(Barcelona, 28 octubre 1915 – 14 agost 2005)
Jesuïta i teòleg. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i codirector de la revista “Estudios Eclesiásticos” i del diccionari internacional Sacramentum Mundi.
Ha publicat diverses obres sobre teologia.
(Barcelona, 1903 – novembre 2005)
Indústria tèxtil. Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir instal·lada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig, capdavantera de la indústria de fil de cotó. El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills.
La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella. El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J. And P. Coats Ltd., amb una participació en el capital del 68%.
Té fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà (Osona), i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa.
Produeix fil per a cosir i labors i comercialitza cremalleres, agulles, botons, tisores i llanes.
El 1984 les vendes foren de 5.614 milions de pessetes, amb una plantilla de 1.275 persones.
(València, 1923 – Madrid, 18 juliol 2005)
Advocat i periodista. Treballà a “La Vanguardia” (1952) i fou professor de l’Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59).
Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959).
Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organització de Televisió Iberoamericana.
Posteriorment passà a la direcció d’Antena 3 Ràdio i d’Antena 3 Televisió.
(Sarrià, Barcelona, 16 gener 1911 – Coro, Veneçuela, 23 febrer 2005)
Antropòleg i arqueòleg. Estudià a Barcelona, i el 1939 s’exilià a Veneçuela, on es naturalitzà.
Ha fet expedicions científiques al Senegal, al Congo i a diferents llocs d’Amèrica, on ha descobert l’antiga ciutat de Nueva Cádiz i els jaciments neolítics de Jobo (Zulia).
Fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central de Venezuela, dirigí el Museo de Ciencias Naturales de Caracas (1944-63) i el departament d’antropologia de l’Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas.
Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades, veneçolanes, mexicanes i nord-americanes, i Arqueología de Venezuela (Caracas 1966).
(Barcelona, 1915 – Calella, Maresme, 2 novembre 2005)
Historiador i sacerdot. El 1936 es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
Ha publicat: Els incunables de la impremta igualadina (1952), El litoral català abans del segle XIX (1965), Els cent primers mapes del Principat de Catalunya (1966), i obres de cartografia: Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans (1989), Cartografia peninsular (s. VII-XIX) (1992).
El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 1943 – Girona, 10 octubre 2005)
Arquitecte. Treballà en col·laboració amb M. Assumpció Alonso.
Ha dut a terme diverses obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Peralada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran.
Ha estudiat la història de l’arquitectura de Figueres, especialment la figura de l’arquitecte J. Roca i Bros.
(Barcelona, 1983 – 2005)
Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.
Fou dirigit, des de la seva fundació fins al 1992, per la musicòloga Montserrat Albet. Des del 1994, el seu director fou el compositor Salvador Pueyo.
El 2005 tots els seus fons foren traspassats a la Biblioteca de Catalunya.
(Barcelona, 1923 – 2 setembre 2005)
Argenter. Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana.
Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada (1960), que el 1963 es féu càrrec d’“Ars Sacra”. El 1972 creà l’estudi de disseny A. Bisbe. Obrí botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera.
Ha exposat a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic.
Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M. Escarré i les realitzacions per a l’Ajuntament de Barcelona.
(Barcelona, 27 juny 1919 – 5 abril 2005)
Químic. Professor de les universitats de Harvard (EUA) i Barcelona, i director de l’Instituto de Química Orgánica Aplicada del CSIC.
Entre les investigacions que ha portat a terme destaquen: l’inici i el descobriment de la química percloorgànica, el descobriment de la llei lineal pels derivats benzènics, el descobriment i desenvolupament dels radicals lliures inerts i el descobriment del bescanvi spin-càrrega.
Ha obtingut el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tecnològica (1982).
(Barcelona, 8 octubre 1919 – Creixell, Tarragonès, 1 setembre 2005)
Baríton. Estudià al Conservatori de Barcelona amb Concepció Callao. Tenia una veu de gran amplitud de registres.
Ha actuat moltes temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (a on va debutar el 1947), i a molts teatres d’òpera estrangers. Ha enregistrat diversos discs (molts de sarsueles).
Ha destacat com a intèrpret de Verdi però també cultivà la música del segle XVIII i l’òpera francesa romàntica.
Es retirà l’any 1973.
Dades dels Països Catalans 