(Mataró, Maresme, 29 març 1922 – 29 juliol 2005)
Pintor. Fou deixeble de Rafael Estrany, i estudià a l’Escola d’Arts i Oficis mataronina.
Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1949.
Cuyàs i Duran, Manuel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 2005
Bonnassie, Pierre
(Rinhac, Llenguadoc, 24 novembre 1932 – Tolosa, Llenguadoc, 14 març 2005)
Historiador medievalista. Ha dedicat una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana.
En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu de Xème à la fin du XIème siècle. Croissance et mutations d’une société (1975-76) (versió catalana: Catalunya mil anys enrera, 1979-81) estudià el procés de feudalització de la societat catalana.
Altres treballs de consideració són: Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale (1981) i, amb P. Guichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien, IXème au XIVème siècle (1982).
Gomis i Sanahuja, Llorenç
(Barcelona, 4 març 1924 – 31 desembre 2005)
Escriptor i periodista. Germà de Joan i de Joaquim. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d’“El Ciervo” i membre del consell directiu de “La Vanguardia”.
Els seus assaigs d’inspiració cristiana oberta ja d’abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984).
Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l’assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).
Galí i Herrera, Raimon
(Barcelona, 7 març 1917 – 28 abril 2005)
Antropòleg i escriptor. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Jordi. Llicenciat en filosofia i lletres.
Durant la guerra civil fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat. Exiliat el 1939, creà a Mèxic la revista “Quaderns de l’Exili”.
En tornar a Barcelona treballà amb el grup anomenat CC (Catòlics Catalans) i a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana.
Té publicats La Catalunya d’en Prat (1985), L’exèrcit a Catalunya (1991) i El dècim cos d’Exèrcit i la caiguda d’Aragó (1994), entre d’altres.
Franch i Clapers, Josep
(Castellterçol, Moianès, 23 maig 1915 – Saint-Remy, França, 27 novembre 2005)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
El 1940 s’establí a França, on ha obtingut èxits notables. També triomfà amb l’exposició que féu a Nova York el 1950.
Ha conreat, per bé que rarament, l’escultura.
Font i Sabaté, Ismael
(Maials, Segrià, 1916 – Catalunya, 2005)
Pintor. Germà del músic Josep.
Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1943. El 1949-50 féu un detallat viatge per Europa.
Ha destacat com a il·lustrador, paisatgista i retratista. Una col·lecció dels seus retrats fou adquirida pel Museu d’Història de Barcelona.
Font i Altaba, Manuel
(Barcelona, 4 febrer 1922 – 30 abril 2005)
Cristal·lògraf i mineralogista. Doctor en farmàcia i en ciències naturals, catedràtic de la facultat de ciències geològiques de Barcelona des del 1962.
La seva obra més coneguda és l’Atlas de mineralogía (Barcelona 1960). Traduït i adaptat al francès el 1965 (L’encyclopédie en couleurs de la minéralogie), ha esdevingut llibre de text a Bèlgica.
Fondevila i Padrol, Josep Maria
(Barcelona, 28 octubre 1915 – 14 agost 2005)
Jesuïta i teòleg. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i codirector de la revista “Estudios Eclesiásticos” i del diccionari internacional Sacramentum Mundi.
Ha publicat diverses obres sobre teologia.
Filatures de Fabra i Coats, Companyia Anònima
(Barcelona, 1903 – novembre 2005)
Indústria tèxtil. Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir instal·lada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig, capdavantera de la indústria de fil de cotó. El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills.
La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella. El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J. And P. Coats Ltd., amb una participació en el capital del 68%.
Té fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà (Osona), i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa.
Produeix fil per a cosir i labors i comercialitza cremalleres, agulles, botons, tisores i llanes.
El 1984 les vendes foren de 5.614 milions de pessetes, amb una plantilla de 1.275 persones.
Ezcurra Carrillo, Luis
(València, 1923 – Madrid, 18 juliol 2005)
Advocat i periodista. Treballà a “La Vanguardia” (1952) i fou professor de l’Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59).
Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959).
Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organització de Televisió Iberoamericana.
Posteriorment passà a la direcció d’Antena 3 Ràdio i d’Antena 3 Televisió.
Dades dels Països Catalans 