Arxiu d'etiquetes: 2005

Laporte i Salas, Josep

(Reus, Baix Camp, 18 març 1922 – Barcelona, 15 febrer 2005)

Metge. Professor a les universitats de Cadis, València i de l’Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80).

President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74), des de 1993, de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

El 1980 fou nomenat conseller de Sanitat del govern de la Generalitat i el 1996 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Codirector de “Progresos de terapéutica”, ha publicat Les drogues (1976).

Hernández i Pijuan, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 4 febrer 1931 – 28 desembre 2005)

Pintor. Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Després va viure a París (1957-59).

El 1956 s’integrà al grup Sílex. En aquell moment la seva producció es mantenia dins un expressionisme tràgic. Després la seva obra s’inscriví dins el gestualisme. del qual donà una versió molt elegant i refinada servint-se d’una gamma cromàtica molt reduïda (blancs i negres especialment).

Posteriorment ha evolucionat cap a una integració en objectes (cossos geomètrics, pomes, copes, tisores, claus) de l’expressió gestual, tot mantenint un fons gairebé monocrom, fins a arribar a una depuració extrema, pròxima a l’art minimalista.

A partir del 1982 retornà a una certa figuració amb elements vegetals que evoquen el paisatge. El 1981 li fou concedit el premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Des del 1989 fou catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona,

Gomis i Sanahuja, Llorenç

3 Respostes

(Barcelona, 4 març 1924 – 31 desembre 2005)

Escriptor i periodista. Germà de Joan i de Joaquim. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d’“El Ciervo” i membre del consell directiu de “La Vanguardia”.

Els seus assaigs d’inspiració cristiana oberta ja d’abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984).

Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l’assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).

Galí i Herrera, Raimon

5 Respostes

(Barcelona, 7 març 1917 – 28 abril 2005)

Antropòleg i escriptor. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Jordi. Llicenciat en filosofia i lletres.

Durant la guerra civil fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat. Exiliat el 1939, creà a Mèxic la revista “Quaderns de l’Exili”.

En tornar a Barcelona treballà amb el grup anomenat CC (Catòlics Catalans) i a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana.

Té publicats La Catalunya d’en Prat (1985), L’exèrcit a Catalunya (1991) i El dècim cos d’Exèrcit i la caiguda d’Aragó (1994), entre d’altres.

Franch i Clapers, Josep

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 23 maig 1915 – Saint-Remy, França, 27 novembre 2005)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

El 1940 s’establí a França, on ha obtingut èxits notables. També triomfà amb l’exposició que féu a Nova York el 1950.

Ha conreat, per bé que rarament, l’escultura.

Font i Sabaté, Ismael

1 Resposta

(Maials, Segrià, 1916 – Catalunya, 2005)

Pintor. Germà del músic Josep.

Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1943. El 1949-50 féu un detallat viatge per Europa.

Ha destacat com a il·lustrador, paisatgista i retratista. Una col·lecció dels seus retrats fou adquirida pel Museu d’Història de Barcelona.

Font i Altaba, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 febrer 1922 – 30 abril 2005)

Cristal·lògraf i mineralogista. Doctor en farmàcia i en ciències naturals, catedràtic de la facultat de ciències geològiques de Barcelona des del 1962.

La seva obra més coneguda és l’Atlas de mineralogía (Barcelona 1960). Traduït i adaptat al francès el 1965 (L’encyclopédie en couleurs de la minéralogie), ha esdevingut llibre de text a Bèlgica.

Fondevila i Padrol, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 octubre 1915 – 14 agost 2005)

Jesuïta i teòleg. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i codirector de la revista “Estudios Eclesiásticos” i del diccionari internacional Sacramentum Mundi.

Ha publicat diverses obres sobre teologia.

Filatures de Fabra i Coats, Companyia Anònima

2 Respostes

(Barcelona, 1903 – novembre 2005)

Indústria tèxtil. Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir instal·lada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig, capdavantera de la indústria de fil de cotó. El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills.

La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella. El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J. And P. Coats Ltd., amb una participació en el capital del 68%.

Té fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà (Osona), i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa.

Produeix fil per a cosir i labors i comercialitza cremalleres, agulles, botons, tisores i llanes.

El 1984 les vendes foren de 5.614 milions de pessetes, amb una plantilla de 1.275 persones.

Ezcurra Carrillo, Luis

Deixa un comentari

(València, 1923 – Madrid, 18 juliol 2005)

Advocat i periodista. Treballà a “La Vanguardia” (1952) i fou professor de l’Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59).

Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959).

Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organització de Televisió Iberoamericana.

Posteriorment passà a la direcció d’Antena 3 Ràdio i d’Antena 3 Televisió.