publicat memòries (Primavera de l’àvia, 1989) i assaigs (Cròniques de nàufrags, 1976; Los niños de la guerra, 1977; Opinió de dona, 1983; Jardí enfonsat, 1992).

Estigué casada amb Gregorio López Raimundo i foren els pares de Sergi Pàmies.

Mingote Barrachina, Antonio

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 17 gener 1919 – Madrid, 3 abril 2012)

Dibuixant humorístic. Comandant d’infanteria. Establert a Madrid. Assidu col·laborador de publicacions periodístiques, fou director de la revista humorística “Don José”. Fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural.

Entre els seus llibres d’humor gràfic cal esmentar Historia de la gente, Historia de Madrid, El Mus, Arturo y Pepe, Hombre solo, Las palmeras de cartón (1951), Historia del traje (1963), Este señor de negro (1975), Al cielo iremos los de siempre (1985) o Conciencias naturales (1996).

Ha escrit per al teatre i la televisió i és autor de curt metratges i de guions de cinema. Fou membre de la Real Academia Española des del 1987.

Lluch i Martín, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 febrer 1928 – 4 desembre 2012)

Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres (1956). Fou lector de català a la universitat de Liverpool (1956-57). Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglo-saxones. Ensenyà demografia a l’Escola d’Assistents Socials. En 1961 fou nomenat adjunt i encarregat del curs de geografia a la Universitat de Barcelona, fins al 1966, en què en fou expulsat per pertànyer a l’Agrupació Acadèmica del Professorat No Numerari. Aquest mateix anys començà a donar classes de geografia a l’Escola d’Estiu.

Pedagog destacat, ha excel·lit a formar un equip d’estudiosos a la Universitat Central de Barcelona i sobretot a l’Autònoma. El tema de la divisió territorial de Catalunya ha constituït la seva especialització principal, i ha dirigit equips de recerca (GET, 1968) i ha organitzat col·loquis i xerrades interdisciplinaris.

Ha publicat, juntament amb Oriol Nel·lo, els materials més importants dels seus estudis: La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya (1983) i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984). Entre els anys 1982-84 dirigí l’obra Geografía de la Sociedad Humana. Ha publicat treballs d’història de la geografia a “Un segle de vida catalana”. Exercí la crítica de llibres de geografia a la revista “Serra d’Or”.

Estapé i Rodríguez, Fabià

2 Respostes

(Portbou, Alt Empordà, 14 setembre 1923 – Lleó, Castella, 31 gener 2012)

Economista polític. Es doctorà en dret per la Universitat de Madrid el 1952. Catedràtic d’economia i hisenda pública a la Universitat de Saragossa (1956-60). L’any 1960 obtingué la càtedra de política econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, de la qual fou degà (1962-65) i rector (1970 i 1974-76).

Comissari del pla de desenvolupament sota el govern de Franco (1972), ha estat el difusor de les doctrines de Galbraith i Schumpeter. Interessat per la història del pensament econòmic.

Autor de nombroses obres d’economia política: Notas sobre la actualidad económica (1957), Ensayos sobre historia del pensamiento económico (1971), La reforma tributaria de 1845 (1972), Ensayos sobre economía española (1972) i Introducción al pensamiento económico. Una perspectiva española (1990). El 1972 va editar Teoría general de la urbanización d’Ildefons Cerdà i el 1958 obtingué el premi de la Fundació March.

Casassas i Simó, Oriol

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1 setembre 1923 – Barcelona, 10 octubre 2012)

Pediatre. Llicenciat en medicina a Barcelona (1949). Fou president de la Societat Catalana de Pediatria (1974-76), i també en dirigí el “Butlletí”. Membre de la Societat Catalana de Biologia, a la represa de l’edició de “Monografies Mèdiques” (1969) en fou membre del consell de redacció. Formà part del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1976-77). Membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans (1985) i director de la redacció del diccionari Enciclopèdic de Medicina.

Ha publicat L’ensenyament de la pediatria (1964), L’hospitalització pediàtrica a Catalunya (1966), La pediatria en el suburbi (1967), La medicina catalana del segle XX (1970) i Primer -i últim- llibre d’exercicis (1972), premi de poesia Salvat-Papasseit.